Nou format! Nova temporada! We’re back!


Després d’una llarga pausa, La Poeteca torna amb un nou format: a partir d’ara les sessions seran mensuals en lloc de setmanals, amb un recital col·lectiu sota un eix temàtic i amb una estona de micro obert al final per a tothom que s’hi vulgui afegir! Comencem el dijous 19 a les 20h30 a La Createca amb el recital de poesia jove catalana: “Tenien 20 anys…”, presentat per Lluís Calvo i amb la participació d’Anna Gual, Marc Rovira, Maria Sevilla, Carles Morell, Raquel Santanera, Laia Carbonell i Glòria Coll!

We-are-backYes-were-open-again

Presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles


El proper dijous 23 La Poeteca acollirà la presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles (Tèmenos, 2013). La presentació anirà a càrrec del poeta i crític Ricard Mirabete. Serà, com sempre a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Image

ALBERT PLANELLES I VELLVÉ (Barcelona, 1955) és llicenciat en Història moderna i contemporània, Catedràtic de Llengua i literatura catalanes i treballa com a professor a l’Institut Montserrat de Barcelona, a més de ser coautor d’antologies didàctiques de poesia i narrativa i llibres de text de Batxillerat. Un parell de desenganys editorials i inseguretats pròpies han fet que no publiqués obra de creació fins que ja tenia una certa edat i no és fins el 2012 que apareix el seu primer poemari: Converses amagades (Parnàs, 2012). El camí que desa les hores, que ens presentarà dijous, és la seva segona obra però ja hi ha assolit un elevat grau de maduresa poètica. També el podeu trobar al seu blog: albertplanelles.blogspot.com, on hi trobareu poemes, aforismes, apunts de viatges i curiositats, i algunes impressions de lectures.

Pròleg de Ricard Mirabete a El camí que desa les hores:

“La destresa lingüística i formal en la construcció dels poemes d’Albert Planelles queda palesa en un seguit de formes poètiques brillants que hem trobat a la primera part: les quartetes de versos decasíl·labs de “Decebuts”, els versos alexandrins amb cesura mètrica i gràfica a “Secret de petxina”, el sonet a “Enrenou”. A la segona part del llibre, l’ús constant del vers lliure permet al jo poètic desenvolupar un seguit de recursos retòrics ben estimats per l’autor com ara comparacions, al·literacions, anàfores i sinestèsies. “Tornaveu” és un conjunt de dotze poemes en prosa que rebla el clau a l’estructura del llibre tan ben travada. Tenim dinou poemes a la primera part, nou a la segona i dotze a la tercera; és a dir, el llibre queda establert en el conjunt de quaranta poemes, que és la xifra simbòlica de la maduresa”.

Tapa poètica de Teresa la mòmia


Vet aquí un tastet de Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño, per anar obrint boca de cara al recital-presentació  d’aquest poemari escrit a 4 mans i editat per Pont del Petroli que els mateixos autors ens oferiran dijous a les 20h30 a La Poeteca (bar La Createca, Comte Borrell, 122):

Imatge

902)

Invisible és el poema,
l’horda que ve de nit,
el poder ocult,
el curtcircuit.
Invisible és el nom,
la identitat, el lema.
Invisible el sotrac,
el virus, la irrupció.
Invisible tu.
Invisible jo.
I tot crema.
 
903)
 
Fugir del xuclador, del gran ull,
de l’excepció que confirma la regla.
És massa tard per repetir allò vell.
És absurd aquest manual de bones maneres.
Ja sé que alguna vegada 
he proposat de vorejar la legalitat,
però m’equivocava.
 
 
t)
L’home rega la gespa al migdia
i la caravana aparcada al davant
és grisa com un nummulit.
La tele sona, al fons,
i les nenes mengen calçots i carn magra.
La salsa els regalima, ventre avall.
Les amazones dansen.
I el cor d’algú s’atura,
de cop.
 
1095)
I així el desfici que retorna
per la ciutat condemnada.
Fluorescents, destrals,
ferreteries que amaguen
una clau anglesa que disserta
sobre castellers i platges.
Milers de gats lluents al mostrador.
El got de vi ranci a la bodega:
així ets tu, amor meu.
I el sol surt, però no escalfa.

Presentació de Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño


Després d’una setmana d’interrupció, ens tornem a donar cita a La Poeteca el proper dijous 26 de setembre per rebre Lluís Calvo i David Caño, que vindran a presentar-nos la seva darrera obra: Teresa la mòmia, un poemari escrit a quatre mans i publicat per Pont del Petroli aquest 2013. Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

LLUÍS CALVO (Saragossa, 1963), ha publicat disset llibres de poesia, els últims dels quals Cent mil déus en un cau fosc (2008), Col·lisions (2009), Estiula (2011) i Teresa la mòmia (2013), aquest últim conjuntament amb David Caño. Té en premsa el llibre Llegat rebel. Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006) i Baules i llenguatges (2011). Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col·lectius i revistes. Ha publicat també tres novel·les. La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.

Imatge

Lluís Calvo i David Caño. Foto de Carles Mercader.

DAVID CAÑO (Olot, 1980) és una veu urbana i dissident que ha dotat el català de tots els matisos i colors de la lluita. La seva veu combativa i emergent té, ben sovint, el lirisme dels revoltats i l’agror de la desfeta, bo i recollint el millor d’una herència que arrenca, com a mínim, de Papasseit i s’empelta en Maria Mercè Marçal i Brossa, sense oblidar l’empremta de la contracultura dels 60 i 70, amb referents com Pere Marcilla i els situacionistes (Guy Debord i Raoul Vaneigem). En els seus últims poemes s’hi observa també un gir estilístic que aconsegueix fer del poema un giny rodó, amb imatges tallants que reflecteixen un acrescut domini dels vectors formals. Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta;PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013); i actualment té un cinquè llibre a impremta. També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011).

Ha fet innombrables recitals en què destaca pel seu verb fluid i contundent i per la seva capacitat d’improvisació damunt dels escenaris. Ha col·laborat de manera habitual amb el cantant Cesk Freixas, en recitals en què es combina la poesia i la música, i amb el poeta Carles Rebassa. Cal destacar, també, la seva faceta de crític de cinema a la revista Benzina. Actualment viu a Barcelona.

Programació de setembre


La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122, metro Urgell) que té lloc cada dijous a les 20h30, estrena la seva nova temporada d’aquí una setmana. Els actes programats pel setembre són:

  • 12 de setembre: Començarem amb una nova sessió de “Poesia amb accent…”, en aquesta ocasió dedicada al sitgetà”, amb els poetes Joan Duran, Vinyet Panyella i Cèlia Sánchez-Mústich i el músic Florenci Salesas.
  • 19 de setembre: No hi haurà recital però el bar de La Createca tindrà, com sempre, les seves portes obertes i les seves tapes i “platillos” a punt!
  • 26 de setembre: Tindrem la presentació del poemari Teresa la mòmia (Pont del Petroli, 2013), escrita a 4 mans per en Lluís Calvo i en David Caño.

I per l’octubre: 13 gotes, de Darío Muhi, “Poesia amb accent… mallorquí”, Poèsiques, de Mercedes Delclós, mostra d’Slam Poetry… i molt més!

Recital-presentació de Radar, de Ricard Mirabete, amb Mireia Calafell i Lluís Calvo


El proper dijous 30 de maig comptarem amb la primera presentació de llibre a La Poeteca. Serà Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete i l’acompanyaran, en un recital-conversa a tres bandes, Mireia Calafell i Lluís Calvo.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Escriptor i crític literari que col·labora sovint en revistes culturals i catalanes com ara Poetari, Reduccions i el diari digital Núvol (  http://www.nuvol.com ). Radar és el nou llibre de poesia que acaba de publicar. El pròleg de l’obra l’ha escrit Lluís Calvo i és tot un estudi sobre la seva poètica. Al final d’aquest recull poètic, hi ha un conjunt d’aforismes sobre la creació literària i l’art.

“Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un refugi és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert”. R.Mirabete, Radar

De l’autor de Radar ens diu David Madueño, a la ressenya que va publicar a  (nº Quarderns (nº 188, octubre 2012), que “tot i que fa anys que Ricard Mirabete construeix una obra poètica molt interessant, com en el cas de tants altres autors lírics, el seu nom no ha sobresortit d’entre d’altres companys de generació. El fet és que des del 1999, en què va publicar L’última rondaen tretze anys només han aparegut quatre llibres de poesia a nom seu, fet que denota la cura i el treball que l’autor esmerça abans de donar per acabada una nova obra. Tanmateix, potser empès per la bona rebuda de Les ciutats ocasionals (2009) i el fet de comptar amb la fidelitat editora d’un segell petit (Témenos), tres anys després tenim a les nostres mans Radar, que manté alguns lligams amb el llibre anterior, però que també s’arrisca a anar més enllà. Les ciutats ocasionals ens mostrava un poeta preocupat per fer arribar al lector la seva experiència urbana a través d’un llenguatge molt personal, una ciutat viscuda des del jo poètic amb complicitats emocionals, socials, culturals… Radar segueix les mateixes coordenades, però aquest cop Barcelona és substituïda per Vic, “oberta i estesa”. Els escenaris, els topònims de la vila osonenca, hi són, però aquest no és un llibre de viatges, o si més no d’un sol viatge: aquí, els llocs esdevenen testimonis d’un deambular erràtic i fatídic del jo poètic, en un constant diàleg entre l’exterior que l’envolta i l’interior que el sacseja. La solitud, el desencís, el cansament traspuen a través de tot un seguit d’imatges que l’esquincen. El llenguatge és evocador, simbòlic, provoca un estranyament en el lector (la sintaxi, en ocasions tallada bruscament, juga a ocultar-nos sentits, a ombrejar-los) […]”.

Foto CajamadridMireia Calafell (Barcelona, 1980) forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa a l’associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos(Galerada, 2006) i Costures(Viena Edicions, 2010), obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008) i el Josep M. López Picó de Poesia (2009). La seva poesia ha estat traduïda a l’anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès. Ha estat inclosa a les antologies Rebellie (Zirimiri Press, 2012, Holanda), Forked Tongues (Exeter, 2012, Irlanda), Doce poetas catalanes contemporáneos(Editorial Espacio Hudson, 2011, Argentina), A luz nadadora. 9 poetas recentes de espressão catalã (Zunái Revista de Poesia & Debates, 2011, Brasil),Cançons de bressol (Edicions 62, 2011, Barcelona), El poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea (Editorial Castalia, 2009, Madrid) iPedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions Documenta Balear, 2008).

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d’hores (Ell Mall, 1987),La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering(Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls),Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col·isions(3i4, 2009). En el camp de l’assaig ha publicat Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i té en premsa l’obra Baules i llenguatges (3i4). Ha desplegat igualment la seva tasca assagística i crítica en diverses publicacions, al voltant d’autors com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartra, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o Joan Ponç, entre d’altres. Ha publicat tres novel·les: Aconitum (Edicions 62, 1999), Electra i la carretera(Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, el Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i l’Octubre-Vicent Andrés Estellés. El 2011 se li va atorbar el Premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula (LaBreu, 2012). És també l’autor del pròleg que obre Radar, el poemari objecte de la presentació de dijous.

I atenció perquè canviem l’horari i a partir d’ara les activitats de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122 de Barcelona) començaran a les 20h30.

Programació


23 de maig: “Poesia amb accent… del País Valencià”. Amb Vicent Almela, Àngels Gregori i Josep Lluís Roig i la col·laboració especial de Marta Pessarrodona.

30 de maig: Presentació del poemari Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete, amb Lluís Calvo i Mireia Calafell.

6 de juny: Presentació de Solstici d’Estiu 2012, de la Fundació Aca, a càrrec de Toni Caimari, i recital amb Edgar Alemany, Marta Bertran Perelló i Irene Solà. Col·laboració al recitat de Mireia Calafell i Maria Antònia Massanet.

13 de juny: Presentació de La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012), de Teresa Colom i d‘Ulls, budells, cor (Lapislàtzuli, 2012), d’Elies Barberà.

20 de juny: “Poesia amb accent… de l’Ebre”. Amb Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Joan Todó i Andreu Subirats.

27 de juny: Presentació del poemari 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012), de Mireia Vidal-Conte, amb Odile Arqué.

4 de juny: Presentació d’el moll de l’os (2012), amb versos de Maria Antònia Massanet i il·lustracions de Mari Jo Ribas.