Marta Pérez Sierra s’empassa la lluna a La Poeteca


El proper dijous 11 de juny ens visita a La Poeteca la Marta Pérez Sierra, que ens ve a presentar el poemari M’he empassat la lluna (Viena, 2015) en un format molt especial de recital amb guitarra acústica, de la mà d’Inmaculada Balsells. De més a més, podrem gaudir del fantàstic vídeo que l’Enric Macia va fer a partir dels seus poemes. Serà, com sempre, a les 20h30 al fons del bar La Createca (Comte Borrell, 122).

lluna-poeteca-poster

«Aquest poemari pateix i convida. Pateix el dol de la maternitat perduda i convida a fer fecund el climateri. És crit estripat, autèntic, irreductible. I alhora té un punt juganer que l’il·lumina i una tossuderia vital que es nega a rendir-se.» TERESA FORCADES

“Després de dos llibres de poemes (SMS sexe mòbil singular i Dones d’heura) en què se submergia en la vivència biològica, psicològica i sociològica de la dona des del lirisme i la sensualitat, Marta Pérez retrata a M’he empassat la lluna l’afrontament de la menopausa: l’entrada en un cicle vital en què la dona es veu despullada del seu paper procreador i mantenidor de les societats patriarcals, i que esdevé la porta d’entrada al tram final de l’existència”, David Madueño, ressenya publicada al suplement Cultura del diari El Punt Avui, amb el títol “De fèrtil a fecunda” el diumenge 31 de maig de 2015.

Marta Pérez Sierra

Va estudiar filologia catalana i ha treballat com a professora. És coautora de llibres de text i de guies didàctiques de llengua i literatura d’E.P. Ha obtingut diversos premis, per exemple va ser guanyadora dels Jocs Florals de Gràcia 1986 i del Premi Ràdio Llinars 1988. El 2007 va guanyar el primer premi del Concurs de Relats Breus del TRAM. El seu llibre Sexe Mòbil Singular (SMS) va tenir molt de ressò als mitjans de comunicació, per exemple a l’Avui, El Periódico i La Vanguardia.

El 2010, Marta Pérez i Sierra va guanyar el Premi Jordi Pàmias per al seu poemari Dones d’heura que es va publicar l’any seguint per Pagès editors.

Coordina la iniciativa interactiva “Il·lustra un poema de mps”, on 30 creatius plàstics il·lustren poemes del seu poemari Sexe Mòbil singular, SMS. L’exposició d’aquestes il·lustracions en diferents espais (bars, centres cívics, escoles d’art, etc.) ha donat lloc a un vernissatge poètic itinerant que encara continua. Un altre recull poètic de diversos autors en el que també ha col·laborat és Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia, impulsat des del Projecte Àgatha. L’any 2015 edita M’he empassat la lluna (Viena) que va quedar finalista del IV Premi Miquel Arimany de Poesia 2013.

en cada concierto un en - copia

Anuncis

“Entretós”, música i poesia de la mà de Marc Garcia i Carlos Ávila.


El proper dijous 20 de novembre aterra l’espectacle “Entretós” a La Poeteca. Música, poesia i humor de part de dos poetes, habituals de l’slam, que ens oferiran un espectacle de poesia fresc i dessacralitzat, on el públic serà convidat també a participar d’aquesta aventura poètica. Com ells mateixos diuen: ‘“Tengo que alicatar el baño”, “me operan de fimosis” o “¿nos conocemos de algo?” son excusas habituales cuando un amigo nos invita a un recital de poesía. Y no es extraño, pues demasiadas veces la poesía ha sido a la diversión los que la tuna es a la música sacra. Esta vez nadie querrá saltar por la ventana, créannos. Poesía a la de una, a la de dos… ¡Entretós!’. Us hi esperem a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Marc García Arnau nació en 1980 en El Prat de Llobregat, ciudad en la que reside tras haber pasado diez años en Madrid y dos en París. Su formación académica es científica: es ingeniero en informática y ha ejercido como investigador en ciencias de la computación. Escribe poesía desde la adolescencia y ha publicado: Peligro de Suerte (Ediciones Marfutura, 2007) y El Mundo Dejado a la Suerte de una Cabra (Ediciones Marfutura, 2012), un proyecto a cuatro voces. En los últimos años ha compaginado la escritura poética con el teatro. Es miembro de la compañía Kaddish. Participa habitualmente en los torneos de poesía oral Poetry Slam tanto en l’Hospitalet como en Barcelona y es coorganizador del recién nacido Llobregat Slam Poetry.

Entretós

Carlos Ávila (1978, Toledo). Es poeta, politólogo, dramaturgo y alguna cosa más que no se puede decir. Sus dos últimos libros son La paz a ti debida, (Ediciones Vitruvio, 2005) y No todas las cabras están locas, (Endymion, 2009). Aparece en la antología La voz y la palabra, y en un libro recopilatorio con otros tres poetas y amigos, El mundo dejado a la suerte de una cabra (Ediciones Marfutura, 2012) Optimista e indomable, piensa que cualquier tiempo futuro será, indudablemente, mejor. En sus versos recoge la sátira y la crítica como medio de expresión. También ha sido campeón de la liga regular de Poetry Slam de Toledo y 5º clasificado en la final nacional de Poetry Slam nacional  en 2014.

Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa, de José Antonio Andrade y Edu Durán


El proper dijous 17 repetim a La Poeteca l’experiència de sentir l’absorbent rapsòdia de José Antonio Andrade i la potent veu trencada d’Edu Durán. Val moltíssim la pena tenir l’oportunitat d’escoltar en directe a aquests dos grans artistes, no us ho perdeu!

Edu Durán i José Antonio Andrade

José Antonio Andrade, juntament al músic Edu Durán, ens presentarà el seu projecte poètic-musical: 10 bandes sonores per 10 poemes del seu llibre. Del hip hop al jazz, pasant pel folk, el rock, el latin ambiental o el flamenc. O com ho defineixen ells mateixos :“la ciudad que suena con la fuerza de sus calles, el sonido directo de la noche, el swing de lo auténtico, esa tradición latina que nos devuelve las raíces o el lento sonido de una guitarra que suena como un latido en el corazón del sentimiento”.

En directe són, dos veus i una guitarra. Poesia i música. Un intent de demostrar que no hi ha cap diferència entre la poesia, la música i la vida. Un espectacle autèntic on cada nota és un regal i cada paraula un eco que intenta rescatar nos del fred.

Paraules com bales. Paraules que busquen un cos, que troben en els carrers la veritat, que només menteixen per amor o per venjança o per derrota. I la música sona. I una guitarra plora. I un veu rota canta “No woman no cry”, “Let it be” o els vells boleros de sempre. Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa…

https://www.myspace.com/drimasblues

http://www.yunalagrima.blogspot.com

Jose Antonio Andrade( Cornellà de LLobregat,1971). Diplomat en Magisteri i Llicenciat en Teoria de la Literatura y Literatura Comparada. Exerceix de mestre de  primària a una escola de Barcelona.Ha participat als slams de Barcelona, L’Hospitalet i Mallorca. Com a poeta ha publicat el seu primer poemari titulat Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa. Afirma que la seva poesia és una barreja d’emoció i de lluita. Una poesia que busca  la descripció de sentiments que es viuen al límit, que transita per la solitud, la nostàlgia, la melancolia i el dolor a vegades, on l’experiència amorosa i el desig formen l’única xarxa de salvació possible.

Edu Durán (Nou Barris, 1976). Format musicalment a Jazz Andrea Grimaldi, Joan Vinyals i Ricky Sabaté, l’Escola de Flamenc Joaquín Herrera i el Taller de músics. Ha combinat la seva faceta de músic en bandes com The long Sweet Session i Los terroristas del Son amb la seva vocació de productor musical amb diversos artistes com Robson Gutierres i Beatriz Valladares. Ha compost la música original del vídeo promocional de Cera Trap, Diagonal 00 i el curt “La Ratonera”. Va ser finalista del Concurs de Cantautors de Viladecans al 2001.Es defineix com un guitarrista amb bona musicalitat capaç de generar espais perquè la poesia llueixi amb llum pròpia.

Les fotos del recital Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa


Jose Antonio Andrade i Edu Durán ens van oferir un impecable espectacle, ben travat de principi a fi, on paraula i música anaven completament de la mà. Els textos, tant propis de Jose Antonio Andrade com d’altres autors -Lorca, Goytisolo, Vicente, Gallego, Eduard Sanahuja, Luis García Montero…- es van avenir perfectament amb el jazz, el flamenc, clàssics de Bob Marley o cançons dels Beatles que, sumats a la veu trencada d’Edu Duran, van contribuir a crear un clima poètic rodó:

Imatge

 

ImatgeImatge

 

Recital de José Antonio Andrade i Edu Durán


Encetem el juny amb una combinació de poesia i música de la mà de José Andrade i Edu Durán. Serà, com sempre, el dijous a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122):

Imatge

José Antonio Andrade, juntament al músic Edu Durán, ens presentarà el seu projecte poètic-musical: 10 bandes sonores per 10 poemes del seu llibre. Del hip hop al jazz, pasant pel folk, el rock, el latin ambiental o el flamenc. O com ho defineixen ells mateixos :“la ciudad que suena con la fuerza de sus calles, el sonido directo de la noche, el swing de lo auténtico, esa tradición latina que nos devuelve las raíces o el lento sonido de una guitarra que suena como un latido en el corazón del sentimiento”.

En directe són, dos veus i una guitarra. Poesia i música. Un intent de demostrar que no hi ha cap diferència entre la poesia, la música i la vida. Un espectacle autèntic on cada nota és un regal i cada paraula un eco que intenta rescatar nos del fred.

Paraules com bales. Paraules que busquen un cos, que troben en els carrers la veritat, que només menteixen per amor o per venjança o per derrota. I la música sona. I una guitarra plora. I un veu rota canta “No woman no cry”, “Let it be” o els vells boleros de sempre. Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa…

https://www.myspace.com/drimasblues

http://www.yunalagrima.blogspot.com

Jose Antonio Andrade( Cornellà de LLobregat,1971). Diplomat en Magisteri i Llicenciat en Teoria de la Literatura y Literatura Comparada. Exerceix de mestre de  primària a una escola de Barcelona.Ha participat als slams de Barcelona, L’Hospitalet i Mallorca. Com a poeta ha publicat el seu primer poemari titulat Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa. Afirma que la seva poesia és una barreja d’emoció i de lluita. Una poesia que busca  la descripció de sentiments que es viuen al límit, que transita per la solitud, la nostàlgia, la melancolia i el dolor a vegades, on l’experiència amorosa i el desig formen l’única xarxa de salvació possible.

Edu Durán (Nou Barris, 1976). Format musicalment a Jazz Andrea Grimaldi, Joan Vinyals i Ricky Sabaté, l’Escola de Flamenc Joaquín Herrera i el Taller de músics. Ha combinat la seva faceta de músic en bandes com The long Sweet Session i Los terroristas del Son amb la seva vocació de productor musical amb diversos artistes com Robson Gutierres i Beatriz Valladares. Ha compost la música original del vídeo promocional de Cera Trap, Diagonal 00 i el curt “La Ratonera”. Va ser finalista del Concurs de Cantautors de Viladecans al 2001.Es defineix com un guitarrista amb bona musicalitat capaç de generar espais perquè la poesia llueixi amb llum pròpia.