La Polinèsia arriba a La Poeteca de la mà de Gerard Vilardaga i Primo Gabbiano


El proper dijous farem un viatge a la Polinèsia de la mà de Gerard Vilardaga i Primo Gabbiano. Com sempre, a La Createca (Comte Borrell, 122), a les 20h30.

Imatge

ImatgeImatge

Gerard Vilardaga Cunill (Berga, 1977) és llicenciat en antropologia, diplomat en treball social, educador i submarinista. La seva primera incursió literària seriosa fou a Teas+de 30 (Teas, 2008) i després va venir El Convent del tèxtil: biografies mínimes (Edicions de l’Albí, 2009). Abans havia treballat en el documental Ciutat abandonada (U. B, 2007). L’any 2010 es va publicar IB6123 (Editorial Tria, 2010), un recull de narrativa heterogènia i l’any següent va ser el torn de la poesia amb el poemari Diumenge (Cejeb i moviment.0, 2011), una obra que li ha obert les portes del surrealisme, passant per un passatge a la Polinèsia. En podeu saber més a http://gerardvilardaga.blogspot.com i a http://polinesia-poetica.blogspot.com

 

ANTONIO CLAVIJO (aka PRIMO GABBIANO) és un músic i artista visual de Barcelona. Ha estat el guitarrista i compositor de bandes com Inés de Kastro, Nervo Zeleman, (sic), Amigos de las Hogueras i Kinoplatz. Com a Primo Gabbiano explora la faceta més experimental del fet musical utilitzant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. Amb una àmplia experiència en els escenaris, la seva posada en escena és marcadament visual. El 2012 la seva exposició de videodansa guanyà el primer premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa i les seves peces de vídeo han estat seleccionades en diferents mostres i festivals internacionals. També dirigeix i presenta el programa de ràdio La moto de Sasha, sobre  música experimental. El 2013 ha estrenat la seva primera obra de teatre, Rizomaquistelarva, a l’Antic Teatre de Barcelona. El seu gust per l’acció teatral i el happening l’ha portat a musicar performances de Gerard Vilardaga i Performàntiks. Té diferents projectes de col·laboració amb músics i artistes de Barcelona (Visual Pal), Madrid (Arín Dodó) i Mèxic (Mr. Vampire). Per saber-ne més: http://primogabbiano.blogspot.com.es  http://primogabbiano.bandcamp.com  https://vimeo.com/user5987109/videos

 

Recital de Jordi Corominas i Julián i Marçal Font i Espí


El proper dijous dos pesos pesats de l’escena barcelonesa que no us podeu perdre: Jordi Corominas i Julián i Marçal Font i Espí. Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

ImatgeJordi Corominas i Julián (Barcelona, 1979) ha publicado dos novelas en catalán, Una dona que sap jugar amb els peus y Colors, editadas por Abadia Editors), una biografía histórica en italiano, Macrina la Madre (2005), y el poemario Paseos simultáneos (Ed. Vitrubio, 2010). En 2009 coeditó la antología Matar en Barcelona (Alpha Decay). En 2011 publicó Loopoesía(s) (Descrito Ediciones) y el cuento John Wayne (Sigueleyendo). Es integrante y fundador del proyecto poético-experimental Loopoesia. Como crítico coedita www.panfletocalidoscopio.com, y colabora en varios medios, entre los que destaca RNE. En 2012 ha publicado los poemarios El gladiador silenciado (Versos&Reversos), Oceanografías (Vitruvio) y la novela José García (Barataria). En 2013 publicó el poemario Los lotófagos y en 2014 la suite Al aire libre, versos con los que el proyecto Loopoesía cumple un lustro de existencia.

 ImatgeMarçal Font i Espí (Badalona, 1980). Recita i verseja des de fa més de dotze anys a l’escena barcelonina. Ha publicat poesia i articles sobre història literària a diverses revistes com Paralelo Sur, Calambur, Poetari o Iguazú a Barcelona; Manuscrit Cao. o Revista de Erudición y Crítica de Castalia a Madrid; Revista Idiot a Eslovènia, entre d’altres. Traductor de Niccolò Franco i coeditor de l’antologia de textos sobre l’amor als llibres Libropesía y otras adicciones (Libros del Silencio, 2009). També ha traduït i publicat assaig, novel·la i poesia diversa per les editorials Proa, Edicions B i Libros del Silencio. Guanyador de la lliga de Poetry Slam Barcelona les temporades 2010/2011 i 2011/2012. Guanyador del Campionat Nacional d’Espanya de Poetry Slam 2011. Semifinalista a la Coup du Monde de Paris de Poetry Slam del 2012. Ha publicat la seva poesia en castellà al Llibre-CD Frutos del Desguace (Editorial Ya lo dijo Casimiro Parker, 2013) amb el grup de free jazz bLow. Regenta des de fa set anys la Llibreria Fènix de segona mà i llibre vell i antic amb botiga oberta al barri Centre de Badalona.

Crònica visual de la presentació de Sota el paraigua el crit, d’Antònia Vicens


Algunes de les imatges que ens va deixar l’acte amb el que vam celebrar el Dia Mundial de la Poesia, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. Als poemes d’Antònia Vicens s’hi van unir les veus de Maria Barbal, Odile Arqué, Sebastià Portell Clar i Mireia Vidal-Conte. I vam llegir el poema de Montserrat Abelló que actua com a emblema del dia d’avui.

ImatgeImatgeImatgeImatge

 

foto (15)

Presentació de Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2014), d’Antònia Vicens


El proper dijous tenim una gran cita amb les lletres illenques de la mà d’Antònia Vicens i el seu darrer poemari: Sota el paraigua el crit. L’acompanyaran les escriptores Maria Barbal i Carme Arenes, les poetes Odile Arquè i Mireia Vidal-Conte i el dramaturg Sebastià Portell Clar. Maria Antònia Massanet en farà la presentació. Us hi esperem!

Aquest acte s’emmarca dins de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, i que té com a poeta homenatjada a Montserrat Abelló.

ImatgeImatge

Antònia Vicens va donar-se a conèixer literàriament l’any 1966 amb el recull de narracions Banc de fusta, que guanyà el Premi Vida Nova de Cantonigrós. Un any després, la seva primera novel·la, 39º a l’ombra, fou guardonada amb el premi Sant Jordi.

Posteriorment va publicar: Material de fulletó (1971), La festa de tots els morts (1974), La santa (1980), Primera comunió (1980), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (Premi Ciutat de Palma 1981), Gelat de maduixa (Premi Ciutat de València 1984), Terra Seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) i Ànima de gos (2011). El 2005 es va publicar tota la seva obra curta reunida en un sol volum, Tots els contes.

Algunes de les seves novel·les han estat traduïdes a l’alemany i a l’espanyol, i diferents narracions seves consten en antologies en italià, alemany, espanyol i hongarès.

Tot i que ha dedicat la major part de les hores a escrirue narrativa, el 2009 va publicar el seu primer poemari, Lovely, i aquest 2014 Sota el paraigua el crit.

L’any 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 el Premi Ramon Llull al conjunt de la seva obra.

Les imatges del Poesia amb accent de dona


L’acte d’ahir ens va deixar un munt de grans moments!

Foto de grup Amb accent de dona

Foto de grup, cortesia de Laura Bernis del blog Poesia Barcelona.

Volem donar les gràcies a Poesia Barcelona per la gran cobertura de l’acte d’ahir a La Poeteca Cicle de Poesia de La Createca, que m’ha fer rememorar tots els moments que ens va deixar el recital amb 30 dones poetes Poesia amb accent de dona. Tamb a la Institució Lletres Catalanes pel recolzament i a la Laura Laura Borràs per la fantàstica presentació de l’acte, a la Montserrat Abelló per l’esforç de venir i per l’enorme entrega a la literatura que té, a totes les poetes per les intervencions  tan variades i riques en matisos i al nombrós públic que tan càlidament ens va rebre!

Imatge

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: foto de grup amb part de les poetes participants, La poeta Montserrat Abelló i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, que se la veu en la imatge següent presentant l’acte. Part del públic del recital.

Imatge

Mireia Vidal-Conte, Odile Arqué, Anna Aguilar-Amat i Joana Abrines.

Imatge

Ester Andorrà, Rosa Maria Arrazola, Annie Bats, Sílvia Comes i Sílvia Bel.

Imatge

Mireia Calafell, Teresa Colom, Georgina Castillo i Mireia Companys.

Imatge

Montse Costas, Anna Gual, Mari Carmen Escorcia, Catalina Girona i Marta Darder.

Imatge

Sònia Moll, Isabel Ortega, Judit Ortiz i Clara Mir.

Imatge

Cèlia Sànchez-Mústich, Aina Riera, Marta Pérez Sierra i Tònia Passola.

Imatge

Blancallum Vidal, Ester Xargay, Montse Vergés, Laia Claver, Víctor Obiols i la poeta nord-americana Lorraine Graham, de qui en va llegir la traducció al català del poema que ella va llegir a continuació en anglès.

Hem de disculpar a Josefa Contijoch, Vinyet Panyella i Sandra D. Roig, que per diversos imprevistos no van poder participar a l’acte.

Aprofitem per reproduir aquí la presentació de Maria Antònia Massanet:

Per què el dia de la dona continua sent important?

A la portada del diari anglès The Independent d’avui apareixien una sèrie de dades esgarrifoses sobre la situació de les dones en el món, que es venien a sumar a les darreres notícies sobre les estadístiques de la violència de gènere en Europa i la diferència de sous entre homes i dones a Espanya, juntament amb la reforma de la llei de l’avortament que ha emprés el ministre Gallardón.

Només un 1% de la terra en propietat del planeta pertany a dones, un 38% de les dones assassinades a tot el planeta ho han estat a mans d’un company sentimental, 130 milions de dones al món han patit mutilació genital, 14 milions de nenes seran casades per la força aquest 2014, el 33% de les europees han estat víctima de violència física i/o sexual des dels 15 anys. A Espanya, les dones cobrem un 16’2% que els nostres homòlegs masculins i patim un retrocés amb la reforma de la llei de l’avortament que ens tornarà a obligar a avortar en la clandestinitat, perdent drets sobre el propi cos i arriscant la nostra integritat física i moral, etc., etc.

Per què celebrar un recital amb 30 dones poetes?

Aquests atacs esmentats abans no afecten tan sols a la integritat física i a l’economia de les dones sinó que impliquen tots els estrats de la nostra societat, també –i, fins i tot, i potser més profundament encara– a nivell de pensament, tot i que de forma més esbiaixada i subtil. D’això la cultura no en surt pas il·lesa. Aquest recital d’anit no pretén ser una celebració del fet de ser dones per se, sinó una reflexió conjunta, crítica i lúdica, envers què significa el fet de construir-se –i ser construïda– com a dona actualment i sobre tot el que ens queda pe treballar de cara a fomentar un canvi real.

Per acabar i parafrasejant Maria-Mercè Marçal: “vindicarem la nit i la paraula dona” a través de la veu d’aquestes 30 poetes que avui ens acompanyen.