LaBreu ens porta a Anna Pantinat i Blancallum Vidal


El proper dijous 4 de desembre LaBreu ens porta dues de les seves darreres novetats: Punyetera flor, de Blancallum Vidal i De sobte, l’estiu, d’Anna Pantinat. Serà, com sempre a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

BlancaLlumAnnaPantinatCreateca (1)

Punyetera flor, de Blancallum Vidal.

Cansat d’enyorar l’altre, un ull se n’haurà anat a cercar un sexe. Per acoblar-s’hi amb fam. Serà una boca viva. De molt abans que existissin lletres. Alimentarà una vena d’existència que fa córrer sang i que li dirà i rajarà tot de coses fonamentals. Les primeres del món. Que les flors punyen. Que la punció esbandeix la son i adoba l’enteniment. Que la passió fa mal, de tant de bé que sap regalar ensems. I és per això que li deurà el fet de respirar una atmosfera blava i primitiva, plena de gasos tòxics, i és per això també que li deurà les vides que vindran. L’un i l’altre jugaran a maquinar les parelles més antigues i més necessitades de treva: el gat i la rata, la llum i la nit, l’astre i el forat, l’abella i la glicina, el desig i l’insomni, la munició i la pau, la mort i la primavera. El llibre s’hi esbatanarà tot i la poeta també. Per fi caure de mala manera és també un ritme. La trencadura desarticula allò. I allò permet de dir el dolor vital de la unió que reburxina. Perquè adherir-se aquí a l’inconegut que batega dins de l’home desconegut emmena a perdre’s per les escales d’un destí que no vindrà marcat. No hi haurà barana per evitar l’abisme. Tot s’haurà de fer i de caminar com si fos la primera vegada: l’amor i el ritme són segurament els més nous i els més atrevits de la literatura trobadoresca actual.

De sobte, un estiu, d’Anna Pantinat:

Anna Pantinat (Barcelona, 1977) pertany a aquesta onada de noves veus poètiques que basteixen el seu món literari incorporant referències, influències i llenguatges que no provenen exclusivament de la tradició poètica sinó de mons creatius, com l’escena i la música, que enriqueixen i renoven l’expressió verbal del territori que pretenen habitar. Els estudis superiors de piano i composició al Conservatori Municipal de Barcelona i l’experiència com a actriu es combinen amb les primeres publicacions de poemes en revistes de la Facultat de Filologia, on organitza els primers recitals amb música en directe. També ha composat per a altres poetes, ha format el grup de creació col•lectiva Orbi et Urbi i ha participat en projectes underground, teatrals o cinematogràfics com a actriu. Fa de trombonista, thereminista, teclista i cantant en les formacions Will Spector y los Fatus i Pentina’t Lula. Ha publicat Construcció de la Nit (Premi Joan Duch de Juneda, 2012), poemari que ha estat escenificat, amb música i dansa, i presentat en diversos escenaris.

De sobte un estiu és un poemari sorprenent on la veu de l’autora apareix condicionada, o motivada, excitada potser, per la cita que acompanya cada poema;però també, i sobretot, per l’experiència d’haver habitat una temporada el Cadaqués que ha fascinat pintors, escriptors, submarinistes, estiuejants i turistes de tot el món. I la mirada de Pantinat, una mirada que crea allò que mira mentre ho mira, ens instal•la en un Cadaqués que segueix sent el Cadaqués de sempre però ple de noves textures i matisos que el fan nou per al lector.

Anuncis

Maite Muns Cabot presenta De besos trencats


Portada De besos trencats

El proper dijous 27 la Maite Muns Cabot presentarà el seu darrer poemari; De besos trencats (Germania, 2014) acompanyada pel Jordi Mas, recent Premi Octubre de poesia. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

De besos trencats besa –i mossega també– la vida. Són besos metafòrics però no simbòlics, no hi ha definició expressa, solament són imatges de significació indefinida en múltiples i complementaris escenaris finits. És habitual en aquesta autora fer ús de la paraula per fer-la arma carregada que participa en el duel entre el destí i la natura. En el fons, es decanta per una treva. Així doncs, la paraula, cal fer-la present, treure-la de qualsevol nociu amagatall, arrencar-la del silenci, que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau.

Finalment, De besos trencats són poemes que exhorten a viure sense cap convicció absoluta i conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió.

Maite Muns Cabot

Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i té àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, fa dos anys va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, i està al cap davant de l’Art de la Memòria Edicions, dedicada a la publicació de textos del pensament.

Jordi MasJordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives. En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx(Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009) i Sema(Edicions 3 i 4, en premsa).

Galeria d’imatges de la presentació de De Penitents a Desemparats


La presentació de De Penitents a Desamparats (com dos carrers de Barna), publicat a Tanit Poesia, ens va deixar una sala plena de gom a gom, el regust agredolç d’un passeig pels clarobscurs de la ciutat, els versos punyents de David Caño i Ricard Mirabete i la crua bellesa en blanc i negre de les fotografies de Carles Mercader.

foto 3 (45)

foto 4 (22)

foto 5 (7)

foto 1 (47)foto 2 (21)

Les Petites coses, de Carles Cervelló, arriben a La Poeteca


El proper dijous 6 de novembre les Petites coses, de Carles Cervelló, arribaran a La Poeteca. El poeta i editor vindrà presentar-nos el seu darrer poemari, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

c_cervelloCarles Cervelló (Barcelona, 1966) és professor de secundària. El 2006 va guanyar el Premi de poesia d’Alella a Maria Oleart amb el poemari En veu alta i el 2010 el Josep Fàbregas i Capell, amb Les dones imaginades. La seva primera publicació es remunta, però, a l’any 1997, quan va publicar Fragments de plenitud a l’editorial berguedana Amalgama. Tres anys després li va seguir Bruixes, a la mateixa editorial, l’esmentat En veu alta, així com Les dones imaginàries, el 2011 i l’actual Petites coses, ambdós publicats a Tèmenos. També ha publicat una obra d’investigació i divulgació, Amb e d’educar (2007), que constitueix un diccionari no autoritzat d’educació.

En Carles Cervelló és també editor de nombrosos poetes que han passat per La Poeteca i estem encantats que aquesta vegada ens visiti per presentar-nos els seus propis versos.

De Penitents a Desamparats, de David Caño i Ricard Mirabete, amb fotografies de Carles Mercader


El proper dijous 30 d’octubre els poetes David Caño i Ricard Mirabete ens presentaran el seu darrer poemari: De Penitents a Desamparats (Tanit Poesia, 2014), amb fotografies de Carles Mercader i Fulquet. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

“De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna)” és un poemari escrit a quatre mans per Ricard Mirabete i David Caño, que inclou dinou fotografies en blanc i negre de Carles Mercader. L’ha publicat Tanit, que és una petita editorial de Santa Coloma de Gramenet.

És un poemari que assaja la fragmentació i una multiplicitat de personatges. Hi ha un argument i hi ha monòlegs teatrals en vers. A mig camí del relat cinematogràfic i de la poesia escènica. A prop del cinema d’un David Lynch català, per exemple? O al costat de la poesia de Fonollosa? a prop de la novel·la negra i de Wagner, en qualsevol cas. Un crim, un recorregut urbà per Barcelona, pistes falses, sospitosos, marginació, assassins i versos que recorren tànatos i eros extrems.


David Caño
 (Olot, 1980). Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta; PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013). També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). També ha fet crítica a la revista Benzina.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicat quatre llibres de poemes: Última ronda (La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller; La gran baixada (Emboscall, 2004); Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009) Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (Témenos, 2012). També ha aparegut als llibres col·lectius Poesia a la frontera (March Editor, 2011 ) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). Ha escrit crírica literària a diaris i revistes culturals i catalanes com ara Benzina, El Punt Avui i  Poetari. Manté en actiu el blog de literatura última ronda (http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99) des del 2007.

Carles Mercader Fulquet

Carles Mercader Fulquet (Rubí, 1974). Llicenciat en Filologia Hispànica, es dedica a la fotografia. La seva obra es centra en el retrat, sempre en un tossut blanc i negre. Ha treballat pel món editorial i ha col·laborat amb diferents mitjans de premsa com el Magazine de La Vanguardia o la revista Benzina. Ha publicat, juntament amb l’escriptor cubà Pedro Juan Gutiérrez, La serpiente roja (La cicatriz de fuego ediciones ,2012), un recull de fotografies i poemes.