Recital Terrícola a La Poeteca amb Ricard Mirabete i Mireia Vidal-Conte

El proper dijous 25 ens visitarà l’editorial Terrícola per portar-nos dues de les seves novetats poètiques: Nuclear, de Ricard Mirabete, i Veces, de Mireia Vidal-Conte. Serà una doble presentació on Odile Arqué, Mireia Calafell, Sebastià Portell Clar i Mireia Vidal-Conte diran versos de Veces, mentre Sander Classen hi posarà la nota musical. En el cas de Mirabete, aquesta vindrà de la mà de Jordi Calvet, mentre que a la recitació Daniel Busquets i David Madueño acompanyaran a l’autor llegint Nuclear. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

De Nuclear n’ha dit Jordi Valls a Núvol:

“Els poemes de Mirabete són la novel·la musicada de les seves vivències, sota el prisma del bon observador que viu i conviu “meravellat”, com diria Ramon Llull, davant les vicissituds del món extern, principalment urbà. Sempre he associat la poesia de Ricard Mirabete amb el jazz de cava, íntim, d’espais hermètics, amb calitja de tabac, espais deshinibits, amistosos, i amb ritme encomanadís. En aquest nou llibre, Mirabete opta per endinsar-se en la ralentització de Chet Baker, tancar els ulls i deixar-se emportar per un paisatge que convida a la vida instantània, del moment, sense la contaminació del passat que ens conforma com som, ni l’angoixa del futur que ens condiciona les conductes. Però Mirabete no és Chet Baker, és aquell que marca els ritmes, el percussionista Tony Williams -un préstec que prenc amb el permís de Miles Davis- ralentitzat. El que vull dir és que el procés creatiu del poeta és complex. Mira, observa, deixa que s’expressi la natura, però només intervé en la reflexió final. Mirabete parla per boca del que observa, és ell qui obre, tanca i manté la tensió”.

Sebastià Portell ha parlat així de Veces a Llegir en cas d’incendi:

“Tot i que Veces és una baula més de la ja extensa i consolidada producció de l’autora, també hi podem trobar alguns dels trets que han caracteritzat la seva obra fins avui: la necessitat de trencar la norma, sobretot en els aspectes més formals, i de fer de cada poema una reivindicació sense tòpics ni banderes, personal com la poesia mateixa, lluny de “feministes caspositats” ni maniqueismes. Diu Antònia Vicens al magistral text que acompanya el llibre, el qual podem trobar al revers d’una postal amb una imatge de l’autora amb el seu padrí, que són “versos closos, els de Mireia Vidal-Conte. Igual que les bajoques de la veça. Calen ulls avesats a esclovellar per obrir-los i passar gust d’una escriptura de la pell que es revolta contra exilis i condemnes”.

“L’univers en un bri d’herba”, els versos de Jordi Valls i la dansa d’antoniasway

El proper dijous 18 Jordi Valls vindrà a presentar-nos el seu darrer poemari, L’illa misteriosa (Meteora, 2015), d’una manera ben especial: sota el títol de “L’univers en un bri d’herba” i amb l’acompanyament de la dansa d’antoniasway. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 25 de gener de 1970) és un poeta del Barcelonès Nord. Ha presidit l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (1994-1996), i és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Club Català. Com a guanyador dels Jocs Florals de l’any 2006, va ser el primer autor a ostentar el càrrec de Poeta de la Ciutat. Ha publicat: D’on neixen les penombres? (premi Martí Dot de poesia 1994), Natura morta (premi Vila de Martorell 1998), Oratori (premi Senyoriu d’Ausiàs March 1999), La mel d’Aristeu (premi de poesia Gorgos 2003), La mà de batre (premi Grandalla de poesia 2005), Violència gratuïta (premi Jocs Florals 2006), Última oda a Barcelona, coautoria de Lluís Calvo, Retrat de Montserrat Abelló (2009), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (2011), Mal (2013) i L’illa misteriosa (2014, premi Rosa Leveroni).

Marta Pérez Sierra s’empassa la lluna a La Poeteca

El proper dijous 11 de juny ens visita a La Poeteca la Marta Pérez Sierra, que ens ve a presentar el poemari M’he empassat la lluna (Viena, 2015) en un format molt especial de recital amb guitarra acústica, de la mà d’Inmaculada Balsells. De més a més, podrem gaudir del fantàstic vídeo que l’Enric Macia va fer a partir dels seus poemes. Serà, com sempre, a les 20h30 al fons del bar La Createca (Comte Borrell, 122).

«Aquest poemari pateix i convida. Pateix el dol de la maternitat perduda i convida a fer fecund el climateri. És crit estripat, autèntic, irreductible. I alhora té un punt juganer que l’il·lumina i una tossuderia vital que es nega a rendir-se.» TERESA FORCADES

“Després de dos llibres de poemes (SMS sexe mòbil singular i Dones d’heura) en què se submergia en la vivència biològica, psicològica i sociològica de la dona des del lirisme i la sensualitat, Marta Pérez retrata a M’he empassat la lluna l’afrontament de la menopausa: l’entrada en un cicle vital en què la dona es veu despullada del seu paper procreador i mantenidor de les societats patriarcals, i que esdevé la porta d’entrada al tram final de l’existència”, David Madueño, ressenya publicada al suplement Cultura del diari El Punt Avui, amb el títol “De fèrtil a fecunda” el diumenge 31 de maig de 2015.

Va estudiar filologia catalana i ha treballat com a professora. És coautora de llibres de text i de guies didàctiques de llengua i literatura d’E.P. Ha obtingut diversos premis, per exemple va ser guanyadora dels Jocs Florals de Gràcia 1986 i del Premi Ràdio Llinars 1988. El 2007 va guanyar el primer premi del Concurs de Relats Breus del TRAM. El seu llibre Sexe Mòbil Singular (SMS) va tenir molt de ressò als mitjans de comunicació, per exemple a l’Avui, El Periódico i La Vanguardia.

El 2010, Marta Pérez i Sierra va guanyar el Premi Jordi Pàmias per al seu poemari Dones d’heura que es va publicar l’any seguint per Pagès editors.

Coordina la iniciativa interactiva “Il·lustra un poema de mps”, on 30 creatius plàstics il·lustren poemes del seu poemari Sexe Mòbil singular, SMS. L’exposició d’aquestes il·lustracions en diferents espais (bars, centres cívics, escoles d’art, etc.) ha donat lloc a un vernissatge poètic itinerant que encara continua. Un altre recull poètic de diversos autors en el que també ha col·laborat és Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia, impulsat des del Projecte Àgatha. L’any 2015 edita M’he empassat la lluna (Viena) que va quedar finalista del IV Premi Miquel Arimany de Poesia 2013.

Presentació de Fosca límit i Kiribati

El proper dijous 14 de maig i dins els actes de Més Poesia de la Setmana de la Poesia de Barcelona, AdiA Edicions ens porta les seves darreres novetats editorials i La Poeteca acollirà les presentacions de Fosca límit, d’Esteve Plantada, i Kiribati, de Maria Antònia Massanet. L’acte serà presentat per Sebastià Portell Clar i recitaran els poetes Joan Duran, Míriam Cano i els autors. Serà, com sempre, a dos quarts de nou a La Createca (Comte Borrell, 122).

Jordi Serra i Garrido ens presenta Desig de llum i d’ombra

Jordi Serra i Garrido inaugura la programació d’abril de La Poeteca amb la presentació del seu darrer poemari: Desig de llum i d’ombra (Editorial Gregal, 2014).

Jordi Serra i Garrido (Palamós, 1967) és escriptor i professor de literatura i llengua catalana. Si bé s’aficiona a l’escriptura de ben jove, en realitat s’inicia en el món artístic com a músic, activitat a la qual es dedica durant uns anys tocant la bateria en un conjunt de rock. En veure poques perspectives de professionalització, abandona progressivament aquesta faceta i, un cop acabada la llicenciatura de Filologia Catalana, s’orienta cap al món de la docència. Convençut que la millor manera de fer que els alumnes estimin la literatura és demostrar la passió que pot suscitar, es planteja com a principal repte el d’introduir, amb un enfocament alhora lúdic i seriós, la lectura dels escriptors clàssics catalans a granges d’edat que tradicionalment s’ha associat al consum exlusiu de literatura de gènere infantil o juvenil.

SINOPSI

“Desig de llum i d’ombra” és una petita crònica de març a març i un altre març encara, passant per algun octubre que ja novembrejava. Mesos que insinuen el canvi sense ni tan sols prometre’l. El primer Març era el de 2012, i recomponent i ordenant els poemes que el conformen el poeta hi troba el retrat del qui cerca, amb l’esperança apedaçada de dubte, que algú o alguna cosa (l’amor?) el redimeixi de rebolcar-se en el racó més fosc d’ell mateix. “No sé si el llibre volia ser una davallada als inferns de pa sucat amb oli. Sí que puc dir que el diàleg ombra-llum va esdevenir una fixació. De manera més o menys conscient buscava imatges que expressessin la violenta dolçor d’aquest agermanament i les guardava preveient l’ocasió de bolcar-les en versots”.

Galeria d’imatges del recital de Blancallum Vidal i Anna Pantinat

En plenes festes és un bon moment per recordar el recital de la Blancallum Vidal i de l’Anna Pantinat, tot presentant Punyetera flor i De sobte, un estiu, respectivament, dues novetats de tardor de LaBreu:

Les fotos de la presentació de De besos trencats, de la Maite Muns Cabot

La presentació de De besos trencats, de la Maite Muns Cabot del dijous 27 de desembre, ens va deixar imatges com aquestes:

LaBreu ens porta a Anna Pantinat i Blancallum Vidal

El proper dijous 4 de desembre LaBreu ens porta dues de les seves darreres novetats: Punyetera flor, de Blancallum Vidal i De sobte, l’estiu, d’Anna Pantinat. Serà, com sempre a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Punyetera flor, de Blancallum Vidal.

Cansat d’enyorar l’altre, un ull se n’haurà anat a cercar un sexe. Per acoblar-s’hi amb fam. Serà una boca viva. De molt abans que existissin lletres. Alimentarà una vena d’existència que fa córrer sang i que li dirà i rajarà tot de coses fonamentals. Les primeres del món. Que les flors punyen. Que la punció esbandeix la son i adoba l’enteniment. Que la passió fa mal, de tant de bé que sap regalar ensems. I és per això que li deurà el fet de respirar una atmosfera blava i primitiva, plena de gasos tòxics, i és per això també que li deurà les vides que vindran. L’un i l’altre jugaran a maquinar les parelles més antigues i més necessitades de treva: el gat i la rata, la llum i la nit, l’astre i el forat, l’abella i la glicina, el desig i l’insomni, la munició i la pau, la mort i la primavera. El llibre s’hi esbatanarà tot i la poeta també. Per fi caure de mala manera és també un ritme. La trencadura desarticula allò. I allò permet de dir el dolor vital de la unió que reburxina. Perquè adherir-se aquí a l’inconegut que batega dins de l’home desconegut emmena a perdre’s per les escales d’un destí que no vindrà marcat. No hi haurà barana per evitar l’abisme. Tot s’haurà de fer i de caminar com si fos la primera vegada: l’amor i el ritme són segurament els més nous i els més atrevits de la literatura trobadoresca actual.

De sobte, un estiu, d’Anna Pantinat:

Anna Pantinat (Barcelona, 1977) pertany a aquesta onada de noves veus poètiques que basteixen el seu món literari incorporant referències, influències i llenguatges que no provenen exclusivament de la tradició poètica sinó de mons creatius, com l’escena i la música, que enriqueixen i renoven l’expressió verbal del territori que pretenen habitar. Els estudis superiors de piano i composició al Conservatori Municipal de Barcelona i l’experiència com a actriu es combinen amb les primeres publicacions de poemes en revistes de la Facultat de Filologia, on organitza els primers recitals amb música en directe. També ha composat per a altres poetes, ha format el grup de creació col•lectiva Orbi et Urbi i ha participat en projectes underground, teatrals o cinematogràfics com a actriu. Fa de trombonista, thereminista, teclista i cantant en les formacions Will Spector y los Fatus i Pentina’t Lula. Ha publicat Construcció de la Nit (Premi Joan Duch de Juneda, 2012), poemari que ha estat escenificat, amb música i dansa, i presentat en diversos escenaris.

De sobte un estiu és un poemari sorprenent on la veu de l’autora apareix condicionada, o motivada, excitada potser, per la cita que acompanya cada poema;però també, i sobretot, per l’experiència d’haver habitat una temporada el Cadaqués que ha fascinat pintors, escriptors, submarinistes, estiuejants i turistes de tot el món. I la mirada de Pantinat, una mirada que crea allò que mira mentre ho mira, ens instal•la en un Cadaqués que segueix sent el Cadaqués de sempre però ple de noves textures i matisos que el fan nou per al lector.

Maite Muns Cabot presenta De besos trencats

El proper dijous 27 la Maite Muns Cabot presentarà el seu darrer poemari; De besos trencats (Germania, 2014) acompanyada pel Jordi Mas, recent Premi Octubre de poesia. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

De besos trencats besa –i mossega també– la vida. Són besos metafòrics però no simbòlics, no hi ha definició expressa, solament són imatges de significació indefinida en múltiples i complementaris escenaris finits. És habitual en aquesta autora fer ús de la paraula per fer-la arma carregada que participa en el duel entre el destí i la natura. En el fons, es decanta per una treva. Així doncs, la paraula, cal fer-la present, treure-la de qualsevol nociu amagatall, arrencar-la del silenci, que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau.

Finalment, De besos trencats són poemes que exhorten a viure sense cap convicció absoluta i conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió.

Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i té àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, fa dos anys va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, i està al cap davant de l’Art de la Memòria Edicions, dedicada a la publicació de textos del pensament.

Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives. En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx(Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009) i Sema(Edicions 3 i 4, en premsa).

Les fotos del recital de Carles Cervelló

Algunes de les imatges que ens va deixar la concorreguda presentació del Carles Cervelló: