Les imatges que ens va deixar el recital de Marta Pérez Sierra, Josep-Ramon Bach i Ricard Garcia


El recital on Marta Pérez Sierra va presentar algunes de les seves novetats editorials –SMS il·lustrat, Bavastells– i del mini espectacle de poesia i audiovisuals “M’he empassat la lluna”, acompanyada de Josep-Ramon Bach i Ricard Garcia va omplir l’espai de La Createca en plena ressaca de Sant Jordi i ens va deixar imatges com aquestes:

 

foto 1 (20)

La presentació de l’acte per part de la Marta Pérez Sierra i la poeta recitant els poemes de “M’he empassat la lluna”.

Imatge

Algunes de les imatges de l’audiovisual “M’he empassat la lluna”.

Imatge

Josep-Ramon Bach recitant poemes sobre el mite personal de Kosambi i de dedicats a la tribu dels Pirahás.

Imatge

Marta Pérez Sierra amb algunes de les titelles de Titelles Travi amb les que s’ha basat per escriure el llibre de microrrelats Bavastells.

Imatge

Ricard Garcia, recitant poemes de reculls publicats i inèdits.

Imatge

Algunes de les imatges de l’SMS il·lustrat, del qual Marta Pérez Sierra tambén en va llegir alguns poemes.

Presentació de les novetats editorials de Marta Pérez Sierra i recital amb l’autora, Josep-Ramon Bach i Ricard Garcia


El proper dijous a les 20h30 a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), Marta Pérez Sierra ens presentarà les seves darreres novetats editorials i ho farà acompanyada dels poetes Josep-Ramon Bach i Ricard Garcia.

Diu Marta Pérez Sierra que “l’activitat serà bàsicament un recital de poesia. Un passeig per la nostra poesia. Temes ancestrals tractats des de la recerca i el dubte”. Recitarà “M’he empassat la lluna” acompanyada d’un audiovisual i tots plegats faran un cop d’ull a l'”SMS il·lustrat” i a “Bavastells”, dues de les seves obres més recents. De més a més, Josep-Ramon Bach i Ricard Garcia recitaran obra pròpia tot dialogant amb els versos de l’autora.

ImatgeMarta Pérez Sierra a néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat els poemaris: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008), Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims 2013) menció especial Jordi Pàmias de poesia 2009, Sexe Mòbil singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims 2013). De narrativa, ha publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009) el primer dels set relats va ser premi de narrativa curta Vila de Castellbisbal 2009, i Bavastells (Walrus Editorial, 2014) 50 microrelats de caire social agrupats en sis capítols, el primer d’ells XXXVè Premi de Narració curta de Sant Hilari Sacalm 2012.Coordina diverses iniciatives literàries com ara el Projecte Àgatha i dinamitza esdeveniments culturals. Per a saber-ne més www.martaperezsierra.com

ImatgeJosep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg.Ha publicat una pila de llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos Poeta, escrits per a infants. Els de versions lliures depoesia: Viatge al cor de Li BoPloma Blanca (Poesia Oral Africana) i Versions Profanes. Els de poesia: Reliquiari i El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni). Els de teatre: Diàlegs Morals sobre la Felicitat(Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà). Els més recents: L’Enunciat (d’aforismes poètics) i Desig i Sofre (de poemes). I en procés d’edició Caïm i L’Estrany.

Imatge

Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, 1962),na banda de treballar a l’ensenyament secundari des de fa una pila d’anys, també és poeta. A més de dedicar-me a l’escriptura, però, també participa en recitals i actes poètics diversos per tal de fer difusió oral de la poesia. També fa tallers literaris i de lectura tant per adolescents com per adults. Va ser fundador i redactor, entre 1980 i 1984, de la revista comarcal El Cep i des de l’any 2004 ha publicat regularment textos a Internet a través dels blocs Castells de cartes i Cupressus sempervirens. S’han inclòs textos seus a les antologies La Catosfera literària 08,  Resum de l’any poètic 2008,  Poems&Blogs. Poetes a la xarxa,  Poesia a la frontera i Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia. Ha guanyat la Flor Natural del XXXVIIè Certamen Literari de Castelló (1981) i ha publicat els llibres de poesia Els contorns del xiprer (XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent 2005), De secreta vida (XXVIIè Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March 2007) i El llibre que llegies (XXXVIè Premi de Poesia Vila de Martorell).

Programació abril-maig


Amb alguns dies de retard, aquí teniu la programació dels mesos d’abril i maig:

ABRIL

  • 3 d’abril: El poeta Gerard Vilardaga i el músic Primo Gabbiano presenten l’espectacle Polinèsia, basat en el poemari Dimarts del primer.
  • 10 d’abril: “Poesia amb accent… calongí”: presentació d’AdiA Edicions, a càrrec de Pau Vadell, traficant cultural, amb Lucia Pietrelli i Misael Alerm. Sebastià Portell Clar trobarà les semblances entre els dos autors.
  • 24 d’abril:  Marta Pérez Sierra ens presentarà algunes de les seves darreres novetats editorials, juntament amb Josep-Ramon Bach i Ricard Garcia.

MAIG

  • 8 de maig: Recital-presentació d’Extrema llum, de Joan Duran, i de batec, de Maria Antònia Massanet,
  • 15 de maig: Presentació de Fractals de lluna, sutge, mel i mató, de Montserrat Vergés. L’acompanyaran a la recitació, Víctor Obiols, Cèlia Sànchez-Mústich, Florenci Salesas, Alicia García Núñez i Ángela Gemio.
  • 22 de maig: “Poesia amb accent… sabadellenc”, amb Roc Casagran, David Madueño i Anna Garcia Garay.
  • 29 de maig: Recital de LaBreu.

Presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles


El proper dijous 23 La Poeteca acollirà la presentació d’El camí que desa les hores, d’Albert Planelles (Tèmenos, 2013). La presentació anirà a càrrec del poeta i crític Ricard Mirabete. Serà, com sempre a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

Image

ALBERT PLANELLES I VELLVÉ (Barcelona, 1955) és llicenciat en Història moderna i contemporània, Catedràtic de Llengua i literatura catalanes i treballa com a professor a l’Institut Montserrat de Barcelona, a més de ser coautor d’antologies didàctiques de poesia i narrativa i llibres de text de Batxillerat. Un parell de desenganys editorials i inseguretats pròpies han fet que no publiqués obra de creació fins que ja tenia una certa edat i no és fins el 2012 que apareix el seu primer poemari: Converses amagades (Parnàs, 2012). El camí que desa les hores, que ens presentarà dijous, és la seva segona obra però ja hi ha assolit un elevat grau de maduresa poètica. També el podeu trobar al seu blog: albertplanelles.blogspot.com, on hi trobareu poemes, aforismes, apunts de viatges i curiositats, i algunes impressions de lectures.

Pròleg de Ricard Mirabete a El camí que desa les hores:

“La destresa lingüística i formal en la construcció dels poemes d’Albert Planelles queda palesa en un seguit de formes poètiques brillants que hem trobat a la primera part: les quartetes de versos decasíl·labs de “Decebuts”, els versos alexandrins amb cesura mètrica i gràfica a “Secret de petxina”, el sonet a “Enrenou”. A la segona part del llibre, l’ús constant del vers lliure permet al jo poètic desenvolupar un seguit de recursos retòrics ben estimats per l’autor com ara comparacions, al·literacions, anàfores i sinestèsies. “Tornaveu” és un conjunt de dotze poemes en prosa que rebla el clau a l’estructura del llibre tan ben travada. Tenim dinou poemes a la primera part, nou a la segona i dotze a la tercera; és a dir, el llibre queda establert en el conjunt de quaranta poemes, que és la xifra simbòlica de la maduresa”.

Àlbum presentació “Desig i sofre” de Josep-Ramon Bach


La presentació de Josep-Ramon Bach del seu darrer poemari Desig i sofre (Tèmenos, 2013) va resultar tota una lliçó de poesia de la mà del Ricard Mirabete més crític i teòric -fins ara ens havia visitat com a poeta-, que en va fer la presentació i dels aclariments i comentaris de Josep-Ramon Bach, que també ens va oferir la seva vessant com a rapsonda, acompanyat de la magnífica Rosa Renom.

Imatge

Imatge

Foto de Mercè Banqué.

Imatge

Foto de Mercè Banqué.

Imatge

Foto de Mercè Banqué.

Imatge

Pròleg de Miquel Desclot a Desig i sofre, de Josep-Ramon Bach


No us perdeu la presentació de Desig i sofre, de Josep-Ramon Bach de demà a La Poeteca,  amb Ricard Mirabete i Rosa Renom, atenció al que en diu al pròleg Miquel Desclot!

“A la seva obra, desplegada de manera regular al llarg de vora mig segle, es percep ben clarament aquella curiositat infatigable de l’explorador que no es resigna a tornar a passar pel camí que havia obert el dia abans, si intueix que n’hi pot haver d’altres de tan o més atractius per arribar a la mateixa fita. En aquesta seva actitud no s’hi endevina, en canvi, ni un sol rastre de l’esperit dogmàtic del conqueridor de reialmes: el que estimula el poeta no és pas la conquesta de nous objectius, sinó el descobriment i la fruïció dels camins que el poden portar a l’única destinació final sempre anhelada, que és la de la pròpia veritat. Ell ja sap d’entrada on és que vol anar, doncs, però és en cada nou camí que enceta que es topa les sorpreses que l’engresquen i el motiven per posar-se en moviment. És en l’incert de l’anar-hi que floreix la poesia, no pas en la certesa de l’arribar-hi; la poesia és en el camí, no pas en la fita. Per a Josep-Ramon Bach, més que per a ningú, la poesia és troballa i sorpresa, no pas consecució o designi.

En els últims anys, hem vist l’autor produir-se tan aviat en les proses breus suggerides pel seu estimat i estimable Kosambi com en els aforismes de L’enunciat o en les recreacions de poesia africana, xinesa o lapona. D’una manera o d’una altra, en prosa o en vers, per viaranys diferents, sempre l’hem trobat perseguint la rara intensitat de la brevetat. Era ben natural, doncs, que el poeta se sentís atret una hora o altra per les formes de la poesia japonesa, que al llarg del segle passat han encarnat el desideràtum d’intensitat lírica nascut entre els occidentals com a reacció contra certs excessos romàntics. Ara sabem, amb retard, que Josep-Ramon Bach ja es va mesurar amb la tanka una vintena d’anys enrere. Desig i sofre n’és el resultat, que tot just ara se’ns dóna a conèixer.

Si hem de creure sense fer preguntes el que ens en diu l’autor a la nota final, l’única novetat d’aquesta aventura estaria en la forma. No tan sols en l’adopció de la tanka ribiana, sinó també en la mateixa subjecció a una forma mètrica determinada. Habitualment, Josep-Ramon Bach no s’ha sentit particularment còmode en les constriccions de la mètrica regular; de fet, malgrat el seu cognom, ell no ha estat mai un poeta de l’orella en el mateix grau que ho ha estat de l’ull. Aquí, doncs, el trobem desacostumadament cenyit a un motllo mètric constant, que observa de manera escrupolosa.

Però jo no crec, en canvi, que ell defugi d’una manera tan categòrica com Riba les seduccions de l’estètica japonesa. És cert que escomet la forma de la tanka amb una llibertat equiparable a la del mestre, però no sembla pas que es prohibeixi com ell qualsevol contaminació del gènere tradicional japonès. De fet, a diferència del que ocorre en els llibres de Riba o d’Espriu, hi ha tankes en aquest recull que no desdirien en una antologia de poetes japonesos moderns. La contemplació d’algun detall de la natura encén sovint en el poeta una revelació sobtada: “En branca nua, / la fulla solitària / i la tristesa. / I el cel dubtós que crida / el vent de la tempesta” (n. 7). O encara: “Miro la lluna / que bandeja els abismes. / I el corb salvatge / que m’alegra la vista / com si fos una merla” (n. 17). En altres casos, potser no tota la tanka “sona” japonesa, però hi ha algun detall que ens remet a la imatgeria d’aquella tradició oriental: “El temps et mira / quan elegant camines / per l’alba negra. / ¿No veus la lluna a l’arbre / com una rosa fresca?” (n. 34). O també: “Martell insomne / que murmures venjança, / la papallona / naixerà clara i nua / sobre la teva branca” (n. 16).

Si m’he entretingut a remarcar l’existència de connexions esparses amb la poesia japonesa no és pas per assenyalar cap mena de mimetisme oportunista en l’autor, sinó justament per subratllar que aquesta ingenuïtat embadalida de regust oriental (o no occidental, si es vol) és bàsicament la mateixa que trobàvem en les petites proses kosambianes o en alguns dels aforismes més recents: és baquiana, més que japonesa, per dir-ho de cop i de pressa. Com escrivia al començament, els camins són en efecte diferents, però el punt de partida i el d’arribada són els mateixos.

Així i tot, la personalitat poètica de Josep-Ramon Bach és més que això, i no sempre el trobarem en aquest estat de meravellament. La natura, tanmateix, continua afirmant la seva presència en quasi tots els poemes de la col·lecció, abordada de manera ara interrogativa, ara reflexiva, ara intuïtiva…!

Pel que fa a la dicció dins la tanka, el poeta se cenyeix en general als períodes que li brinda el nombre de síl·labes de cada vers. La sintaxi, doncs, se sol subjectar dòcilment a la mètrica, com ara en: “Fulla vençuda / per l’alta vara negra. / La missatgera, / que de nit és moscarda / i de dia és abella” (n. 21). Més d’una vegada, però, el sorprenem també rebel·lant-se de manera característica contra aquesta imposició de la mètrica i desbordant-la rítmicament, sense tanmateix fer trencadissa, com per exemple en els tres versos darrers d’aquesta tanka: “A l’hora nova / dels horitzons dubtosos, / alço bandera / blanca dalt la carena / tosca del vell silenci” (n. 76). Sembla que el poeta ens vulgui recordar de tant en tant que, tot i sotmetre’s sense escarafalls a la disciplina acceptada, li agrada més ballar al grat de l’instint que no pas amb els passos tots comptats pel coreògraf.

Pel que fa a la forma de la tanka, Bach adopta el model ribià sense embuts, i només en una ocasió es permet una petita afirmació de llibertat, canviant la posició del segon vers de cinc síl·labes, que del tercer lloc canònic passa al quart: “Ai, quina pena / ser soldat i no veure / que la mort ha de vèncer / tant la fortuna / com la casa del pobre!” (n. 30).

En aquesta nova exploració, doncs, Bach ens apareix amb un vestit inusual, amb l’aire d’afirmar amablement —i sense jactància— que, fins i tot tancat dins una tanka, ell no deixa de ser el que ha estat sempre per a nosaltres. I a mi se m’acut afegir-hi: que per molts anys”.

 

Presentació de Desig i sofre, de Josep-Ramon Bach, amb l’actriu Rosa Renom


El proper dijous 21 de novembre a les 20h30 ens visitarà a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), el poeta sabadellenc Josep-Ramon Bach, que ens presentarà el seu darrer poemari: Desig i sofre (Tèmenos, 2013). 

El poeta i crític Ricard Mirabete presentarà el llibre i l’autor i l’actriu Rosa Renom, en recitaran fragments.

Imatge

Josep-Ramon Bach(Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg.Ha publicat una pila de llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos Poeta, escrits per a infants. Els de versions lliures de poesia: Viatge al cor de Li BoPloma Blanca (Poesia Oral Africana) i Versions Profanes. Els de poesia: Reliquiari i El laberint de Filomena(Premi Cadaqués a Rosa Leveroni). Els de teatre: Diàlegs Morals sobre la Felicitat(Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà). Els més recents: L’Enunciat (d’aforismes poètics) i Desig i Sofre (de poemes). I en procés d’edició Caïm i L’Estrany.