Presentació de “Forat”, de Laura López Granell


El proper dijous 28 La Poeteca acollirà la presentació de Forat, de Laura López Granell, el poemari número 2 de la nova col·lecció de poesia de Godall Edicions, Cadup. La també poeta Isabel Ortega presentarà el llibre i l’autora recitarà poemes del mateix. Serà, com sempre, a les 20h30 al fons del bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Forat

Laura López Granell és poeta i professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, a més de consultora i formadora en creativitat i en estratègia narrativa aplicades a la comunicació. Ensenya a escriure relats que revelin idees i les connectin amb els altres. També, a desvetllar la creativitat i a posar-la a treballar al servei dels propis projectes. Creu en la metàfora com a eina de comprensió. Pensa que comunicar és estendre ponts, ferms i flexibles. Ajudar els altres a expressar qui són i què volen fa més de vint anys que li dóna sentit. Diu que llegeix més que dorm i que la poesia li és un salvavides. Creu que per ser valent cal conèixer la por.

Laura López Granell

Joan Todó, autor del pròleg, en va dir a la presentació del llibre:

“Laura escriu sobre passadissos, sobre forats: del peix n’agafa el color, de l’arbre el vent. Prescindeix dels objectes per parlar d’allò que hi ha entre ells. Però els objectes, l’ombra dels objectes, hi són. La depuració permet donar-nos-els amb les mínimes paraules: el martell només és un martell, el pètal només un pètal, ja sigui de la flor collida o de la flor donada. I el passadís secret entre elles. Explicar-ho tot plegat exigiria força paraules, però arribar a dir-ho, en aquest cas, en 46 caràcters demana una elaboració, demana temps. Trobar que el que vols dir és ‘martell’, i que el que vols dir ‘pètal’. Per això aquest llibre ha costat vint anys d’escriure.”.

Presentació de Fosca límit i Kiribati


El proper dijous 14 de maig i dins els actes de Més Poesia de la Setmana de la Poesia de Barcelona, AdiA Edicions ens porta les seves darreres novetats editorials i La Poeteca acollirà les presentacions de Fosca límit, d’Esteve Plantada, i Kiribati, de Maria Antònia Massanet. L’acte serà presentat per Sebastià Portell Clar i recitaran els poetes Joan Duran, Míriam Cano i els autors. Serà, com sempre, a dos quarts de nou a La Createca (Comte Borrell, 122).

fosca i kiribati a la poeteca (4)

Jordi Serra i Garrido ens presenta Desig de llum i d’ombra


Jordi Serra i Garrido inaugura la programació d’abril de La Poeteca amb la presentació del seu darrer poemari: Desig de llum i d’ombra (Editorial Gregal, 2014).

Jordi Serra i Garrido (Palamós, 1967) és escriptor i professor de literatura i llengua catalana. Si bé s’aficiona a l’escriptura de ben jove, en realitat s’inicia en el món artístic com a músic, activitat a la qual es dedica durant uns anys tocant la bateria en un conjunt de rock. En veure poques perspectives de professionalització, abandona progressivament aquesta faceta i, un cop acabada la llicenciatura de Filologia Catalana, s’orienta cap al món de la docència. Convençut que la millor manera de fer que els alumnes estimin la literatura és demostrar la passió que pot suscitar, es planteja com a principal repte el d’introduir, amb un enfocament alhora lúdic i seriós, la lectura dels escriptors clàssics catalans a granges d’edat que tradicionalment s’ha associat al consum exlusiu de literatura de gènere infantil o juvenil.

Portada Desig de llum i d'ombra

SINOPSI

“Desig de llum i d’ombra” és una petita crònica de març a març i un altre març encara, passant per algun octubre que ja novembrejava. Mesos que insinuen el canvi sense ni tan sols prometre’l. El primer Març era el de 2012, i recomponent i ordenant els poemes que el conformen el poeta hi troba el retrat del qui cerca, amb l’esperança apedaçada de dubte, que algú o alguna cosa (l’amor?) el redimeixi de rebolcar-se en el racó més fosc d’ell mateix. “No sé si el llibre volia ser una davallada als inferns de pa sucat amb oli. Sí que puc dir que el diàleg ombra-llum va esdevenir una fixació. De manera més o menys conscient buscava imatges que expressessin la violenta dolçor d’aquest agermanament i les guardava preveient l’ocasió de bolcar-les en versots”.

L’abril de La Poeteca


La Poeteca estarà de vacances fins el 9 d’abril, quan reprendrem activitat de la mà de Jordi Serra Garrido, que vindrà a presentar el poemari Desig de llum i d’ombra (Gregal, 2014).

El dia 16 tindrem a la polifacètica Txell Bonet, amb el seu nou espectacle: Blaus i miracles. Poemes en diferents llengües, l’acompanyament musical del saxofonista Sergi Felipe i un vestit especialment cosit per a l’ocasió i que es desfà revelant els poemes.

El següent dijous és Sant Jordi i no ens volem perdre l’oportunitat de viure la gran festa del llibre al carrer, així que ens veurem el dia 30 per a l’espectacle d’spoken word Negro sobre blanco, portat a escena pels slammers Iñaki Nazabal, Isa García i Aleix Todotormentoso.

Que passeu bones vacances i ens veiem a la tornada, com sempre, cada dijous a les 20h30 al fons del bar La Createca!

Recital de poesia traduïda


El proper dijous 19: recital de traduccions poètiques!

Organitzat per Núria Busquet Molist i amb alguns dels millors traductors de poesia del país!

poeteca4

Atenció amants de la poesia: El proper dijous, dia 19 de març a les 20:30 a la Poeteca, un comitè de traïdors consumats, valents de mena, es reuniran per mostrar públicament i orgullosa la traïció més gran i absoluta que mai s’hagi donat a la literatura. Podreu veure la gosadia, l’atreviment, la temeritat, la intrepidesa en la seva màxima expressió. La Poeteca us convida a viure en directe el recital de recitals,  CECI N’EST PAS UNE PIPE: RECITAL DE POESIA TRADUÏDA A LA POETECA.

Ens disposem a reunir una colla de traductors, impertèrrits amants de la literatura i coneixedors de les llengües estrangeres que han gosat desafiar la creença que la poesia no pot ser traduïda. Valents i agosarats militants de la causa.

Veniu a sentir les seves veus recitant els versos que han escollit de tot allò que han traduït al nostre idioma. Esteu convidats a assistir a una reunió de perillosos representants de la poesia traduïda de diferents idiomes al nostre país. Outsiders de la traducció i outsiders de la literatura. Amb un coratge digne de ser admirat. No els deixeu sols! Us hi volem a tots! No us en penedireu!

L’assemblea de traïdors estarà formada per (en rigorós ordre alfabètic): Mercè Altimir, Toni Clapés,  Mireia Companys, Xenia Dyakonova, Montserrat Franquesa, Jordi Jané, Xavier Montoliu, Marta Pera Cucurell, Dolors Udina i Jordi Vintró.

Mercè Altimir i Losada (JAPONÈS)

Mercè Altimir és Llicenciada en Filosofia i Lletres (divisió Filologia Hispànica) i Doctora en Teoria de la Traducció. És membre dels grups de recerca GETCC (Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània) i Étienne Dolet (Estudis Transdisciplinars sobre traducció, literatura i arts). Ha realitzat diverses traduccions del japonès al català, entre les quals destaquen la selecció de tankes de Cabells enredats​, d’Akiko Yosano, una poeta japonesa molt important del segle XX, que ha publicat l’editorial Pagès.

Toni Clapés i Flaqué (FRANCÈS)

Toni Clapés té estudis d’economia i a més de ser poeta és un referent de la traducció poètica a Catalunya no només en la seva vessant de traductor, sinó d’editor d’una de les col·leccions més importants de poesia traduïda en català que és Jardins de Samarcanda, de l’editorial Cafè Central. Vindrà a recitar-nos algunes de les seves magnífiques traduccions del francès, entre les quals destaquen les de Denise Desautels (la seva traducció de “Tomba de Lou” li ha valgut diversos premis), Nicole Brossard o Philippe Jacottet. També ha traduït de l’italià.

Mireia Companys Tena (ITALIÀ)

Mireia Companys és Llicenciada en Humanitats, Filologia Catalana i en Traducció i Interpretació. Té també un Diploma d’Estudis Avançats en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha estat professora de llengua catalana a la Universitat de Sàsser (Sardenya) i al Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer, així com professora de llengua i literatura catalanes a la Universitat Ca’Foscari de Venècia (2007-2009). Ha rebut diversos premis literaris de poesia, entre els quals destaca el Premio Letterario Celso Macor del Comune di Romans d’Isonzo (Udine, Itàlia) 2013 amb el recull de poesia Anatomia di un viaggio.

Xenia Dyakonova (RUS)

Xènia Dyakonova va néixer a Leningrad i va arribar a Barcelona el 1999. A partir de l’any 2001, publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Rússia (guanya el premi de poesia jove Els Nous Noms), i l’any 2003 publica el seu primer poemari a més de la seva traducció de Txèkhov. Els anys següents imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i fa diverses col·laboracions culturals a diaris, segueix traduïnt i publicant poesia, a més de llicenciar-se en Teoria de literatura i literatura comparada. Ha traduït diversos autors russos, entre els que destaca Aleksandre Kúixner.

Montserrat Franquesa i Gòdia (GREC)

Montserrat Franquesa és llicenciada en filologia clàssica i en filologia germànica i doctora en traducció. Acabada la carrera de clàssiques, aprofundí en el coneixement de la llengua grega en els cursos d’estiu de la Universitat Aristotèlica de Salònica i, tot seguit, en les classes de grec modern de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Ha traduït del grec diversos autors, algunes de les seves traduccions li han valgut premis de l’Associació de Traductors Grecs. És coautora de la versió catalana del Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal (2008), llibre de referència que normalitza més de tres mil noms propis en català. Actualment és professora d’alemany d’institut i professora associada a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tradueix de l’alemany, francès i grec modern.

Jordi Jané i Lligé (ALEMANY)

Jordi Jané és Llicenciat en filologia catalana i doctor en traducció, és professor del departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la UAB des de l’any 2008 i professor d’alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes i de traducció a les universitats alemanyes de Tübingen i Stuttgart (1999-2003) i va gaudir d’una beca d’investigació a l’Innsbrucker Zeitungs Archiv a la ciutat austríaca d’Innsbruck (2003-2004). És traductor de l’alemany i fa de lector per a diferents editorials. Ha traduït autors com Elfriede Jelinek, Gerhard Meier, Andrea Maria Schenkel, Johanna Adorján, Charlotte Roche, Saša Stanisič, Iris Hanika. Pel que fa a la poesia, ha traduït bàsicament prosa poètica.

Xavier Montoliu i Pauli (ROMANÈS)

És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, on va efectuar un postgrau de llengua catalana com a llengua estrangera. Lector de català a la Universitat de Bucarest (1992-1999) i a la Universitat Toulouse-Le Mirail (1996-1997). Entre 1999 i 2003 treballà al Centre Cultural Blanquerna, de la Generalitat de Catalunya a Madrid, fent de gestor cultural i de llibreter. Fins a l’actualitat treballa a la Institució de les Lletres Catalanes. Les seves traduccions de poesia del romanès li han valgut diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l’any per Per entre els dies (antologia poètica) de Marin Sorescu, juntament amb Carina Oproae. També ha traduït una antologia de la poeta Letitia Ilea al castellà.

Marta Pera Cucurell (ANGLÈS)

Marta Pera Cucurell és un referent de la traducció literària i audiovisual a Catalunya. Ha traduït documentals, sèries i pel·lícules per a la televisió i el cinema, i més d’una cinquantena d’obres de narrativa. Llicenciada en filologia anglogermànica, ha traduït de l’anglès al català, entre altres autors, Henry James, W. Faulkner, Harold Pinter, Doris Lessing, Salman Rushdie, Martin Amis, Tom Sharpe, Daphne du Maurier, V. Nabokov, Ohran Pamuk, Margaret Atwood, Edgar A. Poe o W. Shakespeare. De l’alemany també ha traduït diversos autors. És la guanyadora de la darrera edició del premi Jordi Domènech de traducció de poesia amb la traducció de Charles Simic del poemari Mestre de disfresses.

Dolors Udina (ANGLÈS)

Dolors Udina és un altre referent. Traductora literària i professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998. Després d’haver-se llicenciat en història contemporània a la Universitat de Barcelona, va decidir dedicar-se professionalment a la traducció, una activitat que li permetia satisfer el seu afany de lectora i, alhora, arrodonir la lectura dels llibres escrivint-los de nou. La primera novel·la que va traduir va ser Wide Sargasso Sea, de Jean Rhys, publicada per Columna el 1984, i, des de llavors, ha traduït més d’un centenar de novel·les d’autors com ara J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien i Jane Austen; i llibres d’assaig d’autors com ara Isaiah Berlin, E. H. Gombrich, E. M. Forster i Carl Sagan. Pel que fa a la poesia, ha traduït, entre altres, Poemes i històries, de Robert Creeley, i pel que fa a poesia, ha traduït els Sonets del portuguès, d’Elizabeth Barrett Browning o A la terra, de Robert Creeley.

Jordi Vintró (FRANCÈS)

Jordi Vintró és poeta. Enginyer informàtic de formació, es donà a conèixer en l’àmbit de la poesia amb Poemes i dibuixos (1984). A partir de llavors, ha publicat diversos poemaris a més d’altres obres. Col·labora en revistes científiques i culturals com Àrtic, Els Marges o El Pont. És el guanyador del darrer Premi Ciutat de Barcelona de traducció per l’obra Noves impressions d’Àfrica de Raymond Roussel.

El llop ferotge udola de nou a La Poeteca


El llop ferotge, col·lectiu poètic gironí, udolarà a La Poeteca el dijous 5 de març a través de tres dels seus membres: Jorge Morales recitarà poemes de Los Frutos invisibles, Jorge León Gustà de Pobres fragmentos rotas contra el cielo i Esteban de Aguilera recitarà poemes de l’Albert Compte i del seu llibre Locus Evelinus. Serà, com sempre, a les 20h30 a la sala del fons del bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Jorge MoralesJorge Morales (Santiago de Chile, 1974) és llicenciat en Història per la Universitat de Xile. L’any 2001 va emigrar a Europa, residint a Estocolm, Barcelona i a Girona, ciutat on va fundar el maig de 2006 el projecte de difusió literària El llop ferotge, conjuntament amb el poeta Albert Compte i el dissenyador gràfic Xavi Casadesús, i que continua dirigint. Sota aquest segell ha publicat els poemes de La casa de las arañas (2010) prologat per l’Albert Compte, i Los frutos invisibles (2012) amb pròleg de Jorge Garralda i il·lustració de coberta deJordi Bofill. Activista cultural, rapsode i lector, desde 2005 condueix l’espai literari Nits Poètiques, i s’enorgulleix d’haver aconseguit que la ciutat de Girona dediqués un carrer a l’escriptor i poeta Roberto Bolaño, que va ser inaugurat el juny de 2011 amb una gran festa a l’aire lliure on van participar, entre d’altres, l’editor Jorge Herralde i la rockera Patti Smith. Ha publicat crítica literària al diari Sin Embargo de México (http://www.sinembargo.mx/02-09-2013/739052 ) y a la revista Quimera (nº314, gener 2010).

Jorge León GustàJorge León Gustà (Barcelona, 1962) és Doctor en Filologia Hispànica i ha escrit diversos manuals de llengua i literatura espanyola per a Educació Secundària. Ha publicat també una edició de La Celestina i de la comèdia de Lope de Vega, Los melindres de Belisa.  Properament, veurà la llum la seva edició de la Poesia Completa de Cristóbal Mosquera de Figueroa.
És autor també de nombrosos articles d’investigació literària apareguts a revistes especialitzades, i ha col·laborat amb el projecte manosteatrales.org de la Universitat de Duke, sobre el teatre del Segle d’Or. Sota el segell d’El llop ferotge ha publicat Pobres fragmentos rotos contra el cielo (2013) amb pròleg de J.M. Micó   i amb il·lustracions d’Eusebi Vila Delclòsllibre fruit d’una escriptura sotto voce al llarg de molts anys.

10400636_1022150795716_7645_nAlbert Compte va néixer a Barcelona el 1960 i va morir a l’Hospital de la Vall d’Hebron el 5 d’octubre del 2007, a conseqüència d’un problema cardíac. Va viure a Barcelona, a l’Hospitalet, a Calafell i a Còrdoba (Andalusia). Va retornar a la ciutat comtal l’any 2000, i des de finals de 2002 i fins a la seva mort, va viure a Olot (Garrotxa),terra d’on procedia la seva família materna, amb la seva mare i la seva tieta.

Va publicar les novel·les El cor de la carxofa (Premi Salvador Espriu 1996) i El crit de l’ornitorrinc (Editorial Destino, 2000).
Relats seus van aparèixer a les antologies Anys i anys (Editorial Columna, 1996) i Suc de llimona (Editorial El Mèdol, 2000).

Va treballar com a col·lumnista al diari Avui, El Nou Diari de Tarragona i el Diario de Córdoba, signant més d’un centenar d’articles.

No obstant, la seva passió i ocupació va ser la poesia. Als setze anys va publicar Trulaccions, únic poemari que publicaria a la seva vida, i que prometia un gran destí literari per al seu autor. Destí que no es va cumplir en el territori espuri dels premis i les publicacions, però que sí es va realitzar, i de manera enlluernadora, en el territori boscós dels juglars, en les cruïlles dels estrets camins que trepitgen els trobadors i els poetes heterodoxos, com el nostre Albert Compte, qui va dotar la seva poesia d’una originalitat i un sentit de l’humor difícils de trobar en qualsevol època i geografia. El mes de maig del 2006 va fundar conjuntament amb Jorge Morales i Xavi Casadesús, el projecte literari El llop ferotge. Va participar en innombrables recitals poètics, on sempre es va distinguir com a rapsoda inspirat i inspirador. De manera pòstuma, El llop ferotge li va dedicar de forma monogràfica el seu cinquè número, de novembre de 2007, i el 2011 li va publicar el seu Locus Evelinus, que recitarà dijous Esteban de Aguilera.

Dani Orviz presenta La del medio de las Ketchup


El dijous 26 Dani Orviz, campió d’Espanya i d’Europa de Poetry Slam, presentarà amb el músic Jon Barrena el seu nou llibre-CD, La del medio de las Ketchup, poesía, música i humor des del poemari més assoleiat de l’any. Serà a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Cartell La del Medio de las Ketchup

I una promo de l’espectacle: