Algunes de les imatges que ens va deixar el recital d’ahir de lectures de Maria Beneyto organitzat per Mireia Vidal-Conte:
Mireia Vidal-Conte presentant l’acte i recitant, Francesc Garriga i Mireia Calafell.
Daniel Busquets,Cinta Massip, Eduard Carmona i Rodolfo Häsler.
Nú Miret, Maite Mateo, Esteve Plantada i Marc Romera.
Odile Arqué, Esther Zarraluki, Annie Bats i Maria Antònia Massanet
Un esplet de poetes que van gaudir del retrobament amb o del descobriment dels versos de Maria Beneyto.
El proper dijous La Poeteca, el cicle de poesia del bar La Createca (Comte Borrell, 122), acollirà un recital dedicat a la poeta valenciana Maria Beneyto, organitzat per Mireia Vidal-Conte i que aplegarà a un grup de 17 poetes integrat per Anna Aguilar-Amat, Odile Arqué, Annie Bats, Daniel Busquets, Mireia Calafell, David Caño, Eduard Carmona, Francesc Garriga, Rodolfo Häsler, Cinta Massip, M. Antònia Massanet, Maite Mateo, Nú Miret, Esteve Plantada, Marc Romera, Esther Zarraluki i la mateixa Mireia Vidal-Conte.
Maria Beneyto (1925-2011) va ser una poeta i novel·lista valenciana d’expressió en català i castellà que va desenvolupar una obra intensa i personalíssima, molt avançada al seu temps en molts aspectes i que tot sovint tractà temes molt conflictius per la seva època que, curiosament, van escapar de la censura. Sovint difícil de classificar per haver conreat la literatura en dues llengües, des de que va morir el 2011 ha estat objecte d’alguns homenatges i reconeixements, que creiem, tot i això, escassos per una autora d’una obra de gran riquesa i matisos. Aquest recital pot representar una bona ocasió per aprofundir, o fins i tot descobrir, en l’obra d’una autora imprescindible.
La seva obra inicial fou en castellà: Canción olvidada (1947) i Eva en el tiempo (1952). Durant els anys cinquanta publica els seus dos primers poemaris en valencià: Altra veu(1952) i Ratlles a l’aire (1956). El 1958 realitza la seua primera obra en prosa; es tracta de la novel·la en castellà La promesa. No torna a publicar en valencià fins a mitjans dels anys 1960; d’aquesta època són les novel·les La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967). El 1977 publica el poemari Vidre ferit de sang, i a continuació inicia un llarg període de silenci. Aquesta tendència varia a partir dels anys 1990. El 1993 publica l’Antologia poètica i els poemaris Després de soterrada la tendresa i Poemes de les quatre estacions, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inédita 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre, i una Antología poética. El 1994 apareix un nou poemari: Para desconocer la primavera. L’any 1997 torna a ser un any prolífic quant a publicacions. Veuen la llum una reedició de la novel·la La gent que viu al món, l’antologia Poesia (1952-1993) i un nou poemari: Elegies de la pedra trencadissa. I encara el 2003 publica el seu darrer poemari: Bressoleig a l’insomni de la ira. Al llarg de la seva carrera literària ha estat antologada en diversos reculls de poesia, com ara Les veus de la medusa (1991), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Homenatge a la paraula. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1999), entre d’altres. Aquesta trajectòria la situa com una de les principals figures – junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas o Joan Fuster – de l’anomenada generació poètica valenciana dels cinquanta.
La Poeteca 