Galeria d’imatges de la presentació de De Penitents a Desemparats


La presentació de De Penitents a Desamparats (com dos carrers de Barna), publicat a Tanit Poesia, ens va deixar una sala plena de gom a gom, el regust agredolç d’un passeig pels clarobscurs de la ciutat, els versos punyents de David Caño i Ricard Mirabete i la crua bellesa en blanc i negre de les fotografies de Carles Mercader.

foto 3 (45)

foto 4 (22)

foto 5 (7)

foto 1 (47)foto 2 (21)

Anuncis

Les Petites coses, de Carles Cervelló, arriben a La Poeteca


El proper dijous 6 de novembre les Petites coses, de Carles Cervelló, arribaran a La Poeteca. El poeta i editor vindrà presentar-nos el seu darrer poemari, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

c_cervelloCarles Cervelló (Barcelona, 1966) és professor de secundària. El 2006 va guanyar el Premi de poesia d’Alella a Maria Oleart amb el poemari En veu alta i el 2010 el Josep Fàbregas i Capell, amb Les dones imaginades. La seva primera publicació es remunta, però, a l’any 1997, quan va publicar Fragments de plenitud a l’editorial berguedana Amalgama. Tres anys després li va seguir Bruixes, a la mateixa editorial, l’esmentat En veu alta, així com Les dones imaginàries, el 2011 i l’actual Petites coses, ambdós publicats a Tèmenos. També ha publicat una obra d’investigació i divulgació, Amb e d’educar (2007), que constitueix un diccionari no autoritzat d’educació.

En Carles Cervelló és també editor de nombrosos poetes que han passat per La Poeteca i estem encantats que aquesta vegada ens visiti per presentar-nos els seus propis versos.

Crònica de Xavier Montoliu i galeria d’imatges d’Imma Tejero de la presentació de Letitia Ilea


Xavier Montoliu ens ofereix una crònica de la presentació de l’antologia Sobre pérdidas y ganancias, de Letitia Ilea, del passat dijous a La Poeteca:

Guanys poètics a la Createca

El mateix dia de la presentació de Sobre pérdidas y ganancias a la Createca arribaven per correu postal unes magranes collides al badiu ‘granaíno’ de la pintora Elena Laura i el seu marit Manolo Santana. Admiradors de la Letiţia Ilea, no podien no ser presents a la lectura organitzada per Maria Antònia Massanet, i ho van fer amb aquesta fruita dels déus.

La tècnica també ens fou favorable  i vam poder veure i parlar amb la poeta transsilvana Letiţia Ilea a través d’skype, malgrat algunes interrupcions i ‘congelacions’. Que pogués ser ella mateixa qui llegís els seus poemes i recollís l’entusiasme del públic que va venir-hi –al voltant d’una quinzena de persones amigues de la poesia romanesa–, fou emocionant. D’una banda perquè és ella qui també ha de poder assaborir el caliu d’aquests encontres i de l’altra, perquè per al públic, posar cara a la poeta i sentir-la amb la veu llegint els seus poemes en romanès sempre és un regal.

Miquel Desclot, Maria Antònia Massanet i Núria Busquet –en substitució de Christelle Enguix que malauradament no va poder venir aquest cop- varen llegir poemes en català, castellà i francès de l’autora, i poemes de la seva collita pròpia en diàleg amb els de la poeta.

Imma Tejero va fer algunes d’aquestes fotografies per testimoniar l’acte que ja són al facebook del llibre, i també ben aviat alguns vídeos d’aquella vesprada.

Recollim el post que va deixar Sira Domènech a la notícia del digital de cultura Núvol l’endemà de la lectura: “Els seus poemes tan directes, naturals i sincers te’ls fas teus a la primera mirada. Molt del que comuniquen et podría passar a tu en qualsevol part del mòn. I en alguns d’ells també pots sentir-hi el seu humor tan fi”. I un poema, publicat precisament al tercer volum de Poesía en el jardín, una antologia editada per Elena Laura fruit de la darrere lectura de poesia al seu badiu a las Vegas del Genil.

poema (lo máximo) de optimista

no tengo que escribir a la fuerza algo triste

deprimente pero qué puedo hacer

por la mañana no he oído el despertador

he resbalado en el hielo he perdido las llaves

en la tienda se había terminado la leche

y el pan ha costado mucho más que ayer

encima me he peleado con una compañera

quiero escribir algo lleno de vida

que haga que el lector se olvide

fíjate se ha atascado la cinta de música francesa

en la televisión ya no se pillan unos cinco canales

a causa de las nevadas al criminal le va la mar de bien

y me quedan aún diez páginas del libro

ya no tengo algocalmín se ha encallado una tecla

de la máquina de escribir “mañana será otro día” escribo

luego me doy cuenta de que he puesto el papel carbón al revés

I aquí tenim algunes de les fotografies que l’Imma Tejero va fer de la vetllada:

CIMG8328

CIMG8330

CIMG8333

CIMG8334

CIMG8335

CIMG8337CIMG8340

CIMG8342

De Penitents a Desamparats, de David Caño i Ricard Mirabete, amb fotografies de Carles Mercader


El proper dijous 30 d’octubre els poetes David Caño i Ricard Mirabete ens presentaran el seu darrer poemari: De Penitents a Desamparats (Tanit Poesia, 2014), amb fotografies de Carles Mercader i Fulquet. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

“De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna)” és un poemari escrit a quatre mans per Ricard Mirabete i David Caño, que inclou dinou fotografies en blanc i negre de Carles Mercader. L’ha publicat Tanit, que és una petita editorial de Santa Coloma de Gramenet.

És un poemari que assaja la fragmentació i una multiplicitat de personatges. Hi ha un argument i hi ha monòlegs teatrals en vers. A mig camí del relat cinematogràfic i de la poesia escènica. A prop del cinema d’un David Lynch català, per exemple? O al costat de la poesia de Fonollosa? a prop de la novel·la negra i de Wagner, en qualsevol cas. Un crim, un recorregut urbà per Barcelona, pistes falses, sospitosos, marginació, assassins i versos que recorren tànatos i eros extrems.


David Caño
 (Olot, 1980). Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta; PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013). També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). També ha fet crítica a la revista Benzina.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicat quatre llibres de poemes: Última ronda (La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller; La gran baixada (Emboscall, 2004); Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009) Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (Témenos, 2012). També ha aparegut als llibres col·lectius Poesia a la frontera (March Editor, 2011 ) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). Ha escrit crírica literària a diaris i revistes culturals i catalanes com ara Benzina, El Punt Avui i  Poetari. Manté en actiu el blog de literatura última ronda (http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99) des del 2007.

Carles Mercader Fulquet

Carles Mercader Fulquet (Rubí, 1974). Llicenciat en Filologia Hispànica, es dedica a la fotografia. La seva obra es centra en el retrat, sempre en un tossut blanc i negre. Ha treballat pel món editorial i ha col·laborat amb diferents mitjans de premsa com el Magazine de La Vanguardia o la revista Benzina. Ha publicat, juntament amb l’escriptor cubà Pedro Juan Gutiérrez, La serpiente roja (La cicatriz de fuego ediciones ,2012), un recull de fotografies i poemes.

Sóbre pérdidas y ganancias, primera traducció de la romanesa Letitia Ilea al castellà


El proper dijous 23 d’octubre presentació en primícia de Sobre pérdidas y ganancias, de la poeta romanesa Letitia Ilea. Serà com sempre a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Letitia Ilea, poeta romanesa coneguda entre el públic català a arrel d’haver participat en el cicle Veus Paral·leles del 2011 -un cicle organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes que cada any aplega 3 poetes dels Països Catalans i 3 d’una altra llengua minoritària-, ha estat traduïda per primera vegada al castellà, en una antologia titulada Sobre pérdidas y ganancias (Valparaíso, 2014) traduïda i compilada per qui també va ser el seu traductor al català pel recull de les Veus, Xavier Montoliu, que també presentarà l’acte.

Montoliu estarà acompanyat pels poetes Miquel Desclot, Christelle Enguix i M. Antònia Massanet, que juntament a Marc Romera ja la van acompanyar en l’experiència del 2011, que recitaran poemes de l’autora en català i castellà, a més de dialogar amb els seus propis. També es comptarà amb la recitació d’alguns poemes en romanès i via Skype per part de Letitia Ilea.

37-sobre-perdidas-y-ganancias

Letitia Ilea

“A punto de cumplirse el vigésimo quinto aniversario de la caída del régimen, el mundo literario y cultural y la sociedad rumana siguen planteándose cuál es el balance y cuáles han sido las pérdidas y las ganancias, en primer lugar vitales, de aquel régimen y de esta transición todavía en marcha. Este libro permite conocer la geografía más familiar de la autora y descubrir una de las más representativas del panorama literario rumano actual”. Xavier Montoliu

Letitia Ilea (Cluj-Napoca Rumanía, 1967). Poeta y traductora. Licenciada en Filología, especialidad francés y rumano, por la Universidad de su ciudad natal, actualmente ejerce como profesora de francés en la Universidad “Babes-Bolyai”. Ha recibido premios tanto por su obra en rumano como por sus traducciones, entre ellos el Prix Jean Malrieu en 2007, y está reconocida como una de las poetas más representativas de la literatura rumana actual.  Sobre pérdidas y ganancias es su primer libro traducido y publicado en español.

Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa, de José Antonio Andrade y Edu Durán


El proper dijous 17 repetim a La Poeteca l’experiència de sentir l’absorbent rapsòdia de José Antonio Andrade i la potent veu trencada d’Edu Durán. Val moltíssim la pena tenir l’oportunitat d’escoltar en directe a aquests dos grans artistes, no us ho perdeu!

Edu Durán i José Antonio Andrade

José Antonio Andrade, juntament al músic Edu Durán, ens presentarà el seu projecte poètic-musical: 10 bandes sonores per 10 poemes del seu llibre. Del hip hop al jazz, pasant pel folk, el rock, el latin ambiental o el flamenc. O com ho defineixen ells mateixos :“la ciudad que suena con la fuerza de sus calles, el sonido directo de la noche, el swing de lo auténtico, esa tradición latina que nos devuelve las raíces o el lento sonido de una guitarra que suena como un latido en el corazón del sentimiento”.

En directe són, dos veus i una guitarra. Poesia i música. Un intent de demostrar que no hi ha cap diferència entre la poesia, la música i la vida. Un espectacle autèntic on cada nota és un regal i cada paraula un eco que intenta rescatar nos del fred.

Paraules com bales. Paraules que busquen un cos, que troben en els carrers la veritat, que només menteixen per amor o per venjança o per derrota. I la música sona. I una guitarra plora. I un veu rota canta “No woman no cry”, “Let it be” o els vells boleros de sempre. Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa…

https://www.myspace.com/drimasblues

http://www.yunalagrima.blogspot.com

Jose Antonio Andrade( Cornellà de LLobregat,1971). Diplomat en Magisteri i Llicenciat en Teoria de la Literatura y Literatura Comparada. Exerceix de mestre de  primària a una escola de Barcelona.Ha participat als slams de Barcelona, L’Hospitalet i Mallorca. Com a poeta ha publicat el seu primer poemari titulat Y una lágrima colgaba de las pinzas de la ropa. Afirma que la seva poesia és una barreja d’emoció i de lluita. Una poesia que busca  la descripció de sentiments que es viuen al límit, que transita per la solitud, la nostàlgia, la melancolia i el dolor a vegades, on l’experiència amorosa i el desig formen l’única xarxa de salvació possible.

Edu Durán (Nou Barris, 1976). Format musicalment a Jazz Andrea Grimaldi, Joan Vinyals i Ricky Sabaté, l’Escola de Flamenc Joaquín Herrera i el Taller de músics. Ha combinat la seva faceta de músic en bandes com The long Sweet Session i Los terroristas del Son amb la seva vocació de productor musical amb diversos artistes com Robson Gutierres i Beatriz Valladares. Ha compost la música original del vídeo promocional de Cera Trap, Diagonal 00 i el curt “La Ratonera”. Va ser finalista del Concurs de Cantautors de Viladecans al 2001.Es defineix com un guitarrista amb bona musicalitat capaç de generar espais perquè la poesia llueixi amb llum pròpia.