Galeria fotográfica d'”Entretós”


Al recital “Entretós”, de Carlos Ávila i Marc Garcia hi va haver música, poesia, humor i imatges com aquestes:

foto 1 (32) foto 2 (49) foto 3 (46) foto 4 (23) foto 5 (8)

Anuncis

LaBreu ens porta a Anna Pantinat i Blancallum Vidal


El proper dijous 4 de desembre LaBreu ens porta dues de les seves darreres novetats: Punyetera flor, de Blancallum Vidal i De sobte, l’estiu, d’Anna Pantinat. Serà, com sempre a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

BlancaLlumAnnaPantinatCreateca (1)

Punyetera flor, de Blancallum Vidal.

Cansat d’enyorar l’altre, un ull se n’haurà anat a cercar un sexe. Per acoblar-s’hi amb fam. Serà una boca viva. De molt abans que existissin lletres. Alimentarà una vena d’existència que fa córrer sang i que li dirà i rajarà tot de coses fonamentals. Les primeres del món. Que les flors punyen. Que la punció esbandeix la son i adoba l’enteniment. Que la passió fa mal, de tant de bé que sap regalar ensems. I és per això que li deurà el fet de respirar una atmosfera blava i primitiva, plena de gasos tòxics, i és per això també que li deurà les vides que vindran. L’un i l’altre jugaran a maquinar les parelles més antigues i més necessitades de treva: el gat i la rata, la llum i la nit, l’astre i el forat, l’abella i la glicina, el desig i l’insomni, la munició i la pau, la mort i la primavera. El llibre s’hi esbatanarà tot i la poeta també. Per fi caure de mala manera és també un ritme. La trencadura desarticula allò. I allò permet de dir el dolor vital de la unió que reburxina. Perquè adherir-se aquí a l’inconegut que batega dins de l’home desconegut emmena a perdre’s per les escales d’un destí que no vindrà marcat. No hi haurà barana per evitar l’abisme. Tot s’haurà de fer i de caminar com si fos la primera vegada: l’amor i el ritme són segurament els més nous i els més atrevits de la literatura trobadoresca actual.

De sobte, un estiu, d’Anna Pantinat:

Anna Pantinat (Barcelona, 1977) pertany a aquesta onada de noves veus poètiques que basteixen el seu món literari incorporant referències, influències i llenguatges que no provenen exclusivament de la tradició poètica sinó de mons creatius, com l’escena i la música, que enriqueixen i renoven l’expressió verbal del territori que pretenen habitar. Els estudis superiors de piano i composició al Conservatori Municipal de Barcelona i l’experiència com a actriu es combinen amb les primeres publicacions de poemes en revistes de la Facultat de Filologia, on organitza els primers recitals amb música en directe. També ha composat per a altres poetes, ha format el grup de creació col•lectiva Orbi et Urbi i ha participat en projectes underground, teatrals o cinematogràfics com a actriu. Fa de trombonista, thereminista, teclista i cantant en les formacions Will Spector y los Fatus i Pentina’t Lula. Ha publicat Construcció de la Nit (Premi Joan Duch de Juneda, 2012), poemari que ha estat escenificat, amb música i dansa, i presentat en diversos escenaris.

De sobte un estiu és un poemari sorprenent on la veu de l’autora apareix condicionada, o motivada, excitada potser, per la cita que acompanya cada poema;però també, i sobretot, per l’experiència d’haver habitat una temporada el Cadaqués que ha fascinat pintors, escriptors, submarinistes, estiuejants i turistes de tot el món. I la mirada de Pantinat, una mirada que crea allò que mira mentre ho mira, ens instal•la en un Cadaqués que segueix sent el Cadaqués de sempre però ple de noves textures i matisos que el fan nou per al lector.

Maite Muns Cabot presenta De besos trencats


Portada De besos trencats

El proper dijous 27 la Maite Muns Cabot presentarà el seu darrer poemari; De besos trencats (Germania, 2014) acompanyada pel Jordi Mas, recent Premi Octubre de poesia. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

De besos trencats besa –i mossega també– la vida. Són besos metafòrics però no simbòlics, no hi ha definició expressa, solament són imatges de significació indefinida en múltiples i complementaris escenaris finits. És habitual en aquesta autora fer ús de la paraula per fer-la arma carregada que participa en el duel entre el destí i la natura. En el fons, es decanta per una treva. Així doncs, la paraula, cal fer-la present, treure-la de qualsevol nociu amagatall, arrencar-la del silenci, que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau.

Finalment, De besos trencats són poemes que exhorten a viure sense cap convicció absoluta i conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió.

Maite Muns Cabot

Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i té àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, fa dos anys va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, i està al cap davant de l’Art de la Memòria Edicions, dedicada a la publicació de textos del pensament.

Jordi MasJordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives. En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx(Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009) i Sema(Edicions 3 i 4, en premsa).

“Entretós”, música i poesia de la mà de Marc Garcia i Carlos Ávila.


El proper dijous 20 de novembre aterra l’espectacle “Entretós” a La Poeteca. Música, poesia i humor de part de dos poetes, habituals de l’slam, que ens oferiran un espectacle de poesia fresc i dessacralitzat, on el públic serà convidat també a participar d’aquesta aventura poètica. Com ells mateixos diuen: ‘“Tengo que alicatar el baño”, “me operan de fimosis” o “¿nos conocemos de algo?” son excusas habituales cuando un amigo nos invita a un recital de poesía. Y no es extraño, pues demasiadas veces la poesía ha sido a la diversión los que la tuna es a la música sacra. Esta vez nadie querrá saltar por la ventana, créannos. Poesía a la de una, a la de dos… ¡Entretós!’. Us hi esperem a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Marc García Arnau nació en 1980 en El Prat de Llobregat, ciudad en la que reside tras haber pasado diez años en Madrid y dos en París. Su formación académica es científica: es ingeniero en informática y ha ejercido como investigador en ciencias de la computación. Escribe poesía desde la adolescencia y ha publicado: Peligro de Suerte (Ediciones Marfutura, 2007) y El Mundo Dejado a la Suerte de una Cabra (Ediciones Marfutura, 2012), un proyecto a cuatro voces. En los últimos años ha compaginado la escritura poética con el teatro. Es miembro de la compañía Kaddish. Participa habitualmente en los torneos de poesía oral Poetry Slam tanto en l’Hospitalet como en Barcelona y es coorganizador del recién nacido Llobregat Slam Poetry.

Entretós

Carlos Ávila (1978, Toledo). Es poeta, politólogo, dramaturgo y alguna cosa más que no se puede decir. Sus dos últimos libros son La paz a ti debida, (Ediciones Vitruvio, 2005) y No todas las cabras están locas, (Endymion, 2009). Aparece en la antología La voz y la palabra, y en un libro recopilatorio con otros tres poetas y amigos, El mundo dejado a la suerte de una cabra (Ediciones Marfutura, 2012) Optimista e indomable, piensa que cualquier tiempo futuro será, indudablemente, mejor. En sus versos recoge la sátira y la crítica como medio de expresión. También ha sido campeón de la liga regular de Poetry Slam de Toledo y 5º clasificado en la final nacional de Poetry Slam nacional  en 2014.

Ran de les coses, un espectacle dedicat a la poesia de Philip Larkin


El proper dijous  tindrem a La Poeteca l’espectacle Ran de les coses, on música i rapsòdia s’uneixen per dir la poesia de Philip Larkin per boca de Pep Puig i August Garcia i a través dels instruments de Josep Martí i Pep Garcia. Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122). Us hi esperem!

Ran de les coses, és un grup que neix de la proposta que porta el mateix nom i que gira a l’entorn d’un poeta anglès poc conegut per a la majoria: Philip Larkin. Tres músics i un rapsode entrellacen les seves intervencions per tal d’oferir al públic un tast de l’obra poètica d’aquest anglès inclassificable. Entre poema cantat i poema recitat s’hi sent la veu del mateix Larkin -a través del seu alter ego aquí: Pep Puig– i així podem saber també algunes coses del personatge. La proposta musical compta amb la veu i la guitarra d’August Garcia, els saxos, harmònica, flauta i carilló de Josep Martí, i, lligant-ho tot, el baix de Pep Garcia. Ran de les coses ha pogut sentir-se ja pel Penedès i, aquest estiu va començar a córrer pel territori. Si voleu saber-ne més:  http://projectelarkin.blogspot.com.es

Fulletó Larkin 1 i 4-2 (1) Fulletó Larkin 2 i 3-2