Àlbum “Poesia amb accent… balear”


L’accent menorquí de n’Edgar Alemany i en Jordi Florit, el mallorquí de na Joana Abrines i el lligam poètic i emocional amb les illes de Rosina Ballester, Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte ens van fer gaudir el passat dijous d’un concorregut recital ple d’emocions, cançons i bona poesia, que ens va deixar imatges com aquestes:

 

 

Imatge

Rosina Ballester i Edgar Alemany.

Imatge

Edgar Alemany i Joana Abrines.

Imatge

Jordi Florit.

Imatge

Mireia Vidal-Conte i Odile Arqué.

Imatge

El nostre públic.

Imatge

Els nostres poetes.

 

Anuncis

Poesia amb accent… balear


El proper dijous 10 d’octubre tindrem a La Poeteca un recital molt especial dedicat a la poesia de/sobre les Illes Balears. Ens acompanyaran la gran Rosina Ballester, que per fi vindrà a fer un recital a Barcelona. Ella és una poeta de les Borges del Camp però fortament arrelada a l’illa de Menorca, on hi va viure més de 20 anys. També comptarem amb els poetes menorquins Jordi Florit i Edgar Alemany; la poeta mallorquina convidada serà na Joana Abrines i tancaran l’acte n’Odile Arqué, una badalonina amb estrets vincles amb Mallorca, que ens demostrarà no només a través de la poesia sinó també de la cançó, i clourà l’acte Mireia Vidal-Conte, recitant versos de la plaquette inspirada en Mallorca que va editar dins la col·lecció Un glop de brutor dins el ventre.

Podeu trobar informació detallada sobre Edgar Alemany, Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte en altres entrades d’aquest bloc, ja que ja ens han acompanyat en el cicle amb anterioritat, i us presentem per primera vegada a Rosina Ballester, Jordi Florit i Joana Abrines:

Image

Fotografia d’Odile Arqué

ROSINA BALLESTER (Les Borges del Camp, 1949). Ha publicat els poemaris Notas de urgencia (ed. Devenir, 1991), Visitando a la muerte (ed. Devenir, 1994), La Dormició ( ed. Emboscall, 2003), Matèria ( ed. Emboscall, 2004), Violència Intrevinguda (premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Proa, 2005), La Reixa ( ed. Emboscall, 2007) i Vestigis ( XII Premi de Poesia Parc Taulí, ed. Pagès, 2009). De més a més, ha fet traduccions i novel·la i té dos poemaris més pendents de publicació.

Image
JORDI FLORIT  (Maó, 1976). Diletant conspicu, procrastinador avant la lettre. Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB. A banda de diversa obra col·lectiva, autor de Tres poemaris. Empelts (2004). Col·laborador tant de revistes acadèmiques (“Els Marges”, “Upf Forma”) com internàutiques (“Paper de Vidre”, “Núvol”), blogs (“Barcelona Poesia”) o subversives (“Pèl Capell”), entre d’altres. Escriu així com G. Ferrater pintava i afirma que no vol fer carrera poètica. Per ara ho ha aconseguit.
Image

JOANA ABRINES (Inca, 1984) Llicenciada en periodisme, amb postgrau en guió televisiu per a programes d’humor i entreteniment, treballa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on ha portat la documentació audiovisual de l’exposició Pantalla Global, la programació de Canal Alfa al festival de literatura amplificada Kosmopolis i actualment és la productora del programa televisiu Soy Cámara coproduït pel CCCB i TVE. Al 2010, guanya el premi E-poemes de La Vanguardia amb el videopoema I’Marte i autopublica el poemari il·lustrat i musicat Poseía Poesía amb Joan Garau, amb qui formen el col·lectiu Impar3en1. Ha estat antologada a Caldo de Cultivo, El Comecuentos Anónimos 2.0 i és una de les poetes compilades al documental Som Elles, a la websèrie Disertando a la hora del postre i al Festival Nuevas Realidades Vídeopolíticas. És co-coordinadora de l’Aparador de Poesia de l’Espai Mallorca, amb Maria Antònia Massanet, col·labora mensualment al programa radiofònic La Inercia i reuneix poemes, escrits breus i reflexions personals a la bitàcora www.alehop13.blogspot.com

Àlbum Recital-presentació Solstici d’estiu


Vet aquí algunes imatges de l’acte d’ahir, on Antoni Caimari va presentar l’antologia i els projectes de la Fundació ACA i on es va fer un recital que va comptar amb la força expressiva d’Edgar Alemany, la frescor i originalitat de les imatges d’una Irene Solà acabada d’arribar d’Islàndai, els versos acolorits i reflexius de Marta Bertran Perelló, la interpel·lació constant sobre gènere, subjecte i relacions amoroses de Mireia Calafell, i el qüestionament sobre cos i desig de Maria Antònia Massanet.

Imatge

Imatge

Antoni Caimari presentant l’antologia i parlant de les activitats de la Fundació ACA i de l’estat de la cultura.

Imatge

Edgar Alemany, Irene Solà i Marta Bertran.

Imatge

Mireia Calafell.

Imatge

Imatge

Imatge

foto (26)

foto (25)

Tapa poètica d’Edgar Alemany, Marta Bertran Perelló i Irene Solà


A La Createca fan unes tapes boníssimes i al seu cicle de poesia, La Poeteca, no volem ser menys. Per això us oferim aquesta tapa poètica del recital-presentació de Solstici d’estiu de dijous, amb un tastet d’Edgar Alemany, Marta Bertran Perelló i Irene Solà:

 

EDGAR ALEMANY

By… By…

Fill del rabent moment, aquest torpede

que ni el veus i de maragda: el zenit

ran dels teus ulls amb què m’aculls? Sí. Fi,

i tant, que duc la cinquena posada

i ni ho notes. Sols de pissarres, còdols

de retrets de retruc i les cascades

com escales fins la posta i la crosta

dels dies que s’embullen en els bars

o els passadissos de quarz a dos quarts

perquè el quisso que sóc marra quan tu.

Multiplicitat d’alçades t’hi saben

en cada dictat del tictac diran.

I mira com piren les oronelles

al tròpic. Elles eren les parpelles

de la teulada del pis del costat.

I la peuada a tot risc que he tustat,

que he apostat perquè tu facis la teva

a la porta de la realitat

o bé a un teatre de marionetes

m’ha dit que vinga, que vola, que vés.

Com, com, com, jo ho vull saber i ves que sí ,

sí, sí que ho dec saber de tant que bec.

No et veig i faig de travessar parets

perquè fa estona ja que he canviat

les hòsties del poble pel ble doble

de la ciutat. Car tot on és ca teva

hi vull tornar a anar: no, no, hi sóc; sí, sí.

Tardor gotosa de blaus bombardinos.

Mai no sentiràs la bomba del bard

dir no i encara manco quan llur cap

surt de l’estoig d’uns peixos tan taronges

que no ho sé. Ça va i no tant. I tu? I tot?

 

MARTA BERTRAN PERELLÓ

Subtitular els somnis en suec.

Oblidar els desgasts amniòtics.

Caure entre espirals de mol·luscs

i llàgrimes verdes.

L’enyor és mal d’accentuar

fins i tot quan és invisible,

diu l’oblit,

poliglota.

***

Ni quilometres ni hores,

aquesta setmana no té forma

universalment mesurable.

La paciència repel·leix l’aigua

al mateix ritme

que el desglaç mostra

la fi de la innocència.

Les estones dolces són de gelatina

i gelats de xocolata en el sofà.

Són la reconducta dels dits,

la rehabilitació dels sentits.

L’assaig del noi, del m’ha sabut greu,

del per què costa tant assumir la senzillesa,

de la fibra desangelada del pop,

de la metàfora refregida del no-res,

del tu filosòficament desvestit

i d’aquest jo que històricament

ha iniciat un concili.

Ni agulles, ni velcro,

aquesta setmana no té costura

per on perdre’s.

IRENE SOLÀ

No tinc res,

tinc una bola de pèl a l’estèrnum

com les vaques. I els pits molls

de gata maula.

Una cobra nòrdica se’m menja

desmenjada i impuntual,

i jo m’alegro de morir així.

Llenceu el meu pijama als vampirs i als indis.

Les noies només es volen divertir.

***

Les monges velles

seuen aparcades com cadires

i donen molles als mosquits.

A nosaltres, melindros.

Al jardí una verge

trepitja una serp.

Els budells com serps.

Els cabells com serps.

Fas petons com una serp.

Quan mates un mosquit,

la meitat de sang és teva.