Àlbum del recital de fi de temporada de La Poeteca


Us deixem algunes de les imatges que ens va deixar el darrer recital de la temporada a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca. Han estat 3 mesos molt especials, carregats de bons moments i de molta poesia i de gran qualitat i ens acomiadem fins al setembre, tot desitjant-vos un bon estiu i donant-vos les gràcies a tots els que heu recolzat i heu fet possibles aquest projecte de cicle de poesia estable a Barcelona.

Imatge

 

Odile Arqué cantant-nos, al centre, amb Mireia Vidal-Conte a l’esquerra i Rafael Casas a la dreta.

Imatge

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Ricard Mirabete, Vicent Almela, Clara Mir, Mercedes Delcós, Odile Arqué, Rafel Casas i Miquel Santaeulàlia.

Imatge

Imatge

Anuncis

CRIDA A POETES!


ImatgeAquest dijous 18 de juliol farem el recital de fi de temporada de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), on participaran alguns dels poetes que han passat pel cicle i hi haurà micro obert per tothom qui s’hi vulgui afegir! Vine a dir-hi la teva, a recitar un poema, a cantar una cançó… Enviu-nos un missatge privat per apuntar-vos-hi al Facebook de La Poeteca o a lapoeteca@gmail.com

Àlbum de la doble presentació d’Isabel Ortega i Maite Muns Cabot


Maite Muns Cabot i Isabel Ortega ens van seduir amb les seves Meduses, Penèlopes, reflexions sobre l’amor, la maternitat, la condició de dona, la construcció de la identitat…

Vet aquí algunes de les imatges que ens va deixar la vetllada:

Imatge

Imatge

Isabel Ortega

Imatge

Maite Muns Cabot

Imatge+

El públic que ens va acompanyar

Imatge

Mercedes  Delclós va tancar l’acte cantant una poema d’Isabel Ortega musicat per ella mateixa.

La Poeteca surt a Núvol


En David Morlà ha entrevistat a Maria Antònia Massanet en un article que va aparèixer el 9 de juliol  a Núvol:

Maria Antònia Massanet: “La Poeteca pretén servir la poesia amb accent”

 
El proper dia 18 de juliol tindrà lloc l’acte de cloenda del cicle de poesia “La Poeteca” que s’ha dut a terme a Barcelona entre els mesos de maig i juliol. A l‘acte seran convidats a recitar tots els poetes que han participat en el cicle al llarg d’aquests mesos. La Poeteca és un cicle de poesia que pretén reunir i oferir al públic una selecció de la millor poesia contemporània en format oral compartint els vespres dels dijous entre copes i tapes en el si d’un espai nou, acollidor i fresc com és La Createca de Barcelona. El cicle ha tingut èxit i es pretén que a partir del curs vinent es reprengui l’activitat amb noves propostes, recitals i presentacions de llibres, tot al voltant de la poesia.
 

Maria Antònia Massanet

Maria Antònia Massanet, ànima del cicle i l’organitzadora de totes les activitats, ens explica com neix aquesta proposta i què s’ha dut a terme durant aquesta primera temporada del cicle.

Com neix la idea de La Poeteca?

Na Sònia Izquierdo, una antiga companya d’anglès, em va explicar un dia que estaven muntant un bar amb el seu company, en Julián Roche: La Createca, on tenien intenció de desenvolupar activitats culturals, i havia pensat en mi per a que hi fes alguna cosa de poesia. Vaig guanyar l’Art Jove de poesia de les Illes Balears del 2006 i des d’aleshores he anat participant en diverses antologies, recitals i cicles, com les Veus Paral·leles del 2011. Vam quedar un matí de finals de novembre per parlar-ne i li vaig dir que o bé podíem fer un recital-presentació d’el moll de l’os, una plaquette auto-editada amb versos meus i il·lustracions de Marijo Ribas que acabàvem de treure, o també, si els hi venia de gust, els hi podia muntar un cicle de poesia. Em pensava que la meva proposta era agosarada però els hi va agradar la idea i la vam tirar endavant.

Jo sóc d’Artà, al nord-est de Mallorca, però amb 18 anys vaig venir aquí a estudiar i ara fa 6 anys que visc a Sant Cugat del Vallès. Sóc llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, tinc un màster en Estudis de Dones i Gènere, sóc professora de poesia a l’Aula de Escritores, estic fent una tesi sobre poetes catalanes contemporànies, de manera que he publicat diversos articles i ressenyes en llibres especialitzats i revistes com la Revista de Filología Románica de la Complutense o Caràcters. De més a més, seguia assíduament i des de feia anys l’escena de poesia a la ciutat i pensava que, amb tot plegat, tenia ja un cert bagatge que em permetria organitzar i moure un cicle de poesia.

La Createca

I a més de la Poeteca també coordines altres cicles de poesia.

De fet, jo vaig començar primer a fer recitals dramatitzats de poesia, música i dansa abans que a publicar, però a Mallorca, i a Barcelona em semblava més complicat trobar espais. Aquest any, però, a més de la La Createca també va sorgir la possibilitat de muntar activitats de literatura i música a l’Iroom. Espai Polivalent de Gràcia, on hi treballa la meva il·lustradora, Marijo Ribas, i on vam presentar la nostra plaquette al novembre, que va tenir tal èxit que la gent ens va començar a demanar l’espai per fer-hi coses. Així que ens hi vam posar. Com que La Createca va obrir les seves portes tres mesos més tard del previst, vam aprofitar també aquest espai per a realitzar-hi algunes activitats improrrogables del cicle, com ara el recital “Poesia amb accent… de dona”, que s’havia de fer necessàriament pel dia 8 de març, i on vaig poder reunir més de 20 poetes d’edats i trajectòries diverses, en un recital que aplegava tant poetes inèdites com d’altres més consolidades, i que va tenir molta repercussió a les xarxes gràcies al fantàstic cartell de na Marijo Ribas. Hi van assistir al voltant d’una vuitantena de persones. En paral·lel, a Mallorca, també he organitzat diversos recitals i presentacions de llibres i, amb n’Aina Riera, directora del documental Som elles(2012) sobre poetes mallorquines, estem editant una antologia de poetes mallorquines. El meu darrer projecte és el festival PoésArt, un festival de poesia que es durà a terme el 27 de juliol a Artà, el meu poble.

Ha tingut bona acollida La Poeteca?

Des del principi que vaig començar a donar a conèixer el projecte, encara embrionari, de La Poeteca, molts poetes i amics editors s’hi van mostrar entusiasmats. Això em va fer reflexionar sobre el fet que en els darrers anys han desaparegut molts espais on habitualment s’hi realitzaven activitats de poesia i que realment calia un nou cicle estable de poesia a la ciutat. I, de fet, molts incondicionals de l’Horiginal, el centre neuràlgic de la poesia recitada de Barcelona, i fins i tot en Ferran i na Núria, que són els que el porten, ja ens han visitat i en celebren la iniciativa.

La idea inicial és que el cicle fos quinzenal, però amb el retard que va sofrir l’obertura del local, el vam haver de passar a setmanal per tal de donar cabuda a totes les activitats que teníem programades des del novembre i, tot i així, encara se’ns ha fet petit, atès que hem hagut d’ajornar per la temporada que ve moltes activitats que ens han proposat en els darrers mesos, abans inclús de començar el cicle, que havia esdevingut popular fins i tot abans de començar. De fet, l`èxit a les xarxes socials ja n’és indicatiu: el perfil de Facebook de La Poeteca va fer més de 100 amics amb una hora i al cap de 20 i pocs dies el bloc ja sobrepassava les 1000 visites.

En què consisteix el cicle doncs?

El cicle té un doble objectiu: d’una banda acostar la poesia de zones perifèriques, sigui per causes geogràfiques, socials, etc., és a dir, la “poesia amb accent”, al públic barceloní; mentre que, de l’altre, vol servir de plataforma per a la presentació de llibres de poesia editats recentment. Valencià, ebrenc… són alguns dels accents que hem pogut sentir dins de la secció “Poesia amb accent…”, on s’ha comptat amb noms com els d’Àngels Gregori, Vicent Almela o Josep Lluís Roig i d’Andreu Subirats, Eduard Carmona, Joan Todó o Miquel Àngel Marín. Pel que fa als recitals-presentacions de poemaris hem tingut la presentació de Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete; de l’antologia Solstici d’Estiu (Fundació ACA, 2012); de La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012), de Teresa Colom; Ulls, budell, cor (Lapislàtzuli, 2012), d’Elies Barberà; o de 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012), de Mireia Vidal-Conte, per citar-ne alguns. I han passat poetes com Marta Pessarrodona –que va avenir-se a participar com a convidada especial el dia de la inauguració del cicle–, Lluís Calvo, Mireia Calafell o Edgar Alemany, entre d’altres.

 

Ricard Mirabete presenta ‘Radar’ a la Poeteca

El cicle es va inaugurar el dijous 23 de maig i tancarà aquesta temporada amb un recital de clausura el 18 de juliol, on seran convidats a recitar tots els poetes que hagin passat pel cicle, per acomiadar-lo fins al setembre.

 

Veieu l’entrevista al mitjà original: Núvol

Tapa poètica de Maite Muns Cabot i Isabel Ortega


Un tastet de les presentacions que tindrem el dijous 11 a les 20h30 a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), de Matèria congènita (S·d Edicions, 2012), de Maite Muns Cabot, i Medusa (Cossetània, 2013), d’Isabel Ortega:

Imatge

MAITE MUNS CABOT

Pròleg a Matèria congènita

Matèria congènita és el meu primer recull de poemes publicats, la qual cosa constitueix, per a mi, un fet comprensiblement entranyable. Si bé allò que podríem dir inspiracions es van anar coent de de fa ara sis anys, ha estat el darrer el fuet que les ha empaitat fins a proveir-ne la forma de poema. Probablement entrar en la cinquantena és un esdeveniment que anima a moltes coses. Però també n’hi ha hagut d’altres, com és el fet d’introduir-.me en un ambient endelit per la poesia.

 

Penèlope no vol morir

Teixeix i desteixeix Penèlope

amb les mans fredes,

Perquè no vol morir.

Per als fills que li neixen,

perquè no vol morir.

En la primera albada en què el perfum

dibuixi el gessamí, es tallarà les trenes

i seguirà l’albatros a l’escull.

Vestiran les meduses els seus braços i peus

i els pulmons quedaran abastits de peixos.

Perquè el dubte no espera i el vent ciclàdic és fort.

Perquè l’oblit no es guareix.

Perquè existir no és perdurar.

Teixia i desteixia Penèlope

un mantell germinal de bogeria fúnebre.

Duel vençut venç la llegenda.

Es neteja la indigna muller.

Perquè perdurar no és existir.

                                                         (De Matèria congènita, 2012).

ISABEL ORTEGAImatge

Medusa

La paraula va esculpir la pedra… La paraula fa reviure el mite i dóna pas al monstre, projecció de les pors ancestrals de l’ésser humà. La paraula esdevé màscara, mirall, dolor, alteritat, isolament, exili, innocència negada, usurpació, amulet, ombra i llum, mort i vida. La paraula diu la veritat i la mentida de cadascú. Medusa ho sap i abandona el mutisme per reclamar la veu que mai no li ha estat cedida.

Dona saure

Sóc la bèstia ancestral que habita un món

molt anterior al món ordenat dels poetes.

Abans del sentiment, hi havia la violència.

Abans de l’emoció, hi havia la passió

desfermada dels cossos.

Abans de l’harmonia primordial de les coses,

hi havia el regne de la devastació.

Abans del bé i del mal, abans de la consciència,

tot de depredadors guaitaven les ombres.

Abans del recompte dels dies i les nits,

hi havia dones saure que udolaven les cries.

Milions d’anys abans que tu em miressis,

jo observava l’horror. El que veus als meus ulls

és aquella mirada: la por de ser assaltada,

Retuda i devorada sota un cel mudadís,

indiferent i uniforme.

Sóc la bèstia ancestral que habita en tu,

i per això em comprens i, pel voral dels versos,

fins t’hi pots reconèixer.

Doble presentació: Medusa, d’Isabel Ortega, i Matèria Congènita i Tot lament és fang, de Maite Muns Cabot


El proper dijous 11 de juliol, a les 20h30, tindrem a La Poeteca, el cicle de Poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), una doble presentació de poemaris. Per una part, Isabel Ortega ens presentarà el seu darrer recull: Medusa; Maite Muns Cabot ho farà al seu torn amb els llibres Tot lament és fang i Matèria congènita, els seus dos pimers poemaris publicats en un doble pack per S·d Edicions.

Imatge

 

Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955) és llicenciada en Psicologia i en Filosofia. Treballa com a professora de Llengua catalana a l’ensenyament secundari. Va publicar la novel·la “Viatge d’anada” (Eumo 1994. Projecte Solaris).  En el marc del seminari Filosofia i gènere de la Universitat de Barcelona, va traduir alguns articles de Simone Weil aplegats sota el títol Escrits sobre la guerra (Bromera 1997) i ha escrit articles en monogràfics sobre la filòsofa francesa. En poesia, ha publicat Enfilall (Cossetània 2002) -XXII premi Comas i Maduell, Ciutat de Tarragona-, Runa plena (Arola 2004),  Nòmada (Cossetània 2009) i Medusa (Cossetània, 2013). Ha col·laborat en publicacions col·lectives i ha participat en diferents recitals poètics en grup i en solitari.

Imatge

Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i amb àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, tot just fa un any va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, l’Art de la Memòria, també dedicada a la tasca editorial.

Àlbum presentació el moll de l’os


Algunes de les imatges del recital-presentació d’el moll de l’os:

foto (6)

Maria Antònia Massanet parla d’el moll de l’os.

foto (3)

Ricard Mirabete i David Madueño.

foto (4)

Marta Pérez Sierra i Eva Gutiérrez Pardina.

foto (5)

Foto de grup. D’esquerra a dreta: Rosmarí Torrens, Ivan Torrens, Miquel Santaeulàlia, Eva Gutiérrez Pardina, Maria Antònia Massanet, Caterina Riba, Mireia Companys, Ricard Mirabete, David Madueño i Marta Pérez Sierra. Faltava Rosa Maria Arrazola, que va haver de marxar abans.