El recital dels inconformistes en imatges


Algunes de les imatges que ens va deixar el recital d’ahir a càrrec de Carles Morell, Roger Busqué i Paulalba, tres dels poetes de la revista Inconformistes, del que es presentaren el número 20 i l’1 i el 2 dels especials Extraordinaris. Hi va haver poesia, música i rapsòdia, amb sorpreses com la cançó final que va cantar Paulalba -composta per ella mateixa- acompanyada pel violí del Roger Busqué.

Imatge

Carles Morell

Imatge

Paulalba

Imatge

Roger Busqué i Paulalba

Recital de la revista Inconformistes


El proper dijous a les 20h30 tindrem a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), un recital amb alguns dels membres de la revista Inconformistes: Carles Morell, Paulalba i Roger Busqué.

Imatge

Inconformistes va néixer fa anys, entre d’altres, de les mans de la Paulalba. Està formada per un nucli de sis persones però compta amb col·laboradors a llocs com Madrid, Granada o els Estats Units. Els dos últims monogràfics van ser el 19, que abordava la problemàtica del 15M, amb una entrevista a Arcadi Oliveres sobre temes d’economia i de política; i el 20, amb portada d’Enric Casasses, que tracta sobre l’art. A aquest últim monogràfic s’hi suma el documental que fa dos anys que és en marxa, l’objecte del qual és l’art mateix i la seva naturalesa. Els inconformistes hem entrevistat, per a la qüestió, personalitats com Màrius Serra, Jaume Cabré, Feliu Ventura o Josep Pedrals, i encara seguim formulant la pregunta arreu. També hem inaugurat una línia de petites publicacions en plecs petits que anomenem “extraordinaris”: el primer va ser un conte a 10 mans; el segon, un recull de poemes d’autors com Lluís Calvo, Mireia Calafell o Pau Vadell, per citar-ne tres exemples.

El recital tindrà dues parts diferenciades per dos tons o atmosferes diverses. Paulalba i Carles Morell a la rapsòdia, amb Roger Busqué al violí, tot i que amb alguna petita sorpresa.

Imatge

Paulalba (Paula Alba Rodríguez). Estudiant de Filologia Catalana a la UAB, també estudia llengua de signes. És una àvida lectora, escriu des de petita i ha guanyat alguns premis literaris infantils i juvenils. A l’institut va fundar la revista Inconformist@s. Fa quatre anys es va llençar a escriure poemes i els ha reunit en el recull Vull sortir d’aquí. A la universitat, la revista va fer-se gran. També he col·laborat amb el 15M i amb la Festa de la Diversitat de Sabadell, fent discursos i manifestos.

Imatge

Carles Morell. Estudiant de Filologia Catalana a la UAB, on treballa a la base de dades Traces, és becari del grup de recerca del GELCC i estudia l’obra del poeta terrassenc Eudald Puig. És coordinador de la secció de Cultura d’El Pou Digital de Manresa i redactor i corrector de la revista Inconformistes. Ha escrit el recull de contes El bull que et falta (finalista del Joaquim Ruyra de l’any passat), els llibres de poemes La pell que mudes i Escola de cecs i una novel·la. Tot plegat, encara inèdit.

Crònica visual del recital Negre, sempre negra


Algunes de les imatges que ens va deixar el complet espectacle Negre, sempre negra. En David Casdellà, en Javier Gras i l’Ester ens van oferir una excel·lent conjunció entre rapsòdia i guitarra elèctrica, acompanyades d’unes imatges meravelloses de Patricia González Gruber:

ImatgeImatgeImatge

Imatge

Tastet de Negre, sempre negra


La millor manera de presentar-vos aquest espectacle amb versos de David Casadellà, imatges de Patricia González Gruber i música de Letango Gras és a través d’alguns dels seus vídeos:

Si en voleu veure i sentir més, el dijous 20 de febrer a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Espectacle de poesia audiovisual Negre, sempre negra, amb poemes de David Casadellà, projeccions de Patricia González Gruber i música de Javi Letango Gras


El proper dijous 21 tindrem l’oportunitat de gaudir de l’espectacle de poesia audiovisual Negre, sempre negra. Serà a les  20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Imatge

David Casadellà Llavià, Empordà, 1969. Després de diferents experiències musicals i teatrals, a partir del 2008 es presenta al món de la poesia. El 2011, apareix a l’Antologia de la frontera, editada per Editorial Serret. A finals del 2012 publica dins la col·lecció “El llop ferotge” el poemari “Negre, sempre negra” de la qual el setembre passat n’aparegué la 2ª edició.

Des del 2010 experimenta amb totes les facetes de la poesia oral amb el col·lectiu Teories de la Inspiració presentant tres espectacles: “3×3”, “De tardors” i “Flors dels temps”, i amb qui organitza a Girona el festival Jardins de la Poesia des del 2010, i les Alvarinho Nits des del 2012.

Des de l’estiu del 2013 amb Laia Claver i Ramon Bartrina, treballen conjuntament com a “Kerunta poetry” ,amb qui es van presentar el novembre passat a la Createca.

 

“Negre, sempre negra” V2, és una posada en escena de bona part del poemari en tres parts ben diferenciades, ajudant-se de la música d’una guitarra elèctrica i de projeccions audiovisuals creades ad-hoc.

L’acompanyaran Javi Letango Gras a la guitarra elèctrica i Patricia González Gruber amb les projeccions. 

El recital Carta blanca en imatges


La sala polivalent de la Createca va tornar a quedar petita gràcies a l’espectacle Carta blanca, una afinada conjunció entre rapsòdia, poesia i música que va desfermar l’entusiasme del públic des del primer poema i ens va deixar amb ganes de més. Sònia Moll i Clara Peya són capaces d’una sincronia en escena que t’engoleix des del primer minut. No us perdeu l’oportunitat de veure-les en directe!

Imatge

ImatgeImatge

 

Imatge

Carta blanca, recital amb Sònia Moll i Clara Peya


El proper dijous 13 de febrer comptarem amb la poeta Sònia Moll -que ens recitarà fragments del llibre de prosa poètica Creixen malgrat tot les tulipes, a més d’altres poemes, inclosos alguns inèdits- i amb la pianista Clara Peya, que ens oferiran el recital Carta blanca. Serà a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Imatge

                                                                Clara Peya i Sònia Moll.

Carta Blanca és un diàleg artístic entre dues veus creatives: l’obra literària de Sònia Moll i la música de Clara Peya. Sònia Moll recita poemes i relats inclosos als llibres Creixen malgrat tot les tulipes (XXXII Premi 25 d’abril de Narrativa Curta 2012)i Non si male nunc (premi Sant Celoni de Poesia 2007) i també textos inèdits. Clara Peya ha compost per a cada text una música que hi dialoga i emfatitza la lectura. 

Clara Peya, pianista i compositora. Ha editat quatre discos: Declaracions (2009), amb textos d’Amadeo Bergés i veus femenines com Mariona Castillo, Sílvia Pérez Cruz o Vicky Peña, entre d’altres; +Declaracions (2011), també amb textos de Bergés i onze veus femenines; Tot aquest silenci (2012), amb poemes musicats, entre d’altres, de Sílvia Bel, Maria Cabrera, Mireia Calafell  o Sònia Moll; i Tot aquest soroll (2013, que es presenta el proper 28 de febrer. A més de participacions en obres col•lectives, Clara Peya té una àmplia experiència en actuacions en directe i en projectes que combinen teatre, dansa i poesia: (A)Murs, Tot és fum, Tot és silenci, Bestiari Familiar amb Alessio Arena, Piano Piano i El col.leccionista de paisatges. Més informació a www.clarapeya.com

Sònia Moll Gamboa. Llicenciada en filologia catalana. Ha fet de correctora, editora, traductora, lingüista i professora. Amb Non si male nunc (2008), el seu primer llibre de poemes, va rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. El 2012 va rebre el Premi de Narrativa 25 d’Abril de Benissa per l’obra Creixen malgrat tot les tulipes. És l’autora del blog La vida té vida pròpia http://lavidatevidapropia.blogspot.com.es/

Poesia de l’experimència en imatges


Gran recital de poesia de l’expermència`el que ens va oferir el passat dijous Enric Casasses, Dolors Miquel i Josep Pedrals. Poesia de l’experiència, la que tenien els poetes que ens acompanyaven, tant en escriptura i anys com en rapsòdia; i poesia de la demència, la de l’allau de la convocatòria de públic -portes obertes, multitud dreta i micro en mà els poetes per poder arribar fins a la zona de bar, on hi quedava molta gent que no havia pogut entrar.

Un recital absolutament memorable, tot un espectacle de la paraula viva que se’ns quedarà gravat a la retina per molt de temps. Moltes gràcies als poetes i a tot el públic per fer-lo possible!

Imatge

 

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Poetes de l’experimència: Enric Casasses, Dolors Miquel i Josep Pedrals


El proper dijous tindrem el gran honor d’albergar un recital amb 3 dels poetes i rapsodes més potents de l’escena contemporània: Enric Casasses, Dolors Miquel i Josep Pedrals, que ens faran un recital que han batejat com a “poesia experimencial”. Feia temps que no recitaven plegats, no us perdeu l’oportunitat de veure’ls!

Imatge

Enric Casasses  (Barcelona, 1951) és poeta, traductor, rapsoda, assagista, dramaturg… És el fundador d’una certa manera de fer poesia a la literatura catalana i d’entendre la literatura. Una veu poètica consolidadíssima dins el panorama nacional reconeguda amb el Premi Nacional de Literatura. Compta amb una producció molt heterogènia i extensa, en la qual ha sabut adaptar a les seves necessitats expressives, de manera original, influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d’una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

 Imatge

Josep Pedrals (Barcelona, 13 de gener de 1979) és poeta i recitador. Des de 1997 es dedica a dur la poesia als escenaris, treballant sobretot la sonoritat i la fisicitat del vers. Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa, Àsia i Amèrica, comptant els recitals per milers, en tot tipus de festivals i cicles. Ha estat premiat en diversos concursos de recitació, entre els quals l’internacional d’Osaka (2009). Ha treballat en la poesia per a infants i adults (per als serveis educatius de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació LaCaixa, de la Fundació de l’Auditori i de la Fundació ONCE) i dóna conferències i cursos sobre temes de poètica, prosòdia i oralitat en escoles, instituts i universitats. Imparteix cursos de recitació i escenificació poètica (és el titular d’aquesta matèria a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès). Ha desenvolupat espais de poesia en ràdio i televisió (a Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio, Icat FM, Ona FM, COMRadio i BTV) i ha col·laborat en espais d’art i cultura de diverses publicacions. Coordina, amb Ferran Garcia, des de 2002, el cicle de recitals poètics del bar Horiginal de Barcelona des de l’associació HORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries). Escrigué, durant més d’un any, un sonet cada dia al diari Ara. Actualment lidera el grup de pop irònic Els Nens Eutròfics, escrivint les cançons, cantant i tocant el clarinet. El juny de 2013, fou guardonat amb el premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en català l’any anterior per “El romanço d’Anna Tirant“.

 ImatgeDolors Miquel (Lleida, 18 de juliol de 1960) és una poeta de forta empremta lleidatana, palesa en la seva obra per la profusió de dialectalismes. Després d’alguna incursió jovenenca, la seva aparició en l’escena pública catalana ocorre cap a la segona dècada dels anys 90. Des d’aleshores, i amb períodes en els quals se n’ha apartat de manera voluntària, ha anat publicant llibres, col·laborant amb articles en la premsa escrita i oferint recitals, xerrades o bé participant en actes culturals, o fins i tot organitzant-los. Ha rebut els premis de poesia Rosa Leveroni (1989), el Ciutat de Barcelona (2005), el Gabriel Ferrater (2006) i els premis Alfons el Magnàim del 2011 i del 2012. Ha publicat El vent i la casa tancada (1990), Llibre dels homes (1998), Transgredior (1999), amb fotografies de Vanessa Pey, Haikús del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Amb capell (2003), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004), Missa pagesa (2006), El Soc (2007), El Musot (2009), La dona que mirava la tele (2010), Gàrgola (2011) i La flor invisible (2011).