Presentació d’el moll de l’os, de Maria Antònia Massanet, il·lustrat per Marijo Ribas


El proper dijous 4 de juliol a les 20h30 presentarem a La Poeteca el moll de l’os, una plaquette amb versos de Maria Antònia Massanet i il·lustracions de Marijo Ribas.

El format de la presentació serà el d’un recital coral per part de l’autora i 11 poetes més, que llegiran un poema del recull i dos de propis. 

Els poetes participants seran: Rosa Maria Arrazola, Mireia Companys,Toni Gassó, Eva Gutiérrez Pardina, David Madueño, Ricard Mirabete, Marta Pérez Sierra, Caterina Riba, Miquel Santaeulàlia, Ivan Torrens, Rosmarí Torrens,

Al final de l’acte es podran adquirir exemplars de la plaquette i la i·lustradora els dedicarà amb il·lustracions personalitzades.

Fotos el moll de l'osPresentació el moll de l'os 2

Maria Antònia Massanet (Artà, Mallorca, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, màster oficial de l’iiEDG d’Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania i doctoranda de la Universitat de les Illes Balears. Va guanyar l’edició del 2006 de l’Art Jove de poesia en català amb el poemari Disseccions emocionals (Publicacions del Govern de les Illes Balears, 2006) I ha estat antologada a Eròtiques i despentinades (Arola, 2008), Evidències cel·lulars (Publicacions de la UAB, 2009), El poder del cuerpo (Castalia, 2009), a Exit. Revue de poésie (2010), a Veus Paral·les 9 – Dels Càrpats a la serra d’Alcoi (2011) I a Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013). És professora del taller de poesia de l’Aula de Escritores i coordinadora de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca.

MariJo Ribas (Palma de Mallorca, 1982) és llicenciada en Belles Arts, per la  Universitat de Barcelona, postgrau en Disseny, Art I Societat, per Elisava, màster oficial en Produccions artístiques i Recerca,  per la Universitat de Barcelona, i doctoranda d´Història de l´Art Contemporani. Ha realitzant exposicions i projectes col·lectius a diferents espais entre els que destaquen el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Centro Andaluz de Arte Contemporaneo, Laboral Centro de Arte, Universidad Complutense, entre altres. Actualment, treballa a la galeria Víctor Lope i és dinamitzadora de l’Iroom Espai Polivalent. Es pot consultar el seu treball a: marijo.plisweb.com

Àlbum 5 cm (la cicatriu)


Mireia Vidal-Conte i Odile Arqué ens van oferir una íntima versió dels 5 cm (la cicatriu) que acompanya a la primera des de la seva publicació al novembre. Vidal-Conte va fer ús de tot el seu ventall expressiu i, més que mai, va demostrar el seu talent per la rapsòdia. No només va interpretar poemes propis, també de Chantal Maillard, Anne Sexton, Felícia Fuster… altres veus de dones que ja han esdevingut integrades dins el seu repertori habitual. També ens va oferir un tast del seu darrer poemari, inèdit encara, Suite Virgínia. Amb Odile Arquè fan un duo perfectament avingut on la passió per la paraula pren una força inusitada, sigui a través de la paraula recitada d’una i altra, sigui a través de la paraula cantada per Odile Arqué, que ens va oferir cançons tradicionals sardes, alguereses, eivissenques… Tot plegat fa confegir un dels recitals més imprescindibles d’aquesta temporada a La Poeteca.

Imatge

 

                                                       Mireia Vidal-Conte

Imatge

                                                        Odile Arqué

Imatge

 

Imatge

 

Imatge

 

Imatge

 

Tapa poètica de Mireia Vidal-Conte i Odile Arqué


Un tastet poètic dels 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) que Mireia Vidal-Conte ens presentarà demà a La Poeteca:

                II
gasa que tapa desig
llegenda en 5 cm
definició a partir d’ara
tibada
pena àncora de l’ham
horitzontal plores l’escot
sobre la placa
              X
de la ferida mateixa
ferralla violeta
renaixeràs en sortiràs
com pell segona
repartiràs
gerds i mà en ofrena
orgasme engolidor
de cicatriu
la llengua catalana
la dona
la cicatriu
tot ve a ser
ben bé el mateix
la visita
-ah, vosté és la de la cicatriu que em va quedar tan malament
no sap com ho sento        
no sap com poema

I d’Odile Arqué, un tastet musical:

Què teniu vós. Cançó tradicional de l’Alguer

I un poc de tastet crític de 5 cm (la cicatriu):

“Lluïsa Julià, la prologuista, qualifica la poesia de Vidal-Conte d’“inquietant i seductora”. Hi estic d’acord. És inquietant perquè es construeix a partir d’unes imatges que ens admiren per la seva cruesa. I és seductora per la personal formulació dels poemes, que, en algunes ocasions, poden semblar la nota embrionària d’un poema més llarg, i que sempre són més a tocar del nervi que no pas de l’amplificació. Si de cas, l’efecte amplificador recolza, poema rere poema, fragment rere fragment, esqueixament rere esqueixament, damunt el pretext ubic de la cicatriu. Perquè la veu lírica evoluciona, també, en funció de la intel·lecció de la ferida. És el procés que du el jo, aquest jo imposant i greu del llibre, a renéixer de la nafra i a assumir-la com a marca pròpia –intransferible, en diríem–”. […] “Llavors la cicatriu és el batent obert d’una finestra que garanteix (i afranqueix) una mirada nova. I és, encara, la mesura de totes les coses. I és, i ja no deixarà mai més de ser-ho (vet aquí el valor d’aquest llibre pertorbador), l’estigma fondo de la consciència: “i tot i que mínim / el fi monyó serà”.

Fragment de la ressenya “La lletra d’una cicatriu”, de Jordi Llavina, El Punt Avui, 21/06/2013.

“La cicatriu de Vidal-Conte no actua només com a metàfora d’un cos ferit a qui se li fa imprescindible i urgent parlar a doll per aquesta boca/ferida i que, com la marçaliana, emet un discurs ininterromput. És també una cicatriu real, la que li va deixar sobre la pell una biòpsia d’un quist al pit amb risc de ser cancerígen. Una cicatriu que fa talment els 5 cm que donen títol al poemari i que va quedar grotescament visible, “perquè el que hi ha sota la pell/ no amoïna/no cal/ no es veu” (82) i a la que el cirurgià inevitablement recorda: “–ah, vostè és la de la cicatriu que em va quedar tan malament no sap com ho sento”. Però a aquesta disculpa el jo poètic hi replica: “no sap com poema” (66), fent esdevenir la cicatriu motor i mitjà per l’expressió contínua i il·limitada d’un cos ferit, vulnerable però viu i, per tant, supervivent”.

Fragment de la ressenya “Pell, carn, cicatriu”, de Maria Antònia Massanet, publicada al número 63 de la revista Caràcters.

Presentació de 5 cm (la cicatriu), de Mireia Vidal-Conte


Els 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) de Mireia Vidal-Conte ens visitaran a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), el proper dijous 27 de juny a les 20h30.
Comptarem amb la presència de l’autora i de la poeta i cantant Odile Arqué i Maria Antònia Massanet en farà una introducció, aprofitant l’avinentesa de la publicació de la seva ressenya del poemari al darrer número de Caràcters.


Mireia Vidal-Conte és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu) i 5 cm, la cicatriu (Curbet ed. 2012). Ha estat inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenatge a Montserrat Abelló. Curbet ed.). Com a traductora ha publicat: La casa de la Compassió (Eugénia de Vasconcellos, amb Carles Duarte, Curbet ed.), Pols de vidre (Jordi Carrió) i Corrent d’esperits (Brigittte Oleschinski). Recitals a: Barcelona, Madrid, Girona, Tarragona, Praga, La Havana, Reus, Les Borges del Camp, Peratallada, Torroella de Montgrí, Sant Cugat, Blanes, Badalona, Sitges, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, L’Alguer,… Actualment escriu per la revista de poesia Poetari i en forma part del consell de redacció amb Lluís Calvo, Susanna Rafart, Vinyet Panyella, Carles Duarte i Quim Curbet.

Odile Arqué és llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat Expiatòria (poesia sobre gravats originals de Jaume Ribas. Ferrer Ed. 1984), Epístola en Sol M (La Gent del Llamp, 1986. Premi Antoni Isern), La vida en punt (Pont del Petroli, 2012.) Ha publicat relats inclosos a Punt i Seguit (La Gent del Llamp, 1991)) , Badalona, Badalones  (Proa, 2004), La mirada del Po (Nit Literària, 2004). Ha traduït, entre d’altres obres, El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde (La Gent del Llamp, 1995) i ha traduït i adaptat per al cant les òperes The Little Sweep, de Benjamin Britten, Ahmal and the night visitors, de Gian Carlo Menotti, i Brundibar, de Hans Krása. Com a cantant i rapsoda, ha creat i participat en els espectacles  Dels safareigs als salons (Sobre música tradicional mediterrània. 1994), Allegreto Cantabile o com riem de tant plorar (Sobre cançons i poemes de diversos autors. 1996), Això, Lerma, no és una pel·lícula (Cançons i poemes propis i adaptacions d’altres. 2009), La vida en punt (Sobre el  poemari del mateix títol. 2012), i  … i al cor, Chavela (Homenatge a Chavela Vargas. 2012).

Àlbum “Poesia amb accent… de l’Ebre”


L’acte d’ahir de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca, ens va deixar moltes imatges per recordar, sobretot a la segona part, quan els poetes es van posar a recitar amb postures zen, en horitzontal, sobre una taula o fent múscia des de dins d’un plàstic. La prova, aquí sota:

Imatge

D’esquerra a dreta: Miquel Àngel Marín, Andreu Subirats, Eduard Carmona i Joan Todó.

Imatge

Miquel Àngel Marín provant la qualitat de les noves botes de vi en tetra brik, aquesta amb tap amb forma de bou.

Imatge

Andreu Subirats la prova assegut a sobre mentre recita en posició zen.

Imatge

Després va provar l’efecte de recitar amb la bota a sobre.

Imatge

Joan Todó va testar la resistència tant de la bota com de la taula d’Ikea.

Imatge

Eduard Carmona se la va posar per coixí, optant per recitar en horitzontal.

Imatge

Per acabar el recital, Miquel Àngel Marín ens va oferir un petit tast de música plastificada.

Imatge

I el nostre públic, compost en aquesta ocasió tant per fidels com per cares noves que esperem s’animin a repetir ben aviat.

Àlbum del debut poètic dels alumnes de l’Aula de Escritores


El debut dels alumnes de na Maria Antònia Massanet de l’Aula de Escritores que va tenir lloc ahir a La Createca va ser tot un èxit de públic i participació, on tant els poetes novells i inèdits com els ja consolidats que els van apadrinar van demostrar les seves dots interpretatives com a rapsodes davant un públic nombrós i molt animat, resultant una de les sessions de La Poeteca més engrescadores.

Imatge

Elisa Campmajó i el seu padrí, Eduard Carmona.

Imatge

Eduard Carmona recitant

Imatge

Alfons García de fons, mentre espera que acabi de recitar la seva padrina: Àngels Gregori.

Imatge

L’alumne Alfons Garcia recitant.         Imatge

El torn de la Gemma Peres, alumna que ha publicat recentment Des de les rajoles (Curbet, 2013).

Imatge

La seva padrina i prologuista de l’obra, Mireia Vidal-Conte, que tindrem també a La Poeteca el proper dijous 27 de juny, presentant el seu darrer poemari: 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012).

Octavi

Octavi Sánchez amb la seva padrina, Rosmarí Torrens, de fons.

Rosmarí Torrens

Rosmarí Torrens recitant poemes de Cuando el acto está tensado (El bardo, colección de poesía. Libros de la Frontera, 2012).

Foto grup recital novells

Foto de grup amb part dels poetes participants.

Públic recital poetes novells

El nostre públic.