Recital pre-Sant Valentí: L’amor romàntic alimenta les putes


Torna La Poeteca!
S’acosta Sant Valentí i des de La Poeteca ho celebrem desmuntant l’amor romàntic heteronormatiu amb un recital amb Meritxell Cucurella-Jorba, Míriam Reyes, Sebastià Portell llegint poemes de Biel Mesquida i Eduard Sanahuja.
 
I els vostres poemes, propis o d’altri, que contribueixin a desmuntar mites i clixés d’aquest amor que ens han venut com a únic i vertader i que acaba fent mal. Perquè hi ha moltes formes d’estimar, objectes de desig i subjectes amorosos diferents i moltes maneres de dir-los amb versos. Per mostra el vers de Mireia Calafell que dóna títol al recital: “L’amor romàntic alimenta les putes”.
Cartell Poeteca L'amor romàntic...
 
El fet és dedicar el recital a la crítica envers una certa visió de l’amor romàntic basat en l’heteronormativitat, és a dir, la regla implícita de que tota relació ha de seguir les pautes de l’amor heterosexual, que perpetua rols de passivitat associats a la dona i activitat-agressivitat associats a l’home. Es tracta de presentar formes d’estimar altrament que permetin eixamplar la visió del objectes i subjectes amorosos i que deixin d’exaltar l’amor romàntic entre home i dona -i, per extensió tots els altres- sota uns determinats paràmetres que han tendit a presentar la dona com a subjuagada i l’home com a dominant, establint unes bases per a l’acceptació de la violència per part de moltes dones.
 
Per tant, seran benvingudes no només les aportacions que desmuntin aquest estereotip, sinó també aquelles que presentin l’amor com un camí de treball, imperfecte, amb desamor inclòs, l’amor homosexual, el poliamor… i altres tipus d’amor no enfocat envers les relacions sexuals però que tenen un pes en les nostres vides igual o major: materno o paterno-filial, l’amical o de qualsevol altre tipus.
 
Serana benvingudes les intervencions en català, castellà o en qualsevol altre idioma en què vulgueu participar.
 
Per participar al micro obert us haureu d’inscriure abans de participar, donant nom i cognoms i títol del poema a la coordinadora: M. Antònia Massanet.
 
Esperem la vostra participació!

Recital Terrícola a La Poeteca amb Ricard Mirabete i Mireia Vidal-Conte


El proper dijous 25 ens visitarà l’editorial Terrícola per portar-nos dues de les seves novetats poètiques: Nuclear, de Ricard Mirabete, i Veces, de Mireia Vidal-Conte. Serà una doble presentació on Odile Arqué, Mireia Calafell, Sebastià Portell Clar i Mireia Vidal-Conte diran versos de Veces, mentre Sander Classen hi posarà la nota musical. En el cas de Mirabete, aquesta vindrà de la mà de Jordi Calvet, mentre que a la recitació Daniel Busquets i David Madueño acompanyaran a l’autor llegint Nuclear. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Nuclear i Veces

Ricard MirabeteDe Nuclear n’ha dit Jordi Valls a Núvol:

“Els poemes de Mirabete són la novel·la musicada de les seves vivències, sota el prisma del bon observador que viu i conviu “meravellat”, com diria Ramon Llull, davant les vicissituds del món extern, principalment urbà. Sempre he associat la poesia de Ricard Mirabete amb el jazz de cava, íntim, d’espais hermètics, amb calitja de tabac, espais deshinibits, amistosos, i amb ritme encomanadís. En aquest nou llibre, Mirabete opta per endinsar-se en la ralentització de Chet Baker, tancar els ulls i deixar-se emportar per un paisatge que convida a la vida instantània, del moment, sense la contaminació del passat que ens conforma com som, ni l’angoixa del futur que ens condiciona les conductes. Però Mirabete no és Chet Baker, és aquell que marca els ritmes, el percussionista Tony Williams -un préstec que prenc amb el permís de Miles Davis- ralentitzat. El que vull dir és que el procés creatiu del poeta és complex. Mira, observa, deixa que s’expressi la natura, però només intervé en la reflexió final. Mirabete parla per boca del que observa, és ell qui obre, tanca i manté la tensió”.

Mireia Vidal-ConteSebastià Portell ha parlat així de Veces a Llegir en cas d’incendi:

“Tot i que Veces és una baula més de la ja extensa i consolidada producció de l’autora, també hi podem trobar alguns dels trets que han caracteritzat la seva obra fins avui: la necessitat de trencar la norma, sobretot en els aspectes més formals, i de fer de cada poema una reivindicació sense tòpics ni banderes, personal com la poesia mateixa, lluny de “feministes caspositats” ni maniqueismes. Diu Antònia Vicens al magistral text que acompanya el llibre, el qual podem trobar al revers d’una postal amb una imatge de l’autora amb el seu padrí, que són “versos closos, els de Mireia Vidal-Conte. Igual que les bajoques de la veça. Calen ulls avesats a esclovellar per obrir-los i passar gust d’una escriptura de la pell que es revolta contra exilis i condemnes”.