La presentació de De besos trencats, de la Maite Muns Cabot del dijous 27 de desembre, ens va deixar imatges com aquestes:
Tag Archives: Maite Muns Cabot
Maite Muns Cabot presenta De besos trencats
El proper dijous 27 la Maite Muns Cabot presentarà el seu darrer poemari; De besos trencats (Germania, 2014) acompanyada pel Jordi Mas, recent Premi Octubre de poesia. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).
De besos trencats besa –i mossega també– la vida. Són besos metafòrics però no simbòlics, no hi ha definició expressa, solament són imatges de significació indefinida en múltiples i complementaris escenaris finits. És habitual en aquesta autora fer ús de la paraula per fer-la arma carregada que participa en el duel entre el destí i la natura. En el fons, es decanta per una treva. Així doncs, la paraula, cal fer-la present, treure-la de qualsevol nociu amagatall, arrencar-la del silenci, que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau.
Finalment, De besos trencats són poemes que exhorten a viure sense cap convicció absoluta i conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió.
Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i té àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, fa dos anys va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, i està al cap davant de l’Art de la Memòria Edicions, dedicada a la publicació de textos del pensament.
Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives. En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx(Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009) i Sema(Edicions 3 i 4, en premsa).
Àlbum de la doble presentació d’Isabel Ortega i Maite Muns Cabot
Maite Muns Cabot i Isabel Ortega ens van seduir amb les seves Meduses, Penèlopes, reflexions sobre l’amor, la maternitat, la condició de dona, la construcció de la identitat…
Vet aquí algunes de les imatges que ens va deixar la vetllada:
Isabel Ortega
Maite Muns Cabot
+
El públic que ens va acompanyar
Mercedes Delclós va tancar l’acte cantant una poema d’Isabel Ortega musicat per ella mateixa.
Tapa poètica de Maite Muns Cabot i Isabel Ortega
Un tastet de les presentacions que tindrem el dijous 11 a les 20h30 a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), de Matèria congènita (S·d Edicions, 2012), de Maite Muns Cabot, i Medusa (Cossetània, 2013), d’Isabel Ortega:
MAITE MUNS CABOT
Pròleg a Matèria congènita
Matèria congènita és el meu primer recull de poemes publicats, la qual cosa constitueix, per a mi, un fet comprensiblement entranyable. Si bé allò que podríem dir inspiracions es van anar coent de de fa ara sis anys, ha estat el darrer el fuet que les ha empaitat fins a proveir-ne la forma de poema. Probablement entrar en la cinquantena és un esdeveniment que anima a moltes coses. Però també n’hi ha hagut d’altres, com és el fet d’introduir-.me en un ambient endelit per la poesia.
Penèlope no vol morir
Teixeix i desteixeix Penèlope
amb les mans fredes,
Perquè no vol morir.
Per als fills que li neixen,
perquè no vol morir.
En la primera albada en què el perfum
dibuixi el gessamí, es tallarà les trenes
i seguirà l’albatros a l’escull.
Vestiran les meduses els seus braços i peus
i els pulmons quedaran abastits de peixos.
Perquè el dubte no espera i el vent ciclàdic és fort.
Perquè l’oblit no es guareix.
Perquè existir no és perdurar.
Teixia i desteixia Penèlope
un mantell germinal de bogeria fúnebre.
Duel vençut venç la llegenda.
Es neteja la indigna muller.
Perquè perdurar no és existir.
(De Matèria congènita, 2012).
ISABEL ORTEGA
Medusa
La paraula va esculpir la pedra… La paraula fa reviure el mite i dóna pas al monstre, projecció de les pors ancestrals de l’ésser humà. La paraula esdevé màscara, mirall, dolor, alteritat, isolament, exili, innocència negada, usurpació, amulet, ombra i llum, mort i vida. La paraula diu la veritat i la mentida de cadascú. Medusa ho sap i abandona el mutisme per reclamar la veu que mai no li ha estat cedida.
Dona saure
Sóc la bèstia ancestral que habita un món
molt anterior al món ordenat dels poetes.
Abans del sentiment, hi havia la violència.
Abans de l’emoció, hi havia la passió
desfermada dels cossos.
Abans de l’harmonia primordial de les coses,
hi havia el regne de la devastació.
Abans del bé i del mal, abans de la consciència,
tot de depredadors guaitaven les ombres.
Abans del recompte dels dies i les nits,
hi havia dones saure que udolaven les cries.
Milions d’anys abans que tu em miressis,
jo observava l’horror. El que veus als meus ulls
és aquella mirada: la por de ser assaltada,
Retuda i devorada sota un cel mudadís,
indiferent i uniforme.
Sóc la bèstia ancestral que habita en tu,
i per això em comprens i, pel voral dels versos,
fins t’hi pots reconèixer.
Doble presentació: Medusa, d’Isabel Ortega, i Matèria Congènita i Tot lament és fang, de Maite Muns Cabot
El proper dijous 11 de juliol, a les 20h30, tindrem a La Poeteca, el cicle de Poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), una doble presentació de poemaris. Per una part, Isabel Ortega ens presentarà el seu darrer recull: Medusa; Maite Muns Cabot ho farà al seu torn amb els llibres Tot lament és fang i Matèria congènita, els seus dos pimers poemaris publicats en un doble pack per S·d Edicions.
Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955) és llicenciada en Psicologia i en Filosofia. Treballa com a professora de Llengua catalana a l’ensenyament secundari. Va publicar la novel·la “Viatge d’anada” (Eumo 1994. Projecte Solaris). En el marc del seminari Filosofia i gènere de la Universitat de Barcelona, va traduir alguns articles de Simone Weil aplegats sota el títol Escrits sobre la guerra (Bromera 1997) i ha escrit articles en monogràfics sobre la filòsofa francesa. En poesia, ha publicat Enfilall (Cossetània 2002) -XXII premi Comas i Maduell, Ciutat de Tarragona-, Runa plena (Arola 2004), Nòmada (Cossetània 2009) i Medusa (Cossetània, 2013). Ha col·laborat en publicacions col·lectives i ha participat en diferents recitals poètics en grup i en solitari.
Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i amb àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, tot just fa un any va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, l’Art de la Memòria, també dedicada a la tasca editorial.
