La Poeteca surt a Núvol


En David Morlà ha entrevistat a Maria Antònia Massanet en un article que va aparèixer el 9 de juliol  a Núvol:

Maria Antònia Massanet: “La Poeteca pretén servir la poesia amb accent”

 
El proper dia 18 de juliol tindrà lloc l’acte de cloenda del cicle de poesia “La Poeteca” que s’ha dut a terme a Barcelona entre els mesos de maig i juliol. A l‘acte seran convidats a recitar tots els poetes que han participat en el cicle al llarg d’aquests mesos. La Poeteca és un cicle de poesia que pretén reunir i oferir al públic una selecció de la millor poesia contemporània en format oral compartint els vespres dels dijous entre copes i tapes en el si d’un espai nou, acollidor i fresc com és La Createca de Barcelona. El cicle ha tingut èxit i es pretén que a partir del curs vinent es reprengui l’activitat amb noves propostes, recitals i presentacions de llibres, tot al voltant de la poesia.
 

Maria Antònia Massanet

Maria Antònia Massanet, ànima del cicle i l’organitzadora de totes les activitats, ens explica com neix aquesta proposta i què s’ha dut a terme durant aquesta primera temporada del cicle.

Com neix la idea de La Poeteca?

Na Sònia Izquierdo, una antiga companya d’anglès, em va explicar un dia que estaven muntant un bar amb el seu company, en Julián Roche: La Createca, on tenien intenció de desenvolupar activitats culturals, i havia pensat en mi per a que hi fes alguna cosa de poesia. Vaig guanyar l’Art Jove de poesia de les Illes Balears del 2006 i des d’aleshores he anat participant en diverses antologies, recitals i cicles, com les Veus Paral·leles del 2011. Vam quedar un matí de finals de novembre per parlar-ne i li vaig dir que o bé podíem fer un recital-presentació d’el moll de l’os, una plaquette auto-editada amb versos meus i il·lustracions de Marijo Ribas que acabàvem de treure, o també, si els hi venia de gust, els hi podia muntar un cicle de poesia. Em pensava que la meva proposta era agosarada però els hi va agradar la idea i la vam tirar endavant.

Jo sóc d’Artà, al nord-est de Mallorca, però amb 18 anys vaig venir aquí a estudiar i ara fa 6 anys que visc a Sant Cugat del Vallès. Sóc llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, tinc un màster en Estudis de Dones i Gènere, sóc professora de poesia a l’Aula de Escritores, estic fent una tesi sobre poetes catalanes contemporànies, de manera que he publicat diversos articles i ressenyes en llibres especialitzats i revistes com la Revista de Filología Románica de la Complutense o Caràcters. De més a més, seguia assíduament i des de feia anys l’escena de poesia a la ciutat i pensava que, amb tot plegat, tenia ja un cert bagatge que em permetria organitzar i moure un cicle de poesia.

La Createca

I a més de la Poeteca també coordines altres cicles de poesia.

De fet, jo vaig començar primer a fer recitals dramatitzats de poesia, música i dansa abans que a publicar, però a Mallorca, i a Barcelona em semblava més complicat trobar espais. Aquest any, però, a més de la La Createca també va sorgir la possibilitat de muntar activitats de literatura i música a l’Iroom. Espai Polivalent de Gràcia, on hi treballa la meva il·lustradora, Marijo Ribas, i on vam presentar la nostra plaquette al novembre, que va tenir tal èxit que la gent ens va començar a demanar l’espai per fer-hi coses. Així que ens hi vam posar. Com que La Createca va obrir les seves portes tres mesos més tard del previst, vam aprofitar també aquest espai per a realitzar-hi algunes activitats improrrogables del cicle, com ara el recital “Poesia amb accent… de dona”, que s’havia de fer necessàriament pel dia 8 de març, i on vaig poder reunir més de 20 poetes d’edats i trajectòries diverses, en un recital que aplegava tant poetes inèdites com d’altres més consolidades, i que va tenir molta repercussió a les xarxes gràcies al fantàstic cartell de na Marijo Ribas. Hi van assistir al voltant d’una vuitantena de persones. En paral·lel, a Mallorca, també he organitzat diversos recitals i presentacions de llibres i, amb n’Aina Riera, directora del documental Som elles(2012) sobre poetes mallorquines, estem editant una antologia de poetes mallorquines. El meu darrer projecte és el festival PoésArt, un festival de poesia que es durà a terme el 27 de juliol a Artà, el meu poble.

Ha tingut bona acollida La Poeteca?

Des del principi que vaig començar a donar a conèixer el projecte, encara embrionari, de La Poeteca, molts poetes i amics editors s’hi van mostrar entusiasmats. Això em va fer reflexionar sobre el fet que en els darrers anys han desaparegut molts espais on habitualment s’hi realitzaven activitats de poesia i que realment calia un nou cicle estable de poesia a la ciutat. I, de fet, molts incondicionals de l’Horiginal, el centre neuràlgic de la poesia recitada de Barcelona, i fins i tot en Ferran i na Núria, que són els que el porten, ja ens han visitat i en celebren la iniciativa.

La idea inicial és que el cicle fos quinzenal, però amb el retard que va sofrir l’obertura del local, el vam haver de passar a setmanal per tal de donar cabuda a totes les activitats que teníem programades des del novembre i, tot i així, encara se’ns ha fet petit, atès que hem hagut d’ajornar per la temporada que ve moltes activitats que ens han proposat en els darrers mesos, abans inclús de començar el cicle, que havia esdevingut popular fins i tot abans de començar. De fet, l`èxit a les xarxes socials ja n’és indicatiu: el perfil de Facebook de La Poeteca va fer més de 100 amics amb una hora i al cap de 20 i pocs dies el bloc ja sobrepassava les 1000 visites.

En què consisteix el cicle doncs?

El cicle té un doble objectiu: d’una banda acostar la poesia de zones perifèriques, sigui per causes geogràfiques, socials, etc., és a dir, la “poesia amb accent”, al públic barceloní; mentre que, de l’altre, vol servir de plataforma per a la presentació de llibres de poesia editats recentment. Valencià, ebrenc… són alguns dels accents que hem pogut sentir dins de la secció “Poesia amb accent…”, on s’ha comptat amb noms com els d’Àngels Gregori, Vicent Almela o Josep Lluís Roig i d’Andreu Subirats, Eduard Carmona, Joan Todó o Miquel Àngel Marín. Pel que fa als recitals-presentacions de poemaris hem tingut la presentació de Radar (Témenos, 2012), de Ricard Mirabete; de l’antologia Solstici d’Estiu (Fundació ACA, 2012); de La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012), de Teresa Colom; Ulls, budell, cor (Lapislàtzuli, 2012), d’Elies Barberà; o de 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012), de Mireia Vidal-Conte, per citar-ne alguns. I han passat poetes com Marta Pessarrodona –que va avenir-se a participar com a convidada especial el dia de la inauguració del cicle–, Lluís Calvo, Mireia Calafell o Edgar Alemany, entre d’altres.

 

Ricard Mirabete presenta ‘Radar’ a la Poeteca

El cicle es va inaugurar el dijous 23 de maig i tancarà aquesta temporada amb un recital de clausura el 18 de juliol, on seran convidats a recitar tots els poetes que hagin passat pel cicle, per acomiadar-lo fins al setembre.

 

Veieu l’entrevista al mitjà original: Núvol

Àlbum “Poesia amb accent… de l’Ebre”


L’acte d’ahir de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca, ens va deixar moltes imatges per recordar, sobretot a la segona part, quan els poetes es van posar a recitar amb postures zen, en horitzontal, sobre una taula o fent múscia des de dins d’un plàstic. La prova, aquí sota:

Imatge

D’esquerra a dreta: Miquel Àngel Marín, Andreu Subirats, Eduard Carmona i Joan Todó.

Imatge

Miquel Àngel Marín provant la qualitat de les noves botes de vi en tetra brik, aquesta amb tap amb forma de bou.

Imatge

Andreu Subirats la prova assegut a sobre mentre recita en posició zen.

Imatge

Després va provar l’efecte de recitar amb la bota a sobre.

Imatge

Joan Todó va testar la resistència tant de la bota com de la taula d’Ikea.

Imatge

Eduard Carmona se la va posar per coixí, optant per recitar en horitzontal.

Imatge

Per acabar el recital, Miquel Àngel Marín ens va oferir un petit tast de música plastificada.

Imatge

I el nostre públic, compost en aquesta ocasió tant per fidels com per cares noves que esperem s’animin a repetir ben aviat.

Tapa poètica ebrenca


Un tastet de la vida, obra i miracles dels autors que ens acompanyaran el dijous a La Poeteca:

Andreu Subirats Aleixandri (Tortosa, 1968). Text extret de la solapa de la seva darrera obra publicada: Galtes de perdiu (La Breu, 2011):

Fins avui ha publicat L’ull entorn (LaBreu Edicions, 2006). De la resta de la seva obra només n’hem pogut gaudir mitjançant les aparicions en diverses antologies com L’illa dels bous(1989), L’orgull de ser pocs (1993), Terres d’aigua(2004), Bouesia 2006, Bouesia 2007 o Lletres de casa(2009), així com al llibre d’artista Traç Pi (amb Pau Alemany, 1999) i a algunes revistes i catàlegs. L’any 2010 va aparèixer en aquesta mateixa col·lecció la seva traducció de Les Balades de François Villon, obra que li valgué el premi “Mots Passants 2011” de la UAB a la millor traducció literària del francès. Però durant molts anys la seva obra ens ha estat donada a conèixer, sobretot, a través de l’oralitat, i els seus recitals, sovint acompanyat de músics amb qui ha sabut generar una complicitat molt singular, segueixen estant entre els més seguits i aclamats. “El llibre que teniu a les mans, i que recull una part dels poemes d’Andreu Subirats durant vint-i-cinc anys —tal com llegim al pròleg de Joan Todó—, no ve tant d’una rebequeria com d’una tenacitat. No és ni un seguit d’experiments ni una filera de botifarres sortida d’una cadena de muntatge: és part d’una obra fent-se.
I és el resultat d’una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memoria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s’adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova. I ens ho estalvia als lectors.” Galtes de perdiu és, doncs, un llibre que conclou, més que no pas inaugura, la poesia de Subirats des de 1986 fins al 2010, reescrita i depurada, reorganitzada a partir dels cinc llibres originals, inèdits a excepció d’Ull entorn, esdevingut aquí una segona edició revisada i corregida de L’ull entorn que inaugurava aquesta col·lecció —amb les Cartes de sota mà vintronianes— i que ben aviat es va exhaurir convertint-se en l’introbable.

CAPVESPRES A LA PLAÇA

Los crits, la música, la joia,
la festa, l’emoció, lo bou,
lo berenar, lo dia que se’n va
i la plaça que exclama el temps de l’estiu.
La plaça de carros i taulons
és una festa just després
del berenar: anguila en suc
i estofat de bou, vi de la terra.
Polseguera i llum esbiaixada,
los valents que arramblen
i els crits d’esverament.
Tot fa festa, també la trista
xaranga que ara sí, ara no, acompanya.
Hi ha qui creu que l’animal patix,
Què sap lo neci del patiment de l’altre!
Què sap lo bou del patiment de l’altre!

Joan Todó (La Sénia, 1977), va estudiar Teoria Literària i Literatura Comparada a Barcelona, i ha anat bastint una obra de prematura maduresa a partir d’un ultralocalisme que la converteix en universal, on l’aposta per un llenguatge intimista i alhora deutor de l’exterioritat, amb un indisciplinat ús del lèxic local que s’expandeix a qualsevol territori que el pugui enriquir, el converteix en una de les veus més importants del present literari del nostre país.
Posseïdor d’un llenguatge personal i inconfusible, Todó també ha treballat com a músic (dins el sempre animat món de la música folklòrica) i com a assagista (als blogs Palumbus Columbus i Fàstic, però també a Caràcters o a L’Avenç), alhora que col·laborava en revistes com EsmentReduccionsPaper de VidrePèl Capell, o El tacte que té.
Ha publicat el llibre de poemes Los fòssils (al ras) en aquesta mateixa col·lecció, i el llibre de narracions A butxacades (LaBreu Edicions, 2011) que ha estat tot un esdeveniment segons la crítica i els lectors. Ha participat en el llibre col·lectiu Els pobles perduts (Ed. Sidillà, 2012), així com en Els caus secrets (Ed. Moll, 2013). Ara, amb El fàstic que us cega, teniu al davant, com diu Raül Garrigasait al text que clou el llibre, una gran experiència de llenguatge i un objecte lingüístic excepcional, una alenada d’aire fresc que flirteja amb el tremendisme però que se’n salva perquè la forma poètica acaba imposant-se convertint el pessimisme en la bellesa que només la poesia excepcional pot convertir en ofrena.

Allà juga un xiquet entre enderrocs;

s’encimbella figuera amunt, percaça

les bosses moradenques, de vellut,

que suen llet, les obre i abeurant-s’hi

intueix l’estimball.

Miquel Àngel Marín, músic i poeta. Ha estudiat clarinet en la banda del seu poble, La Cava- Deltebre, amb Antoni Sebastià, al Conservatori Municipal de Barcelona amb Juli Panyella i a la Hochschule für Musik Karlsruhe, amb Wolfgang Meyer. Estudis d’Història a la Universitat de Barcelona. Toca en projectes clàssics de cambra i solista (quartets Dafna, Venus-Kapralova, Moyzes, Aleph gitarrenquartett, Orquestra Cambra Conservatorio Moscú, Polish Chamber Philarmonic, Brno y Janacek Chamber Orchestras…). Col.labora amb compositors: Barber, Hechtle, Humet, Changwon Park, Santos, Sebastià. Concerts en Europa, Corea Israel. Projectes d’ improvisació, acció i poesia amb Misaluba, Carles Andreu, Joan Saura, Duquende i Alfredo Lagos, Carles Hac Mor i Ester Xargay, Andreu Subirats (LEM, Nits d’Aielo i Art, Fundació Tàpies, Barcelona Poesia, Bouesia, Heliogàbal, Horiginal, Museu Picasso, Espai Brossa…). Projecte de cine mut amb música en directe, amb el compositor i pianista Carles Robert, des de l’any 2001. Des de l’any 2005, coordina el festival d’arts poètiques i experimentals, ‘Bouesia’, en el Delta de l’Ebre. Ha publicat els llibres Lo clarinet és l’aixada (Cafè Central/Emboscall) i Música és enxampar mosques (Arola Editors).

Definitivament: la música és el territori
verge del preverbal, d’allò ínfim, del xiular;
cap nom, ni cap convenció, ni cap institució
embruta aquest espai, aquest art

Eduard Carmona (Deltebre, 1982) és, entre altres moltes coses, poeta i rapsoda. De fet, la vena poètica li ve de lluny, quan ja de menudet recitava poemes de Josep Piera a la perruqueria de la seua mare a Deltebre, davant les cares, suposo que al·lucinades de les clientes. Actualment, viu i treballa a Barcelona, a la productora Produccions Audiovisuals Antàrtida, però abandona de tant en tant el seu exili voluntari per tornar al Delta a carregar piles. Entre els seus mèrits hi ha el d’haver-se inventat la paraula Bouesia, que dóna nom a un festival multidisciplinari, nascut el 2005 a Deltebre i del qual ell n’és part activa. Ja té un llibre de poemes publicat, El llibre dels errors (La Cantàrida, 2010). També té un bloc on penja alguns dels seus poemes: http://pamibotxa.blogspot.com/. I a més, juntament amb uns amics músics, han creat el grupRecitals a domicili que ofereix vetllades poètiques en pisos particulars de Barcelona a canvi simplement del sopar.

Del passat sorgeix el pes
i la sorra que duc al cap
faig cases de sora
faig versos de sorra
faig actes de sorra
menjo sorra
asrpor de dents i llengua
papil·les de paper
que foto foc
i sóc un premi
per aprendre a viure
dels pits que t’endevino

Àlbum “Poesia amb accent de… València”


Gràcies a tots/es els i les que vau contribuir a que la inauguració de La Poeteca fos un èxit: vam gaudir amb els poemes i les vivències de Vicent Almela, Àngels Gregori, Josep Lluís Roig i Marta Pessarrodona, en una taula de luxe, el públic va ser nombrós i la vetllada impecable, sent a més coronada per les cançons a capella de Mariona Segarra i Odile Arqué.

Imatge

Imatge

D’esquerra a dreta: Vicent Almela, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori i Marta Pessarrodona.

Imatge

Part del públic que ens va acompanyar.

Imatge

Mariona Segarra

Imatge

Odile Arqué

“Poesia amb accent…” de València


Aquest proper dijous 23 de maig a les 20h arrenquem La Poeteca, el cicle de poesia del bar&arts La Createca (Comte Borrell, 122 de Barcelona), amb un recital del minicicle “Poesia amb accent…” que en aquesta ocasió estarà dedicada al País Valencià. Ens acompanyaran en aquesta estrena Vicent Almela, Àngel Gregori i Josep Lluís Roig i, de més a més, comptarem amb Marta Pessarrodona, Premi Nacional de Literatura 2011, com a convidada especial.

Per encetar el cicle com es mereix, comptarem amb un  micro obert al final de la sessió pels 5 primers que s’hi vulguin apuntar.

I tot això, ben acompanyat per les begudes i tapes casolanes que ens oferiran la Sònia i el Julián, els nostres amfitrions de La Createca.

Vicent Almela

Vicent Almela (La Vall d’Uixó, 1981). Viu a Barcelona i treballa de mestre d’educació especial. Escriu poesia i contes. Ha publicat el llibre de contes «Llum de somni» (Viena edicions, 2004), i contes dins els volums col·lectius MAIG. Deu anys de contes (Perifèric Edicions, 2006) i De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes (Cossetània, 2006). I els llibres de poesia Vespre d’esperança, (Edicions 96, 2003) i Sinó l’absència (Editorial Fonoll, 2003). I ha estat antologat als reculls Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània (Fundació ACA, 2009) i a Tibar l’arc. Una mirada a la poesía valenciana (Triallibres, 2012).

angels gregori

Àngels Gregori (Oliva – La Safor, 1985). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, ha cursat un màster de gestió cultural i un altre sobre literatura i pedagogia. Amb només 18 anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines, l’any 2007 el Premi Ausiàs March Poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies (Edicions 62), el 2010 el Premi Alfons el Magnànim de Poesia de València per Nova York, Nabokov i bicicletes (Bromera, 2011) , el IV premi de poesia Manel Garcia Grau amb l’obra Herències (Edicions 72, 2012), escrita a quatre mans amb Teresa Pascual i els Jocs Florals de Barcelona 2013 per Quan èrem divendres. Ha estat inclosa en diverses antologies i la seua obra està traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà, el francès, el croat i l’asturià. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, participa activament en activitats literàries i dirigeix, des de la seua creació, el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).

Josep Lluís RoigJosep Lluís Roig (Oliva- La Safor, 1967). És professor de secundària, una feina que s’estima i li dóna llibertat a l’hora d’escriure . Treballa en un institut de La Vall d’Albaida. Du nou llibres de poemes publicats des del 1990, l’últim dels quals és “Peixos d’un mar sec” (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 2008). Acaba de guanyar l’Agustí Bartra de Poesia amb “Un boxejador entre la boira”, que es publicarà el 2013 a Pagès. Paral·lelament, ha publicat una novel·la, alguns contes i cinc obres de teatre (tres de les quals han estat representades). A més, he publicat diversos articles i moltes ressenyes sobre poesia actual.

Marta PessarrodonaMarta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 1941) és una poeta i crítica literària catalana. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l’exili republicà a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.[1] Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura