Maite Muns Cabot presenta De besos trencats


Portada De besos trencats

El proper dijous 27 la Maite Muns Cabot presentarà el seu darrer poemari; De besos trencats (Germania, 2014) acompanyada pel Jordi Mas, recent Premi Octubre de poesia. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

De besos trencats besa –i mossega també– la vida. Són besos metafòrics però no simbòlics, no hi ha definició expressa, solament són imatges de significació indefinida en múltiples i complementaris escenaris finits. És habitual en aquesta autora fer ús de la paraula per fer-la arma carregada que participa en el duel entre el destí i la natura. En el fons, es decanta per una treva. Així doncs, la paraula, cal fer-la present, treure-la de qualsevol nociu amagatall, arrencar-la del silenci, que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau.

Finalment, De besos trencats són poemes que exhorten a viure sense cap convicció absoluta i conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió.

Maite Muns Cabot

Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i té àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, fa dos anys va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, i està al cap davant de l’Art de la Memòria Edicions, dedicada a la publicació de textos del pensament.

Jordi MasJordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives. En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx(Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009) i Sema(Edicions 3 i 4, en premsa).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s