Tastet de poesia pictòrica


Dos poemes de Rosa Maria Arrazola i Gemma Peres per anar obrint boca pel recital de demà de “Poesia amb accent pictòric”:

A pèl

 

Jo visc a pèl

rere la tramuntana

que et refreda

i rere els dits

que et cremen

les entranyes.

 

Rere les galtes

d’hivern vermelles

i rere els núvols

sense basardes.

 

Visc a l’escuma

que tapa engrunes,

a la cinglera

on llences les runes,

 rere les falques.

 

Jo visc a pèl,

en suspensió de pagament,

fent la traveta

a l’alè fraudulent,

rere la ràbia d’aquesta Europa

massa eloqüent

i mandataris poc fefaents.

 

Visc a la vora del penya-segat,

despacientada per l’endemà,

tota trencada, i xurriacada,

però disposada si cal saltar.

 

Visc sense res

i m’esforço a clavar

aquestes urpes a les arrels

i refuto l’infern

mentre prego als estels

que te m’acostis,

concupiscent,

que els meus mugrons

llueixen espendents

i no s’hi veu la crisi,

de moment.

                          Rosa Maria Arrazola, Llibre dels xiscles.

         ***

Calaixera

De tant en tant, quan els nens són fora,

m’enfilo i surto del moble, i dormo en el meu llit

amb les mans de la no soledat lligades a la cintura;

o en el teu, lluny del racó estret on m’arrauleixo

quan resto tancada i no em moc gens sobre el matalàs,

per no destorbar l’olor de la inquietud.

Sóc una dona en un calaix.

Any rere any, em muden de contrada,

quan tomba el desig, i les esperances, les meves,

es trenquen i no llueixen senceres i explosives

perseguint un trajecte llarg i coherent.

Sóc una dona en un calaix de vidre

que mai ningú no gosa fermar un cop obert.

                                  Gemma Peres, Des de les rajoles.

Poesia amb accent… pictòric, amb Rosa Maria Arrazola i Gemma Peres


Image

El primer recital de l’any serà un recital de “Poesia amb accent… pictòric” i vindrà de la mà de Rosa Maria Arrazola -que també estarà exposant al bar de La Createca- i Gemma Peres. Aquestes dues poetes tenen un estret vincle amb les arts plàstiques i ens oferiran la seva particular visió de la conjunció d’ambdós gèneres. Rosa Maria Arrazola és també pintora i exposa regularment la seva obra i Gemma Peres treballa el retrat nu al carbonet.

Image

 

Rosa Maria Arrazola (Barcelona, 1969) comparteix la tasca de docent de llengua a secundària amb la passió per la poesia i la pintura.  Els seus poemes han rebut diversos reconeixements, des del Premi Joves Poetes Catalans de la Generalitat de Catalunya l’ any 1987 fins altres més actuals com el Premi de Poesia de Sant Hilari de Sacalm per Closca i Llavor el 2010 ,el Premi de la Vinya i el Vi per la seva obra En Brut, el Premi Francesc Candel de Poesia per Marona  l’ any 2012, el Premi Federico García Lorca de Barcelona per La Barca i el Premi Esteve Albert de la Vila d’ Argentona per Poma Tocada durant aquest 2013. Publica per primer cop el 2009 una antologia que recull poemes de joventut des dels 80 fins l’ any 2000 que porta per títol Els silencis escrits. L’ any 2010 s’ edita la plaquette Quadremes de l’aigua, poemes nascuts per acompanyar l’ obra pictòrica de l’ aquarel•lista Ester Llaudet que va ser exposada a diverses poblacions de les comarques de Lleida el mateix any. També el 2010 apareix Mosaic, una nova plaquette on els poemes acompanyen la seva mateixa obra pictòrica que ha estat exposada des de llavors en diferents poblacions catalanes. I el 2012 publica Miques, plaquette relacionada també amb un conjunt de quadres acrílics de petit format que va exposar aquest any a Sabadell i que s’ exposarà a partir del gener a La Createca de Barcelona. Finalment  aquest any publica el seu segon llibre, Llibre dels Xiscles, que recull poemes del 2010 al 2012 on l’autora s’ endinsa per primer cop en una temàtica de caire més social.

 

Image

Gemma Peres i Romero (Barcelona, 1969). Llicenciada en filosofia el 1992 i en filología clàssica el 1994. Va acabar el cursos de doctorat amb La tradició filosòfica: gènesi i recepció l’any 1994. Des de l’any 2000, treballa en el sector editorial i des del 2007, a més, en l’àmbit de la comunicació a l’administració pública. Va publicar obra poètica en el llibre Aparador de poesia i pensament (Editorial Amarantos, 1990); l’any 2011 el seu poemari Desfent les llàgrimes, va quedar entre les cinc obres seleccionades finalistes del premi Josep Maria López-Picó de poesia de la Vila de Vallirana. Ha escrit tres poemaris: Simetries, Desfent les llàgrimes i Des de les rajoles, editat el 2013 a Curbet Edicions i il·lustrat per Ariadna Gabarró. S’ha expressat de manera lírica pràcticament des de sempre, d’una forma intermitent i escassa a remolc de seva experiència vital. A partir de l’any 2009, tal com ella diu, «la poesia s’esdevé un pols amb el fet mateix de transitar pel llibre de la meva quotidianitat, com un assaig estable i sostingut que equilibra els dies i les nits, la feina i els fills, els amics i la vivència amorosa». És una autora que presenta una estreta vinculació amb les arts plàstiques, concretament amb la recerca de les diferents expressions del cos humà, treballant diferents materials i textures, com mostra al seu blog http://poesiaidibuixdedona.wordpress.com/