Recital pre-Sant Valentí: L’amor romàntic alimenta les putes


Torna La Poeteca!
S’acosta Sant Valentí i des de La Poeteca ho celebrem desmuntant l’amor romàntic heteronormatiu amb un recital amb Meritxell Cucurella-Jorba, Míriam Reyes, Sebastià Portell llegint poemes de Biel Mesquida i Eduard Sanahuja.
 
I els vostres poemes, propis o d’altri, que contribueixin a desmuntar mites i clixés d’aquest amor que ens han venut com a únic i vertader i que acaba fent mal. Perquè hi ha moltes formes d’estimar, objectes de desig i subjectes amorosos diferents i moltes maneres de dir-los amb versos. Per mostra el vers de Mireia Calafell que dóna títol al recital: “L’amor romàntic alimenta les putes”.
Cartell Poeteca L'amor romàntic...
 
El fet és dedicar el recital a la crítica envers una certa visió de l’amor romàntic basat en l’heteronormativitat, és a dir, la regla implícita de que tota relació ha de seguir les pautes de l’amor heterosexual, que perpetua rols de passivitat associats a la dona i activitat-agressivitat associats a l’home. Es tracta de presentar formes d’estimar altrament que permetin eixamplar la visió del objectes i subjectes amorosos i que deixin d’exaltar l’amor romàntic entre home i dona -i, per extensió tots els altres- sota uns determinats paràmetres que han tendit a presentar la dona com a subjuagada i l’home com a dominant, establint unes bases per a l’acceptació de la violència per part de moltes dones.
 
Per tant, seran benvingudes no només les aportacions que desmuntin aquest estereotip, sinó també aquelles que presentin l’amor com un camí de treball, imperfecte, amb desamor inclòs, l’amor homosexual, el poliamor… i altres tipus d’amor no enfocat envers les relacions sexuals però que tenen un pes en les nostres vides igual o major: materno o paterno-filial, l’amical o de qualsevol altre tipus.
 
Serana benvingudes les intervencions en català, castellà o en qualsevol altre idioma en què vulgueu participar.
 
Per participar al micro obert us haureu d’inscriure abans de participar, donant nom i cognoms i títol del poema a la coordinadora: M. Antònia Massanet.
 
Esperem la vostra participació!
Anuncis

Nou format! Nova temporada! We’re back!


Després d’una llarga pausa, La Poeteca torna amb un nou format: a partir d’ara les sessions seran mensuals en lloc de setmanals, amb un recital col·lectiu sota un eix temàtic i amb una estona de micro obert al final per a tothom que s’hi vulgui afegir! Comencem el dijous 19 a les 20h30 a La Createca amb el recital de poesia jove catalana: “Tenien 20 anys…”, presentat per Lluís Calvo i amb la participació d’Anna Gual, Marc Rovira, Maria Sevilla, Carles Morell, Raquel Santanera, Laia Carbonell i Glòria Coll!

We-are-backYes-were-open-again

“Del rostoll a la bava del cargol”, recital de Dolors Coll Magrí


El proper dijous 2 de juliol, Maria Dolors Coll Magrí ens oferirà un recital que recorrerà els seus dos darrers poemaris: Rostoll (Godall, 2014) i En sordina (Meteora, 2015), a través d’audiovisuals i de la veu de Manel Guitart i de l’autora. Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

la bava del caragol 1PORTADA jpg

De Rostoll, Mònica Miró Vinaixa en diu a la revista Caràcters,  núm. 68:

“S´imposa la feina pacient del vers despullat i directe, el que és capaç d´esmussar els ossis coltells del toro brau, de destrossar de mica en mica les peülles del cavall desbocat, o de convertir-se en peix lloro que digereixi esculls per fer-ne, a poc a poc, platges de sorra fina on tots, vius i morts, puguem descansar.”

Maria Dolors Coll Magrí
Foto d’Antònio Galeote.

“L’univers en un bri d’herba”, els versos de Jordi Valls i la dansa d’antoniasway


El proper dijous 18 Jordi Valls vindrà a presentar-nos el seu darrer poemari, L’illa misteriosa (Meteora, 2015), d’una manera ben especial: sota el títol de “L’univers en un bri d’herba” i amb l’acompanyament de la dansa d’antoniasway. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

IMG_0233

Jordi Valls i Pozo Foto Jordi Valls(Barcelona, 25 de gener de 1970) és un poeta del Barcelonès Nord. Ha presidit l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (1994-1996), i és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Club Català. Com a guanyador dels Jocs Florals de l’any 2006, va ser el primer autor a ostentar el càrrec de Poeta de la Ciutat. Ha publicat: D’on neixen les penombres? (premi Martí Dot de poesia 1994), Natura morta (premi Vila de Martorell 1998), Oratori (premi Senyoriu d’Ausiàs March 1999), La mel d’Aristeu (premi de poesia Gorgos 2003), La mà de batre (premi Grandalla de poesia 2005), Violència gratuïta (premi Jocs Florals 2006), Última oda a Barcelona, coautoria de Lluís Calvo, Retrat de Montserrat Abelló (2009), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (2011), Mal (2013) i L’illa misteriosa (2014, premi Rosa Leveroni).

illa misteriosa

Marta Pérez Sierra s’empassa la lluna a La Poeteca


El proper dijous 11 de juny ens visita a La Poeteca la Marta Pérez Sierra, que ens ve a presentar el poemari M’he empassat la lluna (Viena, 2015) en un format molt especial de recital amb guitarra acústica, de la mà d’Inmaculada Balsells. De més a més, podrem gaudir del fantàstic vídeo que l’Enric Macia va fer a partir dels seus poemes. Serà, com sempre, a les 20h30 al fons del bar La Createca (Comte Borrell, 122).

lluna-poeteca-poster

«Aquest poemari pateix i convida. Pateix el dol de la maternitat perduda i convida a fer fecund el climateri. És crit estripat, autèntic, irreductible. I alhora té un punt juganer que l’il·lumina i una tossuderia vital que es nega a rendir-se.» TERESA FORCADES

“Després de dos llibres de poemes (SMS sexe mòbil singular i Dones d’heura) en què se submergia en la vivència biològica, psicològica i sociològica de la dona des del lirisme i la sensualitat, Marta Pérez retrata a M’he empassat la lluna l’afrontament de la menopausa: l’entrada en un cicle vital en què la dona es veu despullada del seu paper procreador i mantenidor de les societats patriarcals, i que esdevé la porta d’entrada al tram final de l’existència”, David Madueño, ressenya publicada al suplement Cultura del diari El Punt Avui, amb el títol “De fèrtil a fecunda” el diumenge 31 de maig de 2015.

Marta Pérez Sierra

Va estudiar filologia catalana i ha treballat com a professora. És coautora de llibres de text i de guies didàctiques de llengua i literatura d’E.P. Ha obtingut diversos premis, per exemple va ser guanyadora dels Jocs Florals de Gràcia 1986 i del Premi Ràdio Llinars 1988. El 2007 va guanyar el primer premi del Concurs de Relats Breus del TRAM. El seu llibre Sexe Mòbil Singular (SMS) va tenir molt de ressò als mitjans de comunicació, per exemple a l’Avui, El Periódico i La Vanguardia.

El 2010, Marta Pérez i Sierra va guanyar el Premi Jordi Pàmias per al seu poemari Dones d’heura que es va publicar l’any seguint per Pagès editors.

Coordina la iniciativa interactiva “Il·lustra un poema de mps”, on 30 creatius plàstics il·lustren poemes del seu poemari Sexe Mòbil singular, SMS. L’exposició d’aquestes il·lustracions en diferents espais (bars, centres cívics, escoles d’art, etc.) ha donat lloc a un vernissatge poètic itinerant que encara continua. Un altre recull poètic de diversos autors en el que també ha col·laborat és Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia, impulsat des del Projecte Àgatha. L’any 2015 edita M’he empassat la lluna (Viena) que va quedar finalista del IV Premi Miquel Arimany de Poesia 2013.

en cada concierto un en - copia

Ran de les coses, la poesia de Philip Larkin a La Poeteca


El proper dijous  tindrem per fi a La Poeteca l’espectacle “Ran de les coses”, on música i rapsòdia s’uneixen per dir la poesia de Philip Larkin per boca de Pep Puig i August Garcia i a través dels instruments de Josep Martí i Pep Garcia. Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122). Us hi esperem!

Ran de les coses

Ran de les coses, és un grup que neix de la proposta que porta el mateix nom i que gira a l’entorn d’un poeta anglès poc conegut per a la majoria: Philip Larkin. Tres músics i un rapsode entrellacen les seves intervencions per tal d’oferir al públic un tast de l’obra poètica d’aquest anglès inclassificable. Entre poema cantat i poema recitat s’hi sent la veu del mateix Larkin -a través del seu alter ego aquí: Pep Puig– i així podem saber també algunes coses del personatge. La proposta musical compta amb la veu i la guitarra d’August Garcia, els saxos, harmònica, flauta i carilló de Josep Martí, i, lligant-ho tot, el baix de Pep Garcia. Ran de les coses ha pogut sentir-se ja pel Penedès i, aquest estiu va començar a córrer pel territori. Si voleu saber-ne més:  http://projectelarkin.blogspot.com.es

Fulletó Larkin 1 i 4-2 (1)

Fulletó Larkin 2 i 3-2

Presentació de “Forat”, de Laura López Granell


El proper dijous 28 La Poeteca acollirà la presentació de Forat, de Laura López Granell, el poemari número 2 de la nova col·lecció de poesia de Godall Edicions, Cadup. La també poeta Isabel Ortega presentarà el llibre i l’autora recitarà poemes del mateix. Serà, com sempre, a les 20h30 al fons del bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Forat

Laura López Granell és poeta i professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, a més de consultora i formadora en creativitat i en estratègia narrativa aplicades a la comunicació. Ensenya a escriure relats que revelin idees i les connectin amb els altres. També, a desvetllar la creativitat i a posar-la a treballar al servei dels propis projectes. Creu en la metàfora com a eina de comprensió. Pensa que comunicar és estendre ponts, ferms i flexibles. Ajudar els altres a expressar qui són i què volen fa més de vint anys que li dóna sentit. Diu que llegeix més que dorm i que la poesia li és un salvavides. Creu que per ser valent cal conèixer la por.

Laura López Granell

Joan Todó, autor del pròleg, en va dir a la presentació del llibre:

“Laura escriu sobre passadissos, sobre forats: del peix n’agafa el color, de l’arbre el vent. Prescindeix dels objectes per parlar d’allò que hi ha entre ells. Però els objectes, l’ombra dels objectes, hi són. La depuració permet donar-nos-els amb les mínimes paraules: el martell només és un martell, el pètal només un pètal, ja sigui de la flor collida o de la flor donada. I el passadís secret entre elles. Explicar-ho tot plegat exigiria força paraules, però arribar a dir-ho, en aquest cas, en 46 caràcters demana una elaboració, demana temps. Trobar que el que vols dir és ‘martell’, i que el que vols dir ‘pètal’. Per això aquest llibre ha costat vint anys d’escriure.”.