Poesia amb accent… de l’Ebre en urban-sketching

La Montserrat Fandos va venir el dijous passat al recital de “Poesia amb accent… de l’Ebre” i en va fer aquestes improvitzacions tan genials en urban-sketching:

u Su

Àlbum “Poesia amb accent… de l’Ebre”

L’acte d’ahir de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca, ens va deixar moltes imatges per recordar, sobretot a la segona part, quan els poetes es van posar a recitar amb postures zen, en horitzontal, sobre una taula o fent múscia des de dins d’un plàstic. La prova, aquí sota:

D’esquerra a dreta: Miquel Àngel Marín, Andreu Subirats, Eduard Carmona i Joan Todó.

Miquel Àngel Marín provant la qualitat de les noves botes de vi en tetra brik, aquesta amb tap amb forma de bou.

Andreu Subirats la prova assegut a sobre mentre recita en posició zen.

Després va provar l’efecte de recitar amb la bota a sobre.

Joan Todó va testar la resistència tant de la bota com de la taula d’Ikea.

Eduard Carmona se la va posar per coixí, optant per recitar en horitzontal.

Per acabar el recital, Miquel Àngel Marín ens va oferir un petit tast de música plastificada.

I el nostre públic, compost en aquesta ocasió tant per fidels com per cares noves que esperem s’animin a repetir ben aviat.

Tapa poètica ebrenca

Un tastet de la vida, obra i miracles dels autors que ens acompanyaran el dijous a La Poeteca:

Andreu Subirats Aleixandri (Tortosa, 1968). Text extret de la solapa de la seva darrera obra publicada: Galtes de perdiu (La Breu, 2011):

Fins avui ha publicat L’ull entorn (LaBreu Edicions, 2006). De la resta de la seva obra només n’hem pogut gaudir mitjançant les aparicions en diverses antologies com L’illa dels bous(1989), L’orgull de ser pocs (1993), Terres d’aigua(2004), Bouesia 2006, Bouesia 2007 o Lletres de casa(2009), així com al llibre d’artista Traç Pi (amb Pau Alemany, 1999) i a algunes revistes i catàlegs. L’any 2010 va aparèixer en aquesta mateixa col·lecció la seva traducció de Les Balades de François Villon, obra que li valgué el premi “Mots Passants 2011” de la UAB a la millor traducció literària del francès. Però durant molts anys la seva obra ens ha estat donada a conèixer, sobretot, a través de l’oralitat, i els seus recitals, sovint acompanyat de músics amb qui ha sabut generar una complicitat molt singular, segueixen estant entre els més seguits i aclamats. “El llibre que teniu a les mans, i que recull una part dels poemes d’Andreu Subirats durant vint-i-cinc anys —tal com llegim al pròleg de Joan Todó—, no ve tant d’una rebequeria com d’una tenacitat. No és ni un seguit d’experiments ni una filera de botifarres sortida d’una cadena de muntatge: és part d’una obra fent-se.
I és el resultat d’una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memoria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s’adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova. I ens ho estalvia als lectors.” Galtes de perdiu és, doncs, un llibre que conclou, més que no pas inaugura, la poesia de Subirats des de 1986 fins al 2010, reescrita i depurada, reorganitzada a partir dels cinc llibres originals, inèdits a excepció d’Ull entorn, esdevingut aquí una segona edició revisada i corregida de L’ull entorn que inaugurava aquesta col·lecció —amb les Cartes de sota mà vintronianes— i que ben aviat es va exhaurir convertint-se en l’introbable.

CAPVESPRES A LA PLAÇA

Los crits, la música, la joia,
la festa, l’emoció, lo bou,
lo berenar, lo dia que se’n va
i la plaça que exclama el temps de l’estiu.
La plaça de carros i taulons
és una festa just després
del berenar: anguila en suc
i estofat de bou, vi de la terra.
Polseguera i llum esbiaixada,
los valents que arramblen
i els crits d’esverament.
Tot fa festa, també la trista
xaranga que ara sí, ara no, acompanya.
Hi ha qui creu que l’animal patix,
Què sap lo neci del patiment de l’altre!
Què sap lo bou del patiment de l’altre!

Joan Todó (La Sénia, 1977), va estudiar Teoria Literària i Literatura Comparada a Barcelona, i ha anat bastint una obra de prematura maduresa a partir d’un ultralocalisme que la converteix en universal, on l’aposta per un llenguatge intimista i alhora deutor de l’exterioritat, amb un indisciplinat ús del lèxic local que s’expandeix a qualsevol territori que el pugui enriquir, el converteix en una de les veus més importants del present literari del nostre país.
Posseïdor d’un llenguatge personal i inconfusible, Todó també ha treballat com a músic (dins el sempre animat món de la música folklòrica) i com a assagista (als blogs Palumbus Columbus i Fàstic, però també a Caràcters o a L’Avenç), alhora que col·laborava en revistes com Esment, Reduccions, Paper de Vidre, Pèl Capell, o El tacte que té.
Ha publicat el llibre de poemes Los fòssils (al ras) en aquesta mateixa col·lecció, i el llibre de narracions A butxacades (LaBreu Edicions, 2011) que ha estat tot un esdeveniment segons la crítica i els lectors. Ha participat en el llibre col·lectiu Els pobles perduts (Ed. Sidillà, 2012), així com en Els caus secrets (Ed. Moll, 2013). Ara, amb El fàstic que us cega, teniu al davant, com diu Raül Garrigasait al text que clou el llibre, una gran experiència de llenguatge i un objecte lingüístic excepcional, una alenada d’aire fresc que flirteja amb el tremendisme però que se’n salva perquè la forma poètica acaba imposant-se convertint el pessimisme en la bellesa que només la poesia excepcional pot convertir en ofrena.

Allà juga un xiquet entre enderrocs;

s’encimbella figuera amunt, percaça

les bosses moradenques, de vellut,

que suen llet, les obre i abeurant-s’hi

intueix l’estimball.

Miquel Àngel Marín, músic i poeta. Ha estudiat clarinet en la banda del seu poble, La Cava- Deltebre, amb Antoni Sebastià, al Conservatori Municipal de Barcelona amb Juli Panyella i a la Hochschule für Musik Karlsruhe, amb Wolfgang Meyer. Estudis d’Història a la Universitat de Barcelona. Toca en projectes clàssics de cambra i solista (quartets Dafna, Venus-Kapralova, Moyzes, Aleph gitarrenquartett, Orquestra Cambra Conservatorio Moscú, Polish Chamber Philarmonic, Brno y Janacek Chamber Orchestras…). Col.labora amb compositors: Barber, Hechtle, Humet, Changwon Park, Santos, Sebastià. Concerts en Europa, Corea Israel. Projectes d’ improvisació, acció i poesia amb Misaluba, Carles Andreu, Joan Saura, Duquende i Alfredo Lagos, Carles Hac Mor i Ester Xargay, Andreu Subirats (LEM, Nits d’Aielo i Art, Fundació Tàpies, Barcelona Poesia, Bouesia, Heliogàbal, Horiginal, Museu Picasso, Espai Brossa…). Projecte de cine mut amb música en directe, amb el compositor i pianista Carles Robert, des de l’any 2001. Des de l’any 2005, coordina el festival d’arts poètiques i experimentals, ‘Bouesia’, en el Delta de l’Ebre. Ha publicat els llibres Lo clarinet és l’aixada (Cafè Central/Emboscall) i Música és enxampar mosques (Arola Editors).

Definitivament: la música és el territori
verge del preverbal, d’allò ínfim, del xiular;
cap nom, ni cap convenció, ni cap institució
embruta aquest espai, aquest art. 

Eduard Carmona (Deltebre, 1982) és, entre altres moltes coses, poeta i rapsoda. De fet, la vena poètica li ve de lluny, quan ja de menudet recitava poemes de Josep Piera a la perruqueria de la seua mare a Deltebre, davant les cares, suposo que al·lucinades de les clientes. Actualment, viu i treballa a Barcelona, a la productora Produccions Audiovisuals Antàrtida, però abandona de tant en tant el seu exili voluntari per tornar al Delta a carregar piles. Entre els seus mèrits hi ha el d’haver-se inventat la paraula Bouesia, que dóna nom a un festival multidisciplinari, nascut el 2005 a Deltebre i del qual ell n’és part activa. Ja té un llibre de poemes publicat, El llibre dels errors (La Cantàrida, 2010). També té un bloc on penja alguns dels seus poemes: http://pamibotxa.blogspot.com/. I a més, juntament amb uns amics músics, han creat el grupRecitals a domicili que ofereix vetllades poètiques en pisos particulars de Barcelona a canvi simplement del sopar.

Del passat sorgeix el pes

i la sorra que duc al cap

faig cases de sora

faig versos de sorra

faig actes de sorra

menjo sorra

asrpor de dents i llengua

papil·les de paper

que foto foc

i sóc un premi

per aprendre a viure

dels pits que t’endevino

Poesia amb accent… de l’Ebre

El proper dijous 20 de juny comptarem amb una nova cita del minicicle “Poesia amb accent…”, aquesta vegada dedicada als poetes ebrencs Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Andreu Subirats i Joan Todó.

Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Miquel Àngel Marín                                           Andreu Subirats

  

Joan Todó                                                          Eduard Carmona

Programació

23 de maig: “Poesia amb accent… del País Valencià”. Amb Vicent Almela, Àngels Gregori i Josep Lluís Roig i la col·laboració especial de Marta Pessarrodona.

30 de maig: Presentació del poemari Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete, amb Lluís Calvo i Mireia Calafell.

6 de juny: Presentació de Solstici d’Estiu 2012, de la Fundació Aca, a càrrec de Toni Caimari, i recital amb Edgar Alemany, Marta Bertran Perelló i Irene Solà. Col·laboració al recitat de Mireia Calafell i Maria Antònia Massanet.

13 de juny: Presentació de La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012), de Teresa Colom i d‘Ulls, budells, cor (Lapislàtzuli, 2012), d’Elies Barberà.

20 de juny: “Poesia amb accent… de l’Ebre”. Amb Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Joan Todó i Andreu Subirats.

27 de juny: Presentació del poemari 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012), de Mireia Vidal-Conte, amb Odile Arqué.

4 de juny: Presentació d’el moll de l’os (2012), amb versos de Maria Antònia Massanet i il·lustracions de Mari Jo Ribas.

La Poeteca

La Poeteca neix amb el desig de reunir i oferir al públic una selecció de la millor poesia contemporània en format oral, que compartir el dijous a la tarda entre copes i tapes en el sí d’un espai nou, acollidor i fresc com és la Createca.

Coordinat per Maria Antònia Massanet, el cicle –que tindrà caràcter setmanal durant aquesta primera temporada, amb cita els dijous aa les 20h– tindrà un doble objectiu: d’una banda acostar la poesia de zones perifèriques, sigui per causes geogràfiques, socials, etc., és a dir, la poesia amb accent, al públic barceloní; mentre que, de l’altre, vol servir de plataforma per a la presentació de llibres de poesia editats recentment.

Valencià, ebrenc… són alguns dels accents que podrem sentir dins de la secció “Poesia amb accent…”, on es comptarà amb noms com els de Àngels Gregori, Vicent Almela, Josep Lluís Roig, Andreu Subirats, Eduard Carmona, Joan Todó o Miquel Àngel Marín, entre d’altres.

Pel que fa als recitals-presentació de poemaris tindrem la presentació de Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete o de 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012), de Mireia Vidal-Conte, per citar-ne alguns.

Esperem que la Createca, amb el seu cicle la Poeteca, esdevingui el vostre nou espai de trobada i intercanvi per gaudir de la poesia a la ciutat.