Jordi Mas presenta Febrer, premi Octubre de poesia


El proper dijous 9 de maig tindrem un acte a càrrec de Jordi Mas. La primera part de l’acte consistirà en la presentació del llibre Febrer, publicat l’editorial 3i4, que va rebre el Premi Octubre de Poesia Vicent Andrés Estellés l’any 2014. La presentació anirà acompanyada de la projecció de les imatges del fotògraf Marcelo Aurelio incloses al volum. Tot seguit, Jordi Mas proposa un joc poètic als poetes i amics assistents: fer una lectura poètica col·lectiva combinant poemes (més o menys) infantils escrits per ell amb altres, propis o aliens, triats per cadascú que s’hagi animat a participar-hi. Hi participaran, entre d’altres, Rosa Maria Arrazola, Mireia Companys i M. Antònia Massanet. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

© Marcelo Aurelio

© Marcelo Aurelio

Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és professor de llengua i literatura japonesa a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tasca investigadora s’ha centrat en la incorporació de formes poètiques japoneses (la tanka i l’haiku) en la literatura en llengua catalana. És autor del volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku i de diversos articles publicats en revistes especialitzades. També ha editat els llibres La tanka catalana i L’haiku en llengua catalana.

Com a traductor, ha dut a terme versions catalanes dels clàssics japonesos els Contes d’Ise, el Diari de Tosa de Ki no Tsurayuki, l’antologia poètica Cent de cent. Hyakunin isshu, L’estret camí de l’interior de Matsuo Bashô i la Crònica de la cabana de Kamo no Chômei. Així mateix, ha traduït algunes novel·les de Haruki Murakami.

Com a autor de creació, ha publicat els reculls Autoretrat amb esfinx, Horus al desert, Sema (Premi Senyoriu d’Ausiàs March) i Febrer (Premi Vicent Andrès Estellés de Poesia 2014).

Febrer_coberta

Ressenya de Jordi Llavina:

El temps, el lloc

Aquesta obra bellíssima –que bé que farien tants poetes de l’hora actual de mirar d’assajar l’admirable contenció i la concreció de lasubstància lírica que practiquen els versos de Mas!– es titulaFebrer, ha guanyat el premi de poesia Vicent Andrés Estellés i es divideix en tres parts: Dimecres de cendra, Quaresma i Pasqua de resurrecció. El temps, per tant, travessa la matèria del llibre. I el lloc: el paisatge de Santa Coloma de Queralt, país natal del poeta, que, parafrasejant el Matsuo Bashô que ell mateix ha traduït (L’estret camí de l’interior, Edicions de 1984), podria considerar-se “tan profundament espiritual [que] omple de reverència i admiració”. El viatge –o més aviat el passeig– del poeta català no és tan radical com el del clàssic japonès, però és igualment significatiu, perquè constitueix el retorn a les arrels: “camins que sempre són, ineludiblement, de tornada”.

Febrer m’ha dut a la memòria l’esplèndida novel·la de Roger Vilà Padró Marges. Tractava d’un home a la ratlla de la quarantena que tornava al poble del seu pare, al Priorat; en principi, per fer-hi un estudi sobre els marges i construccions de pedra seca (al capdavall, però, aquell era un viatge iniciàtic al cor del temps, i els marges del títol desbordaven el camp semàntic dels de pedra seca). Febrer es compon de quaranta-dos poemes en prosa, cada un dels quals inclou un haiku –a la manera dels llibres de Francesc Prat–. L’haiku, però, no és pas la conclusió del poema, sinó que sembla fondre’s amb la resta del text, abraçar-s’hi o entortolligar-s’hi com les branques d’aquell om respecte a la figuera que apareixen en una peça de l’obra.

La pols i la cendra

Es tracta d’un llibre savi, de contemplació serena i fonda, la primera imatge del qual és la de la pols i la cendra, i l’última, la d’una lluna esplèndida com una fruita, “primera lluna / plena de primavera”: hi ha, doncs, el sentit de la regeneració (un tema molt rilkeà). El temps, com passa en els bons llibres, és i s’està, també, en les pàgines d’aquest. De vegades hi és personificat: “el temps sospira”. Passa, però, molt més sovint que aquest efecte de la prosopopeia s’aplica al paisatge, i és aquí que hi ha una de les marques memorables del llibre: “cau de la gorga, / ruminativa, un feble / fil de saliva”; “camps avars, adustos, / solcats d’arrugues”; “com si al matí es tragués la bena de la nafra que no l’ha deixat dormir en tota la nit, s’alça la boira”.

El poeta, amb el seu passeig fins al cor de les arrels, pretén allunyar-se de la consciència, o, encara millor, alleugerir-se de la consciència: “camino […] per deixar de ser o, almenys, per una estona, deixar de ser jo”. En aquest seu trajecte, considerarà els límits de les coses i de l’espai: “les relles arranen tant la llaurada que a cada tirada s’enduen una mica de camí”. Caminant, el poeta –que assegura: “en cap moment no he sentit l’exaltació mística que esperava”– reflexionarà sobre un món que ha mort, el del “molí sense sostre, ni aigua, ni grana”, que és el mateix que el de les “mules manyagues, cadascuna amb el seu nom, i l’escalf de les converses de la gent que esperava el seu torn per fer farina del blat que havia dut” (en un altre poema, és una aixada abandonada, amb la fulla rovellada la que alerta el lector). També llegim que “n’hi hauria d’haver prou de caminar en silenci, de descriure el paisatge –no intentar definir-lo”–. Mas descriu molt bé aquest seu paisatge familiar. Aquesta seva descripció, però, és alhora una magnífica definició del pas del temps. Ara penso que hauria d’haver començat el meu comentari citant el poema XXIII, que sembla que fixa el propòsit de l’obra: “potser el que busco no és ben bé l’oblit, sinó el silenci que sorgeix quan tot és a lloc, o almenys ho sembla”. En aquests poemes esplèndids (el número XL, un velat homenatge al Riba de Del joc i del foc), sembla, almenys, que tot és a lloc. I que tot hi era esperant, justament, la mirada del poeta i, després, la del lector que rep el consol de passejar amb ell i de veure-hi amb els seus ulls.

Anuncis

Rosa Maria Arrazola presenta RAI


El proper dijous de febrer Rosa Maria Arrazola ens presentarà el seu darrer poemari: RAI (Món de llibres, 2014), guanyador de la III edició del premi de poesia Ciutat de Manacor. L’acompanyaran el poeta Vicent Almela i la ballarina Montse Selma. Presentarà Maria Antònia Massanet, autora del pròleg.

Cartell presentació de RAIRosa Maria Arrazola

Rosa Maria Arrazola (Barcelona, 1969) comparteix la tasca de docent de llengua a secundària amb la passió per la poesia i la pintura.  Els seus poemes han rebut diversos reconeixements, des del Premi Joves Poetes Catalans de la Generalitat de Catalunya l’ any 1987 fins altres més actuals com el Premi de Poesia de Sant Hilari de Sacalm per Closca i Llavor el 2010 ,el Premi de la Vinya i el Vi per la seva obra En Brut, el Premi Francesc Candel de Poesia per Marona l’ any 2012, el Premi Federico García Lorca de Barcelona per La Barca i el Premi Esteve Albert de la Vila d’ Argentona per Poma Tocada el 2013. Publica per primer cop el 2009 una antologia que recull poemes de joventut des dels 80 fins l’ any 2000 que porta per títol Els silencis escrits. L’any 2010 s’ edita la plaquette Quadremes de l’aigua, poemes nascuts per acompanyar l’ obra pictòrica de l’ aquarel·lista Ester Llaudet que va ser exposada a diverses poblacions de les comarques de Lleida el mateix any. També el 2010 apareix Mosaic, una nova plaquette on els poemes acompanyen la seva mateixa obra pictòrica que ha estat exposada des de llavors en diferents poblacions catalanes. I el 2012 publica Miques, plaquette relacionada també amb un conjunt de quadres acrílics de petit format que va exposar aquest any a Sabadell i que s’ exposarà a partir del gener a La Createca de Barcelona. El 2013 publica el Llibre dels Xiscles, que recull poemes del 2010 al 2012 on l’autora s’ endinsa per primer cop en una temàtica de caire més social. RAI (Món de Llibres, 2014) és el seu últim poemari i ha rebut el Premi de Poesia Ciutat de Manacor.

Propers recitals de La Poeteca


Aquests seran els autors que ens acompanyaran en els propers recitals de La Poeteca:

FEBRER:

12 de febrer: Rebrem l’impacte de l’Arma poètica del poeta Oriol Josa i del músic Sergi Sirvent.

19 de febrer: Primera presentació a Barcelona del poemari RAI (Món de llibres, 2014), de Rosa Maria Arrazola, premi Ciutat de Manacor de poesia 2014. Presentarà M. Antònia Massanet i el poeta valencià Vicent Almela l’acompanyarà a la presentació.

26 de febrer: El campió d’Espanya d’slam del 2012 i 2 vegades campió d’europa Dani Orviz ens vindrà a presentar el seu darrer treball: La del medio de las Ketchup. Exhuberància de la paraula en estat pur!

MARÇ

5 de març: Txell Bonet, coneguda periodista, està profundament seduïda per l’art de la paraula. Ens presentarà el seu espectacle “¡Detente, bala!”. Poemes en diferents llengües, un acompanyament musical molt especial i un vestit especialment cosit per l’ocasió que es desfà revelant els poemes.

12 de març: Les 6 autores de l’antologia Mimbres de Agua (Torremozas, 2014) ens presentaran la seva obra, amb potents versos carregats de feminitat. Elles són Anna Isabel Camacho, Trinidad Casas, Daniela Cavalli, Mercedes Delclós, Pilar Estabanell i Lola Irún.

19 de març: Les traduccions poètiques seran les protagonistes en aquest recital col·lectiu organitzat per la poeta i traductora Núria Busquet Molist.

Poesía es liberación


L’Acción Poética de Tucumán, amb la seva pintada “Poesía es liberación”, dóna títol al recital de fi de trimestre dels alumnes del taller de poesia a l’Aula de Escritores. Serà el dissabte 24 de gener a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

La poesía es liberación

Una vetllada on gaudir dels textos radicalment heterogenis de persones de diferents edats i procedències que tenen en comú la passió per la paraula en llibertat. Recitaran Miguel On, Irene Serrat, Jordi Querol, Vanessa Hernández, Alberto Cabello, Josep Lluís, Marta Morell, Francisco Díez Pérez i Núria Freixa.

Crònica de Xavier Montoliu i galeria d’imatges d’Imma Tejero de la presentació de Letitia Ilea


Xavier Montoliu ens ofereix una crònica de la presentació de l’antologia Sobre pérdidas y ganancias, de Letitia Ilea, del passat dijous a La Poeteca:

Guanys poètics a la Createca

El mateix dia de la presentació de Sobre pérdidas y ganancias a la Createca arribaven per correu postal unes magranes collides al badiu ‘granaíno’ de la pintora Elena Laura i el seu marit Manolo Santana. Admiradors de la Letiţia Ilea, no podien no ser presents a la lectura organitzada per Maria Antònia Massanet, i ho van fer amb aquesta fruita dels déus.

La tècnica també ens fou favorable  i vam poder veure i parlar amb la poeta transsilvana Letiţia Ilea a través d’skype, malgrat algunes interrupcions i ‘congelacions’. Que pogués ser ella mateixa qui llegís els seus poemes i recollís l’entusiasme del públic que va venir-hi –al voltant d’una quinzena de persones amigues de la poesia romanesa–, fou emocionant. D’una banda perquè és ella qui també ha de poder assaborir el caliu d’aquests encontres i de l’altra, perquè per al públic, posar cara a la poeta i sentir-la amb la veu llegint els seus poemes en romanès sempre és un regal.

Miquel Desclot, Maria Antònia Massanet i Núria Busquet –en substitució de Christelle Enguix que malauradament no va poder venir aquest cop- varen llegir poemes en català, castellà i francès de l’autora, i poemes de la seva collita pròpia en diàleg amb els de la poeta.

Imma Tejero va fer algunes d’aquestes fotografies per testimoniar l’acte que ja són al facebook del llibre, i també ben aviat alguns vídeos d’aquella vesprada.

Recollim el post que va deixar Sira Domènech a la notícia del digital de cultura Núvol l’endemà de la lectura: “Els seus poemes tan directes, naturals i sincers te’ls fas teus a la primera mirada. Molt del que comuniquen et podría passar a tu en qualsevol part del mòn. I en alguns d’ells també pots sentir-hi el seu humor tan fi”. I un poema, publicat precisament al tercer volum de Poesía en el jardín, una antologia editada per Elena Laura fruit de la darrere lectura de poesia al seu badiu a las Vegas del Genil.

poema (lo máximo) de optimista

no tengo que escribir a la fuerza algo triste

deprimente pero qué puedo hacer

por la mañana no he oído el despertador

he resbalado en el hielo he perdido las llaves

en la tienda se había terminado la leche

y el pan ha costado mucho más que ayer

encima me he peleado con una compañera

quiero escribir algo lleno de vida

que haga que el lector se olvide

fíjate se ha atascado la cinta de música francesa

en la televisión ya no se pillan unos cinco canales

a causa de las nevadas al criminal le va la mar de bien

y me quedan aún diez páginas del libro

ya no tengo algocalmín se ha encallado una tecla

de la máquina de escribir “mañana será otro día” escribo

luego me doy cuenta de que he puesto el papel carbón al revés

I aquí tenim algunes de les fotografies que l’Imma Tejero va fer de la vetllada:

CIMG8328

CIMG8330

CIMG8333

CIMG8334

CIMG8335

CIMG8337CIMG8340

CIMG8342

Sóbre pérdidas y ganancias, primera traducció de la romanesa Letitia Ilea al castellà


El proper dijous 23 d’octubre presentació en primícia de Sobre pérdidas y ganancias, de la poeta romanesa Letitia Ilea. Serà com sempre a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Letitia Ilea, poeta romanesa coneguda entre el públic català a arrel d’haver participat en el cicle Veus Paral·leles del 2011 -un cicle organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes que cada any aplega 3 poetes dels Països Catalans i 3 d’una altra llengua minoritària-, ha estat traduïda per primera vegada al castellà, en una antologia titulada Sobre pérdidas y ganancias (Valparaíso, 2014) traduïda i compilada per qui també va ser el seu traductor al català pel recull de les Veus, Xavier Montoliu, que també presentarà l’acte.

Montoliu estarà acompanyat pels poetes Miquel Desclot, Christelle Enguix i M. Antònia Massanet, que juntament a Marc Romera ja la van acompanyar en l’experiència del 2011, que recitaran poemes de l’autora en català i castellà, a més de dialogar amb els seus propis. També es comptarà amb la recitació d’alguns poemes en romanès i via Skype per part de Letitia Ilea.

37-sobre-perdidas-y-ganancias

Letitia Ilea

“A punto de cumplirse el vigésimo quinto aniversario de la caída del régimen, el mundo literario y cultural y la sociedad rumana siguen planteándose cuál es el balance y cuáles han sido las pérdidas y las ganancias, en primer lugar vitales, de aquel régimen y de esta transición todavía en marcha. Este libro permite conocer la geografía más familiar de la autora y descubrir una de las más representativas del panorama literario rumano actual”. Xavier Montoliu

Letitia Ilea (Cluj-Napoca Rumanía, 1967). Poeta y traductora. Licenciada en Filología, especialidad francés y rumano, por la Universidad de su ciudad natal, actualmente ejerce como profesora de francés en la Universidad “Babes-Bolyai”. Ha recibido premios tanto por su obra en rumano como por sus traducciones, entre ellos el Prix Jean Malrieu en 2007, y está reconocida como una de las poetas más representativas de la literatura rumana actual.  Sobre pérdidas y ganancias es su primer libro traducido y publicado en español.

Galeria d’imatges del recital a Maria Beneyto


Algunes de les imatges que ens va deixar el recital d’ahir de lectures de Maria Beneyto organitzat per Mireia Vidal-Conte:

Imatge

Mireia Vidal-Conte presentant l’acte i recitant, Francesc Garriga i Mireia Calafell.

 

Imatge

Daniel Busquets,Cinta Massip, Eduard Carmona i Rodolfo Häsler.

Imatge

Nú Miret, Maite Mateo, Esteve Plantada i Marc Romera.

Imatge

Odile Arqué, Esther Zarraluki, Annie Bats i Maria Antònia Massanet

Imatge

Un esplet de poetes que van gaudir del retrobament amb o del descobriment dels versos de Maria Beneyto.