Jordi Mas presenta Febrer, premi Octubre de poesia


El proper dijous 9 de maig tindrem un acte a càrrec de Jordi Mas. La primera part de l’acte consistirà en la presentació del llibre Febrer, publicat l’editorial 3i4, que va rebre el Premi Octubre de Poesia Vicent Andrés Estellés l’any 2014. La presentació anirà acompanyada de la projecció de les imatges del fotògraf Marcelo Aurelio incloses al volum. Tot seguit, Jordi Mas proposa un joc poètic als poetes i amics assistents: fer una lectura poètica col·lectiva combinant poemes (més o menys) infantils escrits per ell amb altres, propis o aliens, triats per cadascú que s’hagi animat a participar-hi. Hi participaran, entre d’altres, Rosa Maria Arrazola, Mireia Companys i M. Antònia Massanet. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

© Marcelo Aurelio

© Marcelo Aurelio

Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és professor de llengua i literatura japonesa a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tasca investigadora s’ha centrat en la incorporació de formes poètiques japoneses (la tanka i l’haiku) en la literatura en llengua catalana. És autor del volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku i de diversos articles publicats en revistes especialitzades. També ha editat els llibres La tanka catalana i L’haiku en llengua catalana.

Com a traductor, ha dut a terme versions catalanes dels clàssics japonesos els Contes d’Ise, el Diari de Tosa de Ki no Tsurayuki, l’antologia poètica Cent de cent. Hyakunin isshu, L’estret camí de l’interior de Matsuo Bashô i la Crònica de la cabana de Kamo no Chômei. Així mateix, ha traduït algunes novel·les de Haruki Murakami.

Com a autor de creació, ha publicat els reculls Autoretrat amb esfinx, Horus al desert, Sema (Premi Senyoriu d’Ausiàs March) i Febrer (Premi Vicent Andrès Estellés de Poesia 2014).

Febrer_coberta

Ressenya de Jordi Llavina:

El temps, el lloc

Aquesta obra bellíssima –que bé que farien tants poetes de l’hora actual de mirar d’assajar l’admirable contenció i la concreció de lasubstància lírica que practiquen els versos de Mas!– es titulaFebrer, ha guanyat el premi de poesia Vicent Andrés Estellés i es divideix en tres parts: Dimecres de cendra, Quaresma i Pasqua de resurrecció. El temps, per tant, travessa la matèria del llibre. I el lloc: el paisatge de Santa Coloma de Queralt, país natal del poeta, que, parafrasejant el Matsuo Bashô que ell mateix ha traduït (L’estret camí de l’interior, Edicions de 1984), podria considerar-se “tan profundament espiritual [que] omple de reverència i admiració”. El viatge –o més aviat el passeig– del poeta català no és tan radical com el del clàssic japonès, però és igualment significatiu, perquè constitueix el retorn a les arrels: “camins que sempre són, ineludiblement, de tornada”.

Febrer m’ha dut a la memòria l’esplèndida novel·la de Roger Vilà Padró Marges. Tractava d’un home a la ratlla de la quarantena que tornava al poble del seu pare, al Priorat; en principi, per fer-hi un estudi sobre els marges i construccions de pedra seca (al capdavall, però, aquell era un viatge iniciàtic al cor del temps, i els marges del títol desbordaven el camp semàntic dels de pedra seca). Febrer es compon de quaranta-dos poemes en prosa, cada un dels quals inclou un haiku –a la manera dels llibres de Francesc Prat–. L’haiku, però, no és pas la conclusió del poema, sinó que sembla fondre’s amb la resta del text, abraçar-s’hi o entortolligar-s’hi com les branques d’aquell om respecte a la figuera que apareixen en una peça de l’obra.

La pols i la cendra

Es tracta d’un llibre savi, de contemplació serena i fonda, la primera imatge del qual és la de la pols i la cendra, i l’última, la d’una lluna esplèndida com una fruita, “primera lluna / plena de primavera”: hi ha, doncs, el sentit de la regeneració (un tema molt rilkeà). El temps, com passa en els bons llibres, és i s’està, també, en les pàgines d’aquest. De vegades hi és personificat: “el temps sospira”. Passa, però, molt més sovint que aquest efecte de la prosopopeia s’aplica al paisatge, i és aquí que hi ha una de les marques memorables del llibre: “cau de la gorga, / ruminativa, un feble / fil de saliva”; “camps avars, adustos, / solcats d’arrugues”; “com si al matí es tragués la bena de la nafra que no l’ha deixat dormir en tota la nit, s’alça la boira”.

El poeta, amb el seu passeig fins al cor de les arrels, pretén allunyar-se de la consciència, o, encara millor, alleugerir-se de la consciència: “camino […] per deixar de ser o, almenys, per una estona, deixar de ser jo”. En aquest seu trajecte, considerarà els límits de les coses i de l’espai: “les relles arranen tant la llaurada que a cada tirada s’enduen una mica de camí”. Caminant, el poeta –que assegura: “en cap moment no he sentit l’exaltació mística que esperava”– reflexionarà sobre un món que ha mort, el del “molí sense sostre, ni aigua, ni grana”, que és el mateix que el de les “mules manyagues, cadascuna amb el seu nom, i l’escalf de les converses de la gent que esperava el seu torn per fer farina del blat que havia dut” (en un altre poema, és una aixada abandonada, amb la fulla rovellada la que alerta el lector). També llegim que “n’hi hauria d’haver prou de caminar en silenci, de descriure el paisatge –no intentar definir-lo”–. Mas descriu molt bé aquest seu paisatge familiar. Aquesta seva descripció, però, és alhora una magnífica definició del pas del temps. Ara penso que hauria d’haver començat el meu comentari citant el poema XXIII, que sembla que fixa el propòsit de l’obra: “potser el que busco no és ben bé l’oblit, sinó el silenci que sorgeix quan tot és a lloc, o almenys ho sembla”. En aquests poemes esplèndids (el número XL, un velat homenatge al Riba de Del joc i del foc), sembla, almenys, que tot és a lloc. I que tot hi era esperant, justament, la mirada del poeta i, després, la del lector que rep el consol de passejar amb ell i de veure-hi amb els seus ulls.

Anuncis

Maite Muns Cabot presenta De besos trencats


Portada De besos trencats

El proper dijous 27 la Maite Muns Cabot presentarà el seu darrer poemari; De besos trencats (Germania, 2014) acompanyada pel Jordi Mas, recent Premi Octubre de poesia. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

De besos trencats besa –i mossega també– la vida. Són besos metafòrics però no simbòlics, no hi ha definició expressa, solament són imatges de significació indefinida en múltiples i complementaris escenaris finits. És habitual en aquesta autora fer ús de la paraula per fer-la arma carregada que participa en el duel entre el destí i la natura. En el fons, es decanta per una treva. Així doncs, la paraula, cal fer-la present, treure-la de qualsevol nociu amagatall, arrencar-la del silenci, que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau.

Finalment, De besos trencats són poemes que exhorten a viure sense cap convicció absoluta i conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió.

Maite Muns Cabot

Maite Muns Cabot és biòloga, viatgera i té àmplia experiència en la direcció de projectes i publicacions de recerca i gestió del coneixement, fa dos anys va veure publicats els seus dos primers llibres de poemes, Matèria congènita i Tot lament és fang, editats conjuntament per Sd·Edicions. És propietària d’una galeria de paper antic -llibres, especialment de viatges, mapes, cartes nàutiques, globus-, i està al cap davant de l’Art de la Memòria Edicions, dedicada a la publicació de textos del pensament.

Jordi MasJordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives. En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx(Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009) i Sema(Edicions 3 i 4, en premsa).

La presentació de La murga, de Montse Costas en imatges


El recital-presentació de La murga, de Montse Costas, ens va deixar ahir tot un seguit d’imatges per recordar d’un recital plurilingüe, ric i amb ple de públic:

Image

Montse Costas en acció.

Image

Image

Edward Smallfield va llegir en anglès.

Image

Mireia Companys, que va recitar en italià.

Image

Toni Quero, que havia fet la traducció al castellà dels poemes de La Murga.

Image

Anne-Lisse Cloetta, traductora del català al noruec.

Image

Jordi Mas va llegir les traduccions al japonès de Ko Tanaka.

Image

 

Tastet de La murga, de Montse Costas


El recital-presentació de La murga (Lapislàtzuli, 2013), de Montserrat Costas de demà anirà carregat de sorpreses! Recitaran poemes propis i poemes de La murga traduïts a diverses llengües els poetes i traductors:

-Montserrat Costas, català

-Edward Smallfield, anglès

-Mireia Companys, italià

-Toni Quero, castellà

-Anne-Lise Cloetta, noruec

-Txell Pucurull, francès

-Jordi Mas, japonès

 Sobre La Murga:

En un paisatge idíl·lic, sempre hi ha un pal de la llum que esguerra la fotografia. En un plat de sopa deliciosa, hi ha un pèl del cuiner. En l’amor més sòlid, hi ha sempre aquella ombra de dubte que ens corseca. En un poema sublim, segur que hi sobra una síl·laba.

A La murga, de Montserrat Costas, hi ha humor, hi ha intel·ligència, hi ha crítica social, hi ha ironia, i per damunt de tot hi ha una poesia personalíssima que és el reflex del temps i el lloc on s’ha gestat: la Barcelona dels anys dos mil.

Poemes:

L’arrel de les dissonàncies
 
Genolls a terra, braços en creu,
em sé estendard de la foscor absoluta.
Només les ombres em reten homenatge.
Però si se’m trenca una corda del violí
 
en pessigaré una altra.
 
 
 
Cibersíndrome de Stendhal
 
Asfixiant la bellesa
tanta i aquí
tota i ara
 
Quan no em vigilis
m’ompliré les butxaques
 
            de pètals.

 

 

Presentació de La Murga, de Montserrat Costas


Image

El proper dijous 16 a les 20h30 tindrem a La Poeteca (bar La Createca, Comte Borrell, 122) a Montserrat Costas, que vindrà a presentar-nos el seu darrer poemari: La Murga (Lapislàtzuli, 2013), una obra molt especial en edició bilingüe català-japonès. I, a més, ho farà molt ben acompanyada per un bon grapat de traductors i poetes que llegiran poemes del llibre en italià, suec, francès, anglès, japonès…

Image

Montserrat Costas (Capellades, 1976) és poeta, treballa d’editora i viu a Barcelona. La seva obra es caracteritza per l’estil concís i sobri, el to d’humor i ironia i la predilecció pels temes contemporanis. Ha publicat els llibres La murga (2013), L’amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997). Apareixen poemes seus en diverses antologies de poesia contemporània catalana, i part de la seva obra ha estat traduïda al japonès, al noruec i al castellà. Ha recitat la seva poesia arreu dels Països Catalans i també a Noruega.

El caliImagefornià Edward Smallfield és autor de The Pleasures of C, One Hundred Famous Views of Edo (amb Doug MacPherson), locate (amb Miriam Pirone), equinox, i, recentment, lirio (amb Valerie Coulton). Alguns dels seus poemes han estat publicats a alice blue, Barcelona INK, bird dog, e-poema.eu, Five Fingers Review, New American Writing, Páginas Rojas, Parthenon West Review, 26, Wicked Alice, entre altres revistes i pàgines web. Ha participat a conferències de poesia a Delphi, Paou, Paros i Sofia. Viu a Barcelona amb la seva dona, la també poeta Valerie Coulton.

ImageMireia Companys Tena (Barcelona, 1975) és filòloga, docent i traductora. Ha estat lectora de català a les universitats de Sàsser (Sardenya) i Venècia. Ha publicat el recull poètic Perfils de la inconsistència (Viena, 2003) i el llibre de relats Venècies. La incerta topografia dels somnis (Pagès, 2009). Ha participat en l’antologia Donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013), en l’exposició de fotografia i poesia “Interpretazioni” (Roma i l’Alguer, 2013, amb Silvia Fiori), i en diverses presentacions i recitals a Barcelona, l’Alguer, Venècia i Guadalajara (Mèxic).
Toni Quero és escriptor. El seu primer poemari, Los adolescentes furtivos, prologat per Pere Gimferrer i traduït al francès per Renada-Laura Portet, va rebre el premi internacional de Literatura Antonio Machado el 2009 i va ser publicat per l’editorial francesa Cap Bear Éditions. www.toniquero.com
Anne-Lise Cloetta viu a Catalunya i és traductora literària. Ha traduït del noruec al català autors com ara Jostein Gaarder, Jon Fosse o Henrik Ibsen, normalment en col·laboració amb altres traductors. Va col·laborar amb “Veus paral·leles” el 2009 per traduir poetes catalans (Isabel Garcia Canet, Montserrat Costas, Gabriel de la S.T. Sampol, Jaume Pont) al noruec i poetes noruecs (Arne Ruste, Torgeir Schjerven, Inger Elisabeth Hansen) al català.
Meritxell Pucurull (Barcelona, 1979) és traductora. Ha publicat poemes a l’antologia Quàntiques de la Universitat Autònoma de Barcelona; ha realitzat un projecte de poesia sonora amb els músics Sarabia y Giunta i ha participat en un projecte d’art i poesia amb l’artista Toni Brossa. Ha recitat a la Universitat Autònoma amb QuarkPoesia, a l’Horiginal amb Quàntiques i poetes de la Catalunya central, a l’FNAC en el marc del festival de Barcelona Poesia, a la Llibreria Pla de la Calma a Cardedeu i al centre Bonnemaison, amb dos espectacles de poesia sonora, i al cicle Trilengua de poesia en català, castellà i anglès.
 ImageJordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat. Ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô. La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. Quant a l’obra pròpia, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx, Horus al desert i Sema.