El proper dijous Laia López Manrique i Lola Nieto a La Poeteca


El proper dijous 3 de juliol tindrem una doble presentació de la mà de Laia López Manrique i de Lola Nieto, que ens parlaran dels seus darrers poemaris, La mujer cíclica (La Garúa, 2014) i alambres (Kriller71, 2014), respectivament.

Imatge

 

Laia López Manrique (Barcelona, 1982) estudió Filosofía y Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universitat de Barcelona. Ha publicado los poemarios La mujer cíclica (La Garúa Libros, 2014) y Deriva (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2012) y ha colaborado en diversas antologías poéticas y revistas literarias y culturales. Dirige y coedita la revista digital Kokoro (www.revistakokoro.com)

Imatge

Lola Nieto (Barcelona, 1985). Licenciada en Filología Hispánica, actualmente realiza una tesis doctoral sobre la escritura de Chantal Maillard y trabaja como profesora de lengua y literatura. Ha colaborado en diversas revistas de crítica literaria y forma parte del consejo de redacción de la revista Kokoro. alambres es su primer libro.

Anuncis

Galeria d’imatges del recital a Maria Beneyto


Algunes de les imatges que ens va deixar el recital d’ahir de lectures de Maria Beneyto organitzat per Mireia Vidal-Conte:

Imatge

Mireia Vidal-Conte presentant l’acte i recitant, Francesc Garriga i Mireia Calafell.

 

Imatge

Daniel Busquets,Cinta Massip, Eduard Carmona i Rodolfo Häsler.

Imatge

Nú Miret, Maite Mateo, Esteve Plantada i Marc Romera.

Imatge

Odile Arqué, Esther Zarraluki, Annie Bats i Maria Antònia Massanet

Imatge

Un esplet de poetes que van gaudir del retrobament amb o del descobriment dels versos de Maria Beneyto.

Lectures de Maria Beneyto


El proper dijous La Poeteca, el cicle de poesia del bar La Createca (Comte Borrell, 122), acollirà un recital dedicat a la poeta valenciana Maria Beneyto, organitzat per Mireia Vidal-Conte i que aplegarà a un grup de 17 poetes integrat per Anna Aguilar-Amat, Odile Arqué, Annie Bats, Daniel Busquets, Mireia Calafell, David Caño, Eduard Carmona, Francesc Garriga, Rodolfo Häsler, Cinta Massip, M. Antònia Massanet, Maite Mateo, Nú Miret, Esteve Plantada, Marc Romera, Esther Zarraluki i la mateixa Mireia Vidal-Conte.

Imatge

Maria Beneyto (1925-2011) va ser una poeta i novel·lista valenciana d’expressió en català i castellà que va desenvolupar una obra intensa i personalíssima, molt avançada al seu temps en molts aspectes i que tot sovint tractà temes molt conflictius per la seva època que, curiosament, van escapar de la censura. Sovint difícil de classificar per haver conreat la literatura en dues llengües, des de que va morir el 2011 ha estat objecte d’alguns homenatges i reconeixements, que creiem, tot i això, escassos per una autora d’una obra de gran riquesa i matisos. Aquest recital pot representar una bona ocasió per aprofundir, o fins i tot descobrir, en l’obra d’una autora imprescindible.

La seva obra inicial fou en castellà: Canción olvidada (1947) i Eva en el tiempo (1952). Durant els anys cinquanta publica els seus dos primers poemaris en valencià: Altra veu(1952) i Ratlles a l’aire (1956). El 1958 realitza la seua primera obra en prosa; es tracta de la novel·la en castellà La promesa. No torna a publicar en valencià fins a mitjans dels anys 1960; d’aquesta època són les novel·les La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967). El 1977 publica el poemari Vidre ferit de sang, i a continuació inicia un llarg període de silenci. Aquesta tendència varia a partir dels anys 1990. El 1993 publica l’Antologia poètica i els poemaris Després de soterrada la tendresa i Poemes de les quatre estacions, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inédita 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre, i una Antología poética. El 1994 apareix un nou poemari: Para desconocer la primavera. L’any 1997 torna a ser un any prolífic quant a publicacions. Veuen la llum una reedició de la novel·la La gent que viu al món, l’antologia Poesia (1952-1993) i un nou poemari: Elegies de la pedra trencadissa. I encara el 2003 publica el seu darrer poemari: Bressoleig a l’insomni de la ira. Al llarg de la seva carrera literària ha estat antologada en diversos reculls de poesia, com ara Les veus de la medusa (1991), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Homenatge a la paraula. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1999), entre d’altres. Aquesta trajectòria la situa com una de les principals figures – junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas o Joan Fuster – de l’anomenada generació poètica valenciana dels cinquanta.

Galeria de fotos del recital Terrícola


La presentació de les plaquettes Terrícoles de Christelle Enguix, Jordi Nopca i Víctor Sunyol, maridades amb els vins del Celler Bàrbara Forés presentats per la Pili Sanmartín ens va deixar imatges com aquestes:

Imatge

Imatge

Joan Durán i Esteve Plantada d’Edicions Terrícola i Pili Sanmartín del Celler Bàrbara Forés.

Imatge

Christelle Enguix, Jordi Nopca i Víctor Sunyol.

 

 

L’editorial Terrícola desembarca a La Poeteca


L’editorial Terrícola desembarca a La Poeteca el proper dijous 19 a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122) per presentar-nos les seves plaquettes maridades amb tres vins del Celler Bàrbara Forés, com les que podeu veure a la foto de d’abaix. Comptarem amb la presència dels autors: Víctor Sunyol, Christelle Enguix i Jordi Nopca. També hi serem els editors i la Pili Sanmartín, del Celler.

plaquettes2_vi_terricola

 

 

Víctor sunyol (1955). La seva escriptura es caracteritza fonamentalment per situar-se als límits del llenguatge com a únic lloc possible i per la contínua recerca d’una possibilitat de “dir” més enllà de la correlació o representació. Les seves darreres publicacions són NO ON (rèquiem)(2008), Quest (2013), de ser només (2014) i За Анgреu (per a Andrei) (2014). Ñ_﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽uest (2013), de ser nom les ales.

Jordi Nopca va néixer a Barcelona l’any 1983. Va estudiar periodisme i teoria de la literatura i literatura comparada. Redactor de cultura del diari ‘Ara’ i coordinador del suplement ‘Ara Llegim’, va publicar la seva primera novel·la, ‘El talent’, l’any 2012.

Christelle Enguix, París, 1971. Saforenca en procés d’empeltació al Maresme. Ha publicat els poemaris L’arbre roig (Brosquil, 2007) i El cor del minotaure (3i4, 2009), a més de ser antologada a diversos reculls. Ha estat traduïda al romanès, al portuguès i al castellà i és una de les fundadores del grup d’escriptors Saforíssims Societat Literària.

 

Recital-presentació de Nous, d’Albert Mestres, amb Isabel Garcia Canet i Jon López de Viñaspre


El proper dijous 12 de juny Albert Mestres vindrà a La Poeteca, el cicle de poesia del bar La Createca (Comte Borrell, 122), per presentar-nos el seu darrer poemari, Nous (Edicions 62, 2013) i ho farà acompanyat de la poeta valenciana Isabel Garcia Canet. L’acte serà presentat per Jon López de Viñaspre.

Imatge

Albert Mestres (Barcelona, 1960). Escriptor, traductor i director d’escena. Ha publicat els llibres de poesia O res (1991), A sac (1999), Tres (2001), Llvm (2007), Comèdia (2008) i Nous (2013), textos dramàtics, cinc novel·les, articles i dos llibres d’assaig. Ha estrenat una dotzena d’obres i n’ha dirigit una catorzena. Ha traduït el marquès de Sade, Villiers de L’Isle-Adam, Marcial, T. Landolfi, C. Nodier, G. Steiner, F. Pessoa, A. Baricco, J. Worms, J.P. Sartre, J.M. Synge, Th. De Quincey, J. Racine, J. Ford, P. Aretino i S.T. Coleridge.

Del poemari Nous n’ha dit Bernat Puigtobella a Núvol:

“I ara ens sorprèn amb un recull que és tot un trumfo i que s’obre amb una tanda de sonets diàfans. Mestres aborda la forma del sonet amb una naturalitat extraordinària, sense caure en la discursivitat. Les constriccions de l’estrofa i la rima no el porten a forçar la sintaxi ni a recargolar el lèxic. No hi ha tampoc metàfores ni efusions líriques. Aquí tot és pla, i les coses es diuen pel seu nom. Són poemes que tenen molt d’ideari. Mestres esculpeix en vers allò que pensa de les coses importants de la vida, en aquest sentit és molt epigramàtic”. (http://www.nuvol.com/critica/albert-mestres-el-sonet-de-la-independencia/)

Imatge

Isabel Garcia i Canet (Pego, 1981) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València, màster de Professora de Llengua i Literatura. Va ser finalista del Premi de Haikus Joan Teixidor, amb Claustre (Tres i Quatre, 2007) fou guardonada amb el Senyoriu d’Ausiàs March i amb el premi de la Crítica dels escriptors Valencians i amb L’os de la Música  amb el premi Vicent Andrés Estellés. Ha fet d’actriu i treballs de locució en ràdio i tallers d’escriptura, lectura i improvització. Des fa dos anys i mig que viu entre París i els Països Catalans.