Recital Terrícola a La Poeteca amb Ricard Mirabete i Mireia Vidal-Conte


El proper dijous 25 ens visitarà l’editorial Terrícola per portar-nos dues de les seves novetats poètiques: Nuclear, de Ricard Mirabete, i Veces, de Mireia Vidal-Conte. Serà una doble presentació on Odile Arqué, Mireia Calafell, Sebastià Portell Clar i Mireia Vidal-Conte diran versos de Veces, mentre Sander Classen hi posarà la nota musical. En el cas de Mirabete, aquesta vindrà de la mà de Jordi Calvet, mentre que a la recitació Daniel Busquets i David Madueño acompanyaran a l’autor llegint Nuclear. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Nuclear i Veces

Ricard MirabeteDe Nuclear n’ha dit Jordi Valls a Núvol:

“Els poemes de Mirabete són la novel·la musicada de les seves vivències, sota el prisma del bon observador que viu i conviu “meravellat”, com diria Ramon Llull, davant les vicissituds del món extern, principalment urbà. Sempre he associat la poesia de Ricard Mirabete amb el jazz de cava, íntim, d’espais hermètics, amb calitja de tabac, espais deshinibits, amistosos, i amb ritme encomanadís. En aquest nou llibre, Mirabete opta per endinsar-se en la ralentització de Chet Baker, tancar els ulls i deixar-se emportar per un paisatge que convida a la vida instantània, del moment, sense la contaminació del passat que ens conforma com som, ni l’angoixa del futur que ens condiciona les conductes. Però Mirabete no és Chet Baker, és aquell que marca els ritmes, el percussionista Tony Williams -un préstec que prenc amb el permís de Miles Davis- ralentitzat. El que vull dir és que el procés creatiu del poeta és complex. Mira, observa, deixa que s’expressi la natura, però només intervé en la reflexió final. Mirabete parla per boca del que observa, és ell qui obre, tanca i manté la tensió”.

Mireia Vidal-ConteSebastià Portell ha parlat així de Veces a Llegir en cas d’incendi:

“Tot i que Veces és una baula més de la ja extensa i consolidada producció de l’autora, també hi podem trobar alguns dels trets que han caracteritzat la seva obra fins avui: la necessitat de trencar la norma, sobretot en els aspectes més formals, i de fer de cada poema una reivindicació sense tòpics ni banderes, personal com la poesia mateixa, lluny de “feministes caspositats” ni maniqueismes. Diu Antònia Vicens al magistral text que acompanya el llibre, el qual podem trobar al revers d’una postal amb una imatge de l’autora amb el seu padrí, que són “versos closos, els de Mireia Vidal-Conte. Igual que les bajoques de la veça. Calen ulls avesats a esclovellar per obrir-los i passar gust d’una escriptura de la pell que es revolta contra exilis i condemnes”.

Galeria d’imatges de la presentació de De Penitents a Desemparats


La presentació de De Penitents a Desamparats (com dos carrers de Barna), publicat a Tanit Poesia, ens va deixar una sala plena de gom a gom, el regust agredolç d’un passeig pels clarobscurs de la ciutat, els versos punyents de David Caño i Ricard Mirabete i la crua bellesa en blanc i negre de les fotografies de Carles Mercader.

foto 3 (45)

foto 4 (22)

foto 5 (7)

foto 1 (47)foto 2 (21)

De Penitents a Desamparats, de David Caño i Ricard Mirabete, amb fotografies de Carles Mercader


El proper dijous 30 d’octubre els poetes David Caño i Ricard Mirabete ens presentaran el seu darrer poemari: De Penitents a Desamparats (Tanit Poesia, 2014), amb fotografies de Carles Mercader i Fulquet. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

“De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna)” és un poemari escrit a quatre mans per Ricard Mirabete i David Caño, que inclou dinou fotografies en blanc i negre de Carles Mercader. L’ha publicat Tanit, que és una petita editorial de Santa Coloma de Gramenet.

És un poemari que assaja la fragmentació i una multiplicitat de personatges. Hi ha un argument i hi ha monòlegs teatrals en vers. A mig camí del relat cinematogràfic i de la poesia escènica. A prop del cinema d’un David Lynch català, per exemple? O al costat de la poesia de Fonollosa? a prop de la novel·la negra i de Wagner, en qualsevol cas. Un crim, un recorregut urbà per Barcelona, pistes falses, sospitosos, marginació, assassins i versos que recorren tànatos i eros extrems.


David Caño
 (Olot, 1980). Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta; PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013). També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). També ha fet crítica a la revista Benzina.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicat quatre llibres de poemes: Última ronda (La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller; La gran baixada (Emboscall, 2004); Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009) Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (Témenos, 2012). També ha aparegut als llibres col·lectius Poesia a la frontera (March Editor, 2011 ) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). Ha escrit crírica literària a diaris i revistes culturals i catalanes com ara Benzina, El Punt Avui i  Poetari. Manté en actiu el blog de literatura última ronda (http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99) des del 2007.

Carles Mercader Fulquet

Carles Mercader Fulquet (Rubí, 1974). Llicenciat en Filologia Hispànica, es dedica a la fotografia. La seva obra es centra en el retrat, sempre en un tossut blanc i negre. Ha treballat pel món editorial i ha col·laborat amb diferents mitjans de premsa com el Magazine de La Vanguardia o la revista Benzina. Ha publicat, juntament amb l’escriptor cubà Pedro Juan Gutiérrez, La serpiente roja (La cicatriz de fuego ediciones ,2012), un recull de fotografies i poemes.

Crònica visual del recital d’en Joan Duran i na M. Antònia Massanet


El recital del passat dijous ens va deixar imatges com aquestes:

Imatge

ImatgeImatgeImatge

Enhorabona a en Joan Duran, que l’endemà va anar a recollir el premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia a Santanyí!

 

Doble presentació i recital de Joan Duran i M. Antònia Massanet


El proper dijous 8 de maig tindrem una doble presentació i recital a càrrec de Joan Duran, que vindrà a presentar-nos Extrema llum (Pagès, 2014), premi Benet Ribas-Recvll 2013, i de Maria Antònia Massanet, que ho farà al seu torn amb batec (Curbet Edicions, 2014). Hi haurà una breu presentació preliminar de cada obra a càrrec de Ricard Mirabete, que parlarà d’Extrema llum, i de Caterina Riba, que ho farà al seu torn de batec. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Imatge

Joan Duran (Sitges, 1978) és poeta i doctor en bioquímica. Ha publicat els poemaris Zoòtrop (Publicacions de la UAB, 1998), Kore (Cossetània Edicions, 2001) Nix, (Arola Editors, 2004), Domèstica veritat (Pagès Editors, 2007),  Natural delit (Edicions del Salobre, 2010) i Extrema llum (Pagès Editors, 2014). Paral·lelament ha publicat, també, dues plaquettes: Paisatge Convencional (Papers de Terramar, 2002) i Assaig d’Àngel (Els ulls de Tirèsies, 2005), i el llibret d’Òpera Bruna de Nit (Arola Editors, 2004), amb música de Xavier Pagès. També ha col·laborat, amb altres artistes i escriptors, en projectes col·lectius com el llibre de bibliòfil Naxos (Codi Art), l’antologia de poesia jove Pedra foguera (Documenta Balear, 2008) o el poemari col·lectiu Els llops (La Garúa, 2009), escrit amb Laia Noguera i Esteve Plantada.Compagina la creació literària amb el treball d’investigador i docent a la Universitat de Barcelona, amb la feina d’editor a Terrícola Edicions (amb Esteve Plantada i Laia Noguera), i amb la direcció de diversos muntatges teatrals, poètics i científics. En aquest sentit, és un dels ideòlegs i directors, juntament amb Cèlia Sànchez-Mústich, de la Festa de Poesia a Sitges. Ha rebut diversos premis de poesia, d’entre els quals el Miquel Martí i Pol, el Ramon Comas i Maduell Ciutat de Tarragona, el Màrius Torres, el Miquel Àngel Riera i, darrerament, el Benet Ribas, dels Premis Recvll.

Imatge

Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, té el màster oficial de l’iiEDG d’Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania i és doctoranda de la Universitat de les Illes Balears. Va guanyar l’edició del 2006 de l’Art Jove de poesia en català amb el poemari Disseccions emocionals (Publicacions del Govern de les Illes Balears, 2006), el 2012, amb l’artista Marijo Ribas, van autopublicar-se la plaquette il·lustrada el moll de l’os i el 2014 ha publicat el poemari batec (Curbet Edicions). Poemes seus han estat publicats en diverses revistes i ha estat antologada a Eròtiques i despentinades (Arola, 2008), Evidències cel·lulars (Publicacions de la UAB, 2009), El poder del cuerpo (Castalia, 2009), a Exit. Revue de poésie (2010), a Veus Paral·leles IX: dels Càrpats a la serra d’Alcoi (Institució de les Lletres Catalanes, 2011) a Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013), a Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (Viena, 2014) I a Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca (Editorial Arrela, 2014). Ha estat co-organitzadora del les activitats literàries i musicals de l’Iroom. Espai Polivalent i de l’“Aparador de poesia” de l’Espai Mallorca (2013) i és la coordinadora de “La Poeteca”, el cicle de poesia de La Createca. També dirigeix el festival PoésArt (Artà, Mallorca) i és professora de poesia a l’Aula de Escritores de Gràcia.

 

Imatge

Presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles


El proper dijous 23 La Poeteca acollirà la presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles (Tèmenos, 2013). La presentació anirà a càrrec del poeta i crític Ricard Mirabete. Serà, com sempre a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Image

ALBERT PLANELLES I VELLVÉ (Barcelona, 1955) és llicenciat en Història moderna i contemporània, Catedràtic de Llengua i literatura catalanes i treballa com a professor a l’Institut Montserrat de Barcelona, a més de ser coautor d’antologies didàctiques de poesia i narrativa i llibres de text de Batxillerat. Un parell de desenganys editorials i inseguretats pròpies han fet que no publiqués obra de creació fins que ja tenia una certa edat i no és fins el 2012 que apareix el seu primer poemari: Converses amagades (Parnàs, 2012). El camí que desa les hores, que ens presentarà dijous, és la seva segona obra però ja hi ha assolit un elevat grau de maduresa poètica. També el podeu trobar al seu blog: albertplanelles.blogspot.com, on hi trobareu poemes, aforismes, apunts de viatges i curiositats, i algunes impressions de lectures.

Pròleg de Ricard Mirabete a El camí que desa les hores:

“La destresa lingüística i formal en la construcció dels poemes d’Albert Planelles queda palesa en un seguit de formes poètiques brillants que hem trobat a la primera part: les quartetes de versos decasíl·labs de “Decebuts”, els versos alexandrins amb cesura mètrica i gràfica a “Secret de petxina”, el sonet a “Enrenou”. A la segona part del llibre, l’ús constant del vers lliure permet al jo poètic desenvolupar un seguit de recursos retòrics ben estimats per l’autor com ara comparacions, al·literacions, anàfores i sinestèsies. “Tornaveu” és un conjunt de dotze poemes en prosa que rebla el clau a l’estructura del llibre tan ben travada. Tenim dinou poemes a la primera part, nou a la segona i dotze a la tercera; és a dir, el llibre queda establert en el conjunt de quaranta poemes, que és la xifra simbòlica de la maduresa”.