Programació febrer-març


Ja podeu consultar la programació de febrer i març de La Poeteca. Comencem forts el nou mes amb un recital de poesia experimencial, de la mà d’Enric Casasses, Dolors Miquel i Josep Pedrals, seguim amb la poesia de Sònia Moll i la música de Clara Peya, David Casadellà des de Girona i una visita dels poetes inconformistes; el març arrença amb la presentació de Quan èrem divendres, d’Àngels Gregori, seguim amb el recital multitudinari del 8 de març: Poesia amb accent de dona; després vindran Clara Mir i Txènia Dyakonova i, des de Mallorca, Antònia Vicens. Tancarem el març amb una sessió de la mà de Jordi Corominas y Julián i del Marçal Font Espí.

FEBRER

  • 6 de febrer: Recital de poesia experimencial, amb Enric Casasses, Dolors Miquel i Josep Pedrals.
  • 13 de febrer: Sònia Moll ens oferirà proses poètiques de Creixen malgrat tot les tulipes (Viena, 2013) i altres poemes en un recital musicat per Clara Peya.
  • 20 de febrer: En David Casadellà ens oferirà un espectacle de poesia i audiovisuals a partir del seu poemari Negre, sempre negra.
  • 27 de febrer: Poesia amb accent inconformista. Els membres de la revista InconformistesCarles Morell, Paulalba i Roger Busqué– ens oferiran un recital de música i poesia, tot presentant el darrer número de la seva revista.

 MARÇ

  • 6 de març: Presentació  de Quan érem divendres (Meteora, 2013), el poemari pel que l’Àngels Gregori rebé el premi dels Jocs Florals.
  • 8 de març: Poesia amb accent de dona. Recital amb més de 20 dones poetes que farem excepcionalment en dissabte amb motiu del Dia de la Dona.
  • 13 de març: Recital a partir d’Els deus i les bèsties (Pagès, 2012), de Clara Mir, amb la participació de Txènia Dyakonova.
  • 20 de març: Presentació de Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2013), de la escriptora mallorquina Antònia Vicenç.
  • 27 de març: El poeta, crític i periodista Jordi Corominas i el poeta, llibreter i slammer Marçal Font Espí, uniran veu i versos per oferir-nos un recital ben especial.

Presentació de Fragments d’una pedra, de Santi Borrell


El proper dijous 30 de gener tindrem al poeta vilafranquí Santi Borrell presentant-nos el seu segon poemari: Fragments d’una pedra (2013). Serà a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Imatge

Santi BorrellSanti Borrell (1972, Vilafranca del Penedès). “Fragments d’una pedra” és el seu segon llibre de poesia, després d’haver publicat “Els dies a les mans” (2010), un llibre que va rebre bones crítiques a revistes culturals i suplements literaris i que va per la segona edició. també ha organitzat i organitza diversos festivals de poesia (com el Festival de Poesia a les Caves, de Sant Sadurní d’Anoia, o la “Kinzena Poetika”, de Vilafranca del Penedès). També ha col·laborat amb diversos artistes fent muntatges poètics, impulsat diverses iniciatives per Internet, i ha promogut diverses llibres col·lectius, com Poesia a la frontera, una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana.

Marta Pérez i Sierra n’ha dit:

“Quants mons hi ha dins la poesia d’en Santi? Em pregunto jo. Com a poeta es permet sentir en un grau tan alt que les sensacions de tots són les seves, i busca i es dóna, i mira, i oblida. Com quan escriu: ‘Camino pel bosc i agafo avellanes, / olors, pedres, paisatges, colors’ (pàg. 18)”.

Presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles


El proper dijous 23 La Poeteca acollirà la presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles (Tèmenos, 2013). La presentació anirà a càrrec del poeta i crític Ricard Mirabete. Serà, com sempre a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Image

ALBERT PLANELLES I VELLVÉ (Barcelona, 1955) és llicenciat en Història moderna i contemporània, Catedràtic de Llengua i literatura catalanes i treballa com a professor a l’Institut Montserrat de Barcelona, a més de ser coautor d’antologies didàctiques de poesia i narrativa i llibres de text de Batxillerat. Un parell de desenganys editorials i inseguretats pròpies han fet que no publiqués obra de creació fins que ja tenia una certa edat i no és fins el 2012 que apareix el seu primer poemari: Converses amagades (Parnàs, 2012). El camí que desa les hores, que ens presentarà dijous, és la seva segona obra però ja hi ha assolit un elevat grau de maduresa poètica. També el podeu trobar al seu blog: albertplanelles.blogspot.com, on hi trobareu poemes, aforismes, apunts de viatges i curiositats, i algunes impressions de lectures.

Pròleg de Ricard Mirabete a El camí que desa les hores:

“La destresa lingüística i formal en la construcció dels poemes d’Albert Planelles queda palesa en un seguit de formes poètiques brillants que hem trobat a la primera part: les quartetes de versos decasíl·labs de “Decebuts”, els versos alexandrins amb cesura mètrica i gràfica a “Secret de petxina”, el sonet a “Enrenou”. A la segona part del llibre, l’ús constant del vers lliure permet al jo poètic desenvolupar un seguit de recursos retòrics ben estimats per l’autor com ara comparacions, al·literacions, anàfores i sinestèsies. “Tornaveu” és un conjunt de dotze poemes en prosa que rebla el clau a l’estructura del llibre tan ben travada. Tenim dinou poemes a la primera part, nou a la segona i dotze a la tercera; és a dir, el llibre queda establert en el conjunt de quaranta poemes, que és la xifra simbòlica de la maduresa”.

La presentació de La murga, de Montse Costas en imatges


El recital-presentació de La murga, de Montse Costas, ens va deixar ahir tot un seguit d’imatges per recordar d’un recital plurilingüe, ric i amb ple de públic:

Image

Montse Costas en acció.

Image

Image

Edward Smallfield va llegir en anglès.

Image

Mireia Companys, que va recitar en italià.

Image

Toni Quero, que havia fet la traducció al castellà dels poemes de La Murga.

Image

Anne-Lisse Cloetta, traductora del català al noruec.

Image

Jordi Mas va llegir les traduccions al japonès de Ko Tanaka.

Image

 

Tastet de La murga, de Montse Costas


El recital-presentació de La murga (Lapislàtzuli, 2013), de Montserrat Costas de demà anirà carregat de sorpreses! Recitaran poemes propis i poemes de La murga traduïts a diverses llengües els poetes i traductors:

-Montserrat Costas, català

-Edward Smallfield, anglès

-Mireia Companys, italià

-Toni Quero, castellà

-Anne-Lise Cloetta, noruec

-Txell Pucurull, francès

-Jordi Mas, japonès

 Sobre La Murga:

En un paisatge idíl·lic, sempre hi ha un pal de la llum que esguerra la fotografia. En un plat de sopa deliciosa, hi ha un pèl del cuiner. En l’amor més sòlid, hi ha sempre aquella ombra de dubte que ens corseca. En un poema sublim, segur que hi sobra una síl·laba.

A La murga, de Montserrat Costas, hi ha humor, hi ha intel·ligència, hi ha crítica social, hi ha ironia, i per damunt de tot hi ha una poesia personalíssima que és el reflex del temps i el lloc on s’ha gestat: la Barcelona dels anys dos mil.

Poemes:

L’arrel de les dissonàncies
 
Genolls a terra, braços en creu,
em sé estendard de la foscor absoluta.
Només les ombres em reten homenatge.
Però si se’m trenca una corda del violí
 
en pessigaré una altra.
 
 
 
Cibersíndrome de Stendhal
 
Asfixiant la bellesa
tanta i aquí
tota i ara
 
Quan no em vigilis
m’ompliré les butxaques
 
            de pètals.

 

 

Presentació de La Murga, de Montserrat Costas


Image

El proper dijous 16 a les 20h30 tindrem a La Poeteca (bar La Createca, Comte Borrell, 122) a Montserrat Costas, que vindrà a presentar-nos el seu darrer poemari: La Murga (Lapislàtzuli, 2013), una obra molt especial en edició bilingüe català-japonès. I, a més, ho farà molt ben acompanyada per un bon grapat de traductors i poetes que llegiran poemes del llibre en italià, suec, francès, anglès, japonès…

Image

Montserrat Costas (Capellades, 1976) és poeta, treballa d’editora i viu a Barcelona. La seva obra es caracteritza per l’estil concís i sobri, el to d’humor i ironia i la predilecció pels temes contemporanis. Ha publicat els llibres La murga (2013), L’amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997). Apareixen poemes seus en diverses antologies de poesia contemporània catalana, i part de la seva obra ha estat traduïda al japonès, al noruec i al castellà. Ha recitat la seva poesia arreu dels Països Catalans i també a Noruega.

El caliImagefornià Edward Smallfield és autor de The Pleasures of C, One Hundred Famous Views of Edo (amb Doug MacPherson), locate (amb Miriam Pirone), equinox, i, recentment, lirio (amb Valerie Coulton). Alguns dels seus poemes han estat publicats a alice blue, Barcelona INK, bird dog, e-poema.eu, Five Fingers Review, New American Writing, Páginas Rojas, Parthenon West Review, 26, Wicked Alice, entre altres revistes i pàgines web. Ha participat a conferències de poesia a Delphi, Paou, Paros i Sofia. Viu a Barcelona amb la seva dona, la també poeta Valerie Coulton.

ImageMireia Companys Tena (Barcelona, 1975) és filòloga, docent i traductora. Ha estat lectora de català a les universitats de Sàsser (Sardenya) i Venècia. Ha publicat el recull poètic Perfils de la inconsistència (Viena, 2003) i el llibre de relats Venècies. La incerta topografia dels somnis (Pagès, 2009). Ha participat en l’antologia Donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013), en l’exposició de fotografia i poesia “Interpretazioni” (Roma i l’Alguer, 2013, amb Silvia Fiori), i en diverses presentacions i recitals a Barcelona, l’Alguer, Venècia i Guadalajara (Mèxic).
Toni Quero és escriptor. El seu primer poemari, Los adolescentes furtivos, prologat per Pere Gimferrer i traduït al francès per Renada-Laura Portet, va rebre el premi internacional de Literatura Antonio Machado el 2009 i va ser publicat per l’editorial francesa Cap Bear Éditions. www.toniquero.com
Anne-Lise Cloetta viu a Catalunya i és traductora literària. Ha traduït del noruec al català autors com ara Jostein Gaarder, Jon Fosse o Henrik Ibsen, normalment en col·laboració amb altres traductors. Va col·laborar amb “Veus paral·leles” el 2009 per traduir poetes catalans (Isabel Garcia Canet, Montserrat Costas, Gabriel de la S.T. Sampol, Jaume Pont) al noruec i poetes noruecs (Arne Ruste, Torgeir Schjerven, Inger Elisabeth Hansen) al català.
Meritxell Pucurull (Barcelona, 1979) és traductora. Ha publicat poemes a l’antologia Quàntiques de la Universitat Autònoma de Barcelona; ha realitzat un projecte de poesia sonora amb els músics Sarabia y Giunta i ha participat en un projecte d’art i poesia amb l’artista Toni Brossa. Ha recitat a la Universitat Autònoma amb QuarkPoesia, a l’Horiginal amb Quàntiques i poetes de la Catalunya central, a l’FNAC en el marc del festival de Barcelona Poesia, a la Llibreria Pla de la Calma a Cardedeu i al centre Bonnemaison, amb dos espectacles de poesia sonora, i al cicle Trilengua de poesia en català, castellà i anglès.
 ImageJordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. Quant a l’obra pròpia, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx, Horus al desert i Sema.

Tastet de poesia pictòrica


Dos poemes de Rosa Maria Arrazola i Gemma Peres per anar obrint boca pel recital de demà de “Poesia amb accent pictòric”:

A pèl

 

Jo visc a pèl

rere la tramuntana

que et refreda

i rere els dits

que et cremen

les entranyes.

 

Rere les galtes

d’hivern vermelles

i rere els núvols

sense basardes.

 

Visc a l’escuma

que tapa engrunes,

a la cinglera

on llences les runes,

 rere les falques.

 

Jo visc a pèl,

en suspensió de pagament,

fent la traveta

a l’alè fraudulent,

rere la ràbia d’aquesta Europa

massa eloqüent

i mandataris poc fefaents.

 

Visc a la vora del penya-segat,

despacientada per l’endemà,

tota trencada, i xurriacada,

però disposada si cal saltar.

 

Visc sense res

i m’esforço a clavar

aquestes urpes a les arrels

i refuto l’infern

mentre prego als estels

que te m’acostis,

concupiscent,

que els meus mugrons

llueixen espendents

i no s’hi veu la crisi,

de moment.

                          Rosa Maria Arrazola, Llibre dels xiscles.

         ***

Calaixera

De tant en tant, quan els nens són fora,

m’enfilo i surto del moble, i dormo en el meu llit

amb les mans de la no soledat lligades a la cintura;

o en el teu, lluny del racó estret on m’arrauleixo

quan resto tancada i no em moc gens sobre el matalàs,

per no destorbar l’olor de la inquietud.

Sóc una dona en un calaix.

Any rere any, em muden de contrada,

quan tomba el desig, i les esperances, les meves,

es trenquen i no llueixen senceres i explosives

perseguint un trajecte llarg i coherent.

Sóc una dona en un calaix de vidre

que mai ningú no gosa fermar un cop obert.

                                  Gemma Peres, Des de les rajoles.

Poesia amb accent… pictòric, amb Rosa Maria Arrazola i Gemma Peres


Image

El primer recital de l’any serà un recital de “Poesia amb accent… pictòric” i vindrà de la mà de Rosa Maria Arrazola -que també estarà exposant al bar de La Createca- i Gemma Peres. Aquestes dues poetes tenen un estret vincle amb les arts plàstiques i ens oferiran la seva particular visió de la conjunció d’ambdós gèneres. Rosa Maria Arrazola és també pintora i exposa regularment la seva obra i Gemma Peres treballa el retrat nu al carbonet.

Image

 

Rosa Maria Arrazola (Barcelona, 1969) comparteix la tasca de docent de llengua a secundària amb la passió per la poesia i la pintura.  Els seus poemes han rebut diversos reconeixements, des del Premi Joves Poetes Catalans de la Generalitat de Catalunya l’ any 1987 fins altres més actuals com el Premi de Poesia de Sant Hilari de Sacalm per Closca i Llavor el 2010 ,el Premi de la Vinya i el Vi per la seva obra En Brut, el Premi Francesc Candel de Poesia per Marona  l’ any 2012, el Premi Federico García Lorca de Barcelona per La Barca i el Premi Esteve Albert de la Vila d’ Argentona per Poma Tocada durant aquest 2013. Publica per primer cop el 2009 una antologia que recull poemes de joventut des dels 80 fins l’ any 2000 que porta per títol Els silencis escrits. L’ any 2010 s’ edita la plaquette Quadremes de l’aigua, poemes nascuts per acompanyar l’ obra pictòrica de l’ aquarel•lista Ester Llaudet que va ser exposada a diverses poblacions de les comarques de Lleida el mateix any. També el 2010 apareix Mosaic, una nova plaquette on els poemes acompanyen la seva mateixa obra pictòrica que ha estat exposada des de llavors en diferents poblacions catalanes. I el 2012 publica Miques, plaquette relacionada també amb un conjunt de quadres acrílics de petit format que va exposar aquest any a Sabadell i que s’ exposarà a partir del gener a La Createca de Barcelona. Finalment  aquest any publica el seu segon llibre, Llibre dels Xiscles, que recull poemes del 2010 al 2012 on l’autora s’ endinsa per primer cop en una temàtica de caire més social.

 

Image

Gemma Peres i Romero (Barcelona, 1969). Llicenciada en filosofia el 1992 i en filología clàssica el 1994. Va acabar el cursos de doctorat amb La tradició filosòfica: gènesi i recepció l’any 1994. Des de l’any 2000, treballa en el sector editorial i des del 2007, a més, en l’àmbit de la comunicació a l’administració pública. Va publicar obra poètica en el llibre Aparador de poesia i pensament (Editorial Amarantos, 1990); l’any 2011 el seu poemari Desfent les llàgrimes, va quedar entre les cinc obres seleccionades finalistes del premi Josep Maria López-Picó de poesia de la Vila de Vallirana. Ha escrit tres poemaris: Simetries, Desfent les llàgrimes i Des de les rajoles, editat el 2013 a Curbet Edicions i il·lustrat per Ariadna Gabarró. S’ha expressat de manera lírica pràcticament des de sempre, d’una forma intermitent i escassa a remolc de seva experiència vital. A partir de l’any 2009, tal com ella diu, «la poesia s’esdevé un pols amb el fet mateix de transitar pel llibre de la meva quotidianitat, com un assaig estable i sostingut que equilibra els dies i les nits, la feina i els fills, els amics i la vivència amorosa». És una autora que presenta una estreta vinculació amb les arts plàstiques, concretament amb la recerca de les diferents expressions del cos humà, treballant diferents materials i textures, com mostra al seu blog http://poesiaidibuixdedona.wordpress.com/