Recital Terrícola a La Poeteca amb Ricard Mirabete i Mireia Vidal-Conte


El proper dijous 25 ens visitarà l’editorial Terrícola per portar-nos dues de les seves novetats poètiques: Nuclear, de Ricard Mirabete, i Veces, de Mireia Vidal-Conte. Serà una doble presentació on Odile Arqué, Mireia Calafell, Sebastià Portell Clar i Mireia Vidal-Conte diran versos de Veces, mentre Sander Classen hi posarà la nota musical. En el cas de Mirabete, aquesta vindrà de la mà de Jordi Calvet, mentre que a la recitació Daniel Busquets i David Madueño acompanyaran a l’autor llegint Nuclear. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Nuclear i Veces

Ricard MirabeteDe Nuclear n’ha dit Jordi Valls a Núvol:

“Els poemes de Mirabete són la novel·la musicada de les seves vivències, sota el prisma del bon observador que viu i conviu “meravellat”, com diria Ramon Llull, davant les vicissituds del món extern, principalment urbà. Sempre he associat la poesia de Ricard Mirabete amb el jazz de cava, íntim, d’espais hermètics, amb calitja de tabac, espais deshinibits, amistosos, i amb ritme encomanadís. En aquest nou llibre, Mirabete opta per endinsar-se en la ralentització de Chet Baker, tancar els ulls i deixar-se emportar per un paisatge que convida a la vida instantània, del moment, sense la contaminació del passat que ens conforma com som, ni l’angoixa del futur que ens condiciona les conductes. Però Mirabete no és Chet Baker, és aquell que marca els ritmes, el percussionista Tony Williams -un préstec que prenc amb el permís de Miles Davis- ralentitzat. El que vull dir és que el procés creatiu del poeta és complex. Mira, observa, deixa que s’expressi la natura, però només intervé en la reflexió final. Mirabete parla per boca del que observa, és ell qui obre, tanca i manté la tensió”.

Mireia Vidal-ConteSebastià Portell ha parlat així de Veces a Llegir en cas d’incendi:

“Tot i que Veces és una baula més de la ja extensa i consolidada producció de l’autora, també hi podem trobar alguns dels trets que han caracteritzat la seva obra fins avui: la necessitat de trencar la norma, sobretot en els aspectes més formals, i de fer de cada poema una reivindicació sense tòpics ni banderes, personal com la poesia mateixa, lluny de “feministes caspositats” ni maniqueismes. Diu Antònia Vicens al magistral text que acompanya el llibre, el qual podem trobar al revers d’una postal amb una imatge de l’autora amb el seu padrí, que són “versos closos, els de Mireia Vidal-Conte. Igual que les bajoques de la veça. Calen ulls avesats a esclovellar per obrir-los i passar gust d’una escriptura de la pell que es revolta contra exilis i condemnes”.

Anuncis

Galeria d’imatges del recital a Maria Beneyto


Algunes de les imatges que ens va deixar el recital d’ahir de lectures de Maria Beneyto organitzat per Mireia Vidal-Conte:

Imatge

Mireia Vidal-Conte presentant l’acte i recitant, Francesc Garriga i Mireia Calafell.

 

Imatge

Daniel Busquets,Cinta Massip, Eduard Carmona i Rodolfo Häsler.

Imatge

Nú Miret, Maite Mateo, Esteve Plantada i Marc Romera.

Imatge

Odile Arqué, Esther Zarraluki, Annie Bats i Maria Antònia Massanet

Imatge

Un esplet de poetes que van gaudir del retrobament amb o del descobriment dels versos de Maria Beneyto.

Lectures de Maria Beneyto


El proper dijous La Poeteca, el cicle de poesia del bar La Createca (Comte Borrell, 122), acollirà un recital dedicat a la poeta valenciana Maria Beneyto, organitzat per Mireia Vidal-Conte i que aplegarà a un grup de 17 poetes integrat per Anna Aguilar-Amat, Odile Arqué, Annie Bats, Daniel Busquets, Mireia Calafell, David Caño, Eduard Carmona, Francesc Garriga, Rodolfo Häsler, Cinta Massip, M. Antònia Massanet, Maite Mateo, Nú Miret, Esteve Plantada, Marc Romera, Esther Zarraluki i la mateixa Mireia Vidal-Conte.

Imatge

Maria Beneyto (1925-2011) va ser una poeta i novel·lista valenciana d’expressió en català i castellà que va desenvolupar una obra intensa i personalíssima, molt avançada al seu temps en molts aspectes i que tot sovint tractà temes molt conflictius per la seva època que, curiosament, van escapar de la censura. Sovint difícil de classificar per haver conreat la literatura en dues llengües, des de que va morir el 2011 ha estat objecte d’alguns homenatges i reconeixements, que creiem, tot i això, escassos per una autora d’una obra de gran riquesa i matisos. Aquest recital pot representar una bona ocasió per aprofundir, o fins i tot descobrir, en l’obra d’una autora imprescindible.

La seva obra inicial fou en castellà: Canción olvidada (1947) i Eva en el tiempo (1952). Durant els anys cinquanta publica els seus dos primers poemaris en valencià: Altra veu(1952) i Ratlles a l’aire (1956). El 1958 realitza la seua primera obra en prosa; es tracta de la novel·la en castellà La promesa. No torna a publicar en valencià fins a mitjans dels anys 1960; d’aquesta època són les novel·les La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967). El 1977 publica el poemari Vidre ferit de sang, i a continuació inicia un llarg període de silenci. Aquesta tendència varia a partir dels anys 1990. El 1993 publica l’Antologia poètica i els poemaris Després de soterrada la tendresa i Poemes de les quatre estacions, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inédita 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre, i una Antología poética. El 1994 apareix un nou poemari: Para desconocer la primavera. L’any 1997 torna a ser un any prolífic quant a publicacions. Veuen la llum una reedició de la novel·la La gent que viu al món, l’antologia Poesia (1952-1993) i un nou poemari: Elegies de la pedra trencadissa. I encara el 2003 publica el seu darrer poemari: Bressoleig a l’insomni de la ira. Al llarg de la seva carrera literària ha estat antologada en diversos reculls de poesia, com ara Les veus de la medusa (1991), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Homenatge a la paraula. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1999), entre d’altres. Aquesta trajectòria la situa com una de les principals figures – junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas o Joan Fuster – de l’anomenada generació poètica valenciana dels cinquanta.

Crònica visual de la presentació de Sota el paraigua el crit, d’Antònia Vicens


Algunes de les imatges que ens va deixar l’acte amb el que vam celebrar el Dia Mundial de la Poesia, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. Als poemes d’Antònia Vicens s’hi van unir les veus de Maria Barbal, Odile Arqué, Sebastià Portell Clar i Mireia Vidal-Conte. I vam llegir el poema de Montserrat Abelló que actua com a emblema del dia d’avui.

ImatgeImatgeImatgeImatge

 

foto (15)

Presentació de Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2014), d’Antònia Vicens


El proper dijous tenim una gran cita amb les lletres illenques de la mà d’Antònia Vicens i el seu darrer poemari: Sota el paraigua el crit. L’acompanyaran les escriptores Maria Barbal i Carme Arenes, les poetes Odile Arquè i Mireia Vidal-Conte i el dramaturg Sebastià Portell Clar. Maria Antònia Massanet en farà la presentació. Us hi esperem!

Aquest acte s’emmarca dins de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, i que té com a poeta homenatjada a Montserrat Abelló.

ImatgeImatge

Antònia Vicens va donar-se a conèixer literàriament l’any 1966 amb el recull de narracions Banc de fusta, que guanyà el Premi Vida Nova de Cantonigrós. Un any després, la seva primera novel·la, 39º a l’ombra, fou guardonada amb el premi Sant Jordi.

Posteriorment va publicar: Material de fulletó (1971), La festa de tots els morts (1974), La santa (1980), Primera comunió (1980), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (Premi Ciutat de Palma 1981), Gelat de maduixa (Premi Ciutat de València 1984), Terra Seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) i Ànima de gos (2011). El 2005 es va publicar tota la seva obra curta reunida en un sol volum, Tots els contes.

Algunes de les seves novel·les han estat traduïdes a l’alemany i a l’espanyol, i diferents narracions seves consten en antologies en italià, alemany, espanyol i hongarès.

Tot i que ha dedicat la major part de les hores a escrirue narrativa, el 2009 va publicar el seu primer poemari, Lovely, i aquest 2014 Sota el paraigua el crit.

L’any 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 el Premi Ramon Llull al conjunt de la seva obra.

Poesia amb accent… balear


El proper dijous 10 d’octubre tindrem a La Poeteca un recital molt especial dedicat a la poesia de/sobre les Illes Balears. Ens acompanyaran la gran Rosina Ballester, que per fi vindrà a fer un recital a Barcelona. Ella és una poeta de les Borges del Camp però fortament arrelada a l’illa de Menorca, on hi va viure més de 20 anys. També comptarem amb els poetes menorquins Jordi Florit i Edgar Alemany; la poeta mallorquina convidada serà na Joana Abrines i tancaran l’acte n’Odile Arqué, una badalonina amb estrets vincles amb Mallorca, que ens demostrarà no només a través de la poesia sinó també de la cançó, i clourà l’acte Mireia Vidal-Conte, recitant versos de la plaquette inspirada en Mallorca que va editar dins la col·lecció Un glop de brutor dins el ventre.

Podeu trobar informació detallada sobre Edgar Alemany, Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte en altres entrades d’aquest bloc, ja que ja ens han acompanyat en el cicle amb anterioritat, i us presentem per primera vegada a Rosina Ballester, Jordi Florit i Joana Abrines:

Image

Fotografia d’Odile Arqué

ROSINA BALLESTER (Les Borges del Camp, 1949). Ha publicat els poemaris Notas de urgencia (ed. Devenir, 1991), Visitando a la muerte (ed. Devenir, 1994), La Dormició ( ed. Emboscall, 2003), Matèria ( ed. Emboscall, 2004), Violència Intrevinguda (premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Proa, 2005), La Reixa ( ed. Emboscall, 2007) i Vestigis ( XII Premi de Poesia Parc Taulí, ed. Pagès, 2009). De més a més, ha fet traduccions i novel·la i té dos poemaris més pendents de publicació.

Image
JORDI FLORIT  (Maó, 1976). Diletant conspicu, procrastinador avant la lettre. Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB. A banda de diversa obra col·lectiva, autor de Tres poemaris. Empelts (2004). Col·laborador tant de revistes acadèmiques (“Els Marges”, “Upf Forma”) com internàutiques (“Paper de Vidre”, “Núvol”), blogs (“Barcelona Poesia”) o subversives (“Pèl Capell”), entre d’altres. Escriu així com G. Ferrater pintava i afirma que no vol fer carrera poètica. Per ara ho ha aconseguit.
Image

JOANA ABRINES (Inca, 1984) Llicenciada en periodisme, amb postgrau en guió televisiu per a programes d’humor i entreteniment, treballa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on ha portat la documentació audiovisual de l’exposició Pantalla Global, la programació de Canal Alfa al festival de literatura amplificada Kosmopolis i actualment és la productora del programa televisiu Soy Cámara coproduït pel CCCB i TVE. Al 2010, guanya el premi E-poemes de La Vanguardia amb el videopoema I’Marte i autopublica el poemari il·lustrat i musicat Poseía Poesía amb Joan Garau, amb qui formen el col·lectiu Impar3en1. Ha estat antologada a Caldo de Cultivo, El Comecuentos Anónimos 2.0 i és una de les poetes compilades al documental Som Elles, a la websèrie Disertando a la hora del postre i al Festival Nuevas Realidades Vídeopolíticas. És co-coordinadora de l’Aparador de Poesia de l’Espai Mallorca, amb Maria Antònia Massanet, col·labora mensualment al programa radiofònic La Inercia i reuneix poemes, escrits breus i reflexions personals a la bitàcora www.alehop13.blogspot.com

Àlbum del recital de fi de temporada de La Poeteca


Us deixem algunes de les imatges que ens va deixar el darrer recital de la temporada a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca. Han estat 3 mesos molt especials, carregats de bons moments i de molta poesia i de gran qualitat i ens acomiadem fins al setembre, tot desitjant-vos un bon estiu i donant-vos les gràcies a tots els que heu recolzat i heu fet possibles aquest projecte de cicle de poesia estable a Barcelona.

Imatge

 

Odile Arqué cantant-nos, al centre, amb Mireia Vidal-Conte a l’esquerra i Rafael Casas a la dreta.

Imatge

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Ricard Mirabete, Vicent Almela, Clara Mir, Mercedes Delcós, Odile Arqué, Rafel Casas i Miquel Santaeulàlia.

Imatge

Imatge