Galeria d’imatges de la presentació de De Penitents a Desemparats


La presentació de De Penitents a Desamparats (com dos carrers de Barna), publicat a Tanit Poesia, ens va deixar una sala plena de gom a gom, el regust agredolç d’un passeig pels clarobscurs de la ciutat, els versos punyents de David Caño i Ricard Mirabete i la crua bellesa en blanc i negre de les fotografies de Carles Mercader.

foto 3 (45)

foto 4 (22)

foto 5 (7)

foto 1 (47)foto 2 (21)

De Penitents a Desamparats, de David Caño i Ricard Mirabete, amb fotografies de Carles Mercader


El proper dijous 30 d’octubre els poetes David Caño i Ricard Mirabete ens presentaran el seu darrer poemari: De Penitents a Desamparats (Tanit Poesia, 2014), amb fotografies de Carles Mercader i Fulquet. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

“De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna)” és un poemari escrit a quatre mans per Ricard Mirabete i David Caño, que inclou dinou fotografies en blanc i negre de Carles Mercader. L’ha publicat Tanit, que és una petita editorial de Santa Coloma de Gramenet.

És un poemari que assaja la fragmentació i una multiplicitat de personatges. Hi ha un argument i hi ha monòlegs teatrals en vers. A mig camí del relat cinematogràfic i de la poesia escènica. A prop del cinema d’un David Lynch català, per exemple? O al costat de la poesia de Fonollosa? a prop de la novel·la negra i de Wagner, en qualsevol cas. Un crim, un recorregut urbà per Barcelona, pistes falses, sospitosos, marginació, assassins i versos que recorren tànatos i eros extrems.


David Caño
 (Olot, 1980). Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta; PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013). També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). També ha fet crítica a la revista Benzina.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicat quatre llibres de poemes: Última ronda (La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller; La gran baixada (Emboscall, 2004); Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009) Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (Témenos, 2012). També ha aparegut als llibres col·lectius Poesia a la frontera (March Editor, 2011 ) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). Ha escrit crírica literària a diaris i revistes culturals i catalanes com ara Benzina, El Punt Avui i  Poetari. Manté en actiu el blog de literatura última ronda (http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99) des del 2007.

Carles Mercader Fulquet

Carles Mercader Fulquet (Rubí, 1974). Llicenciat en Filologia Hispànica, es dedica a la fotografia. La seva obra es centra en el retrat, sempre en un tossut blanc i negre. Ha treballat pel món editorial i ha col·laborat amb diferents mitjans de premsa com el Magazine de La Vanguardia o la revista Benzina. Ha publicat, juntament amb l’escriptor cubà Pedro Juan Gutiérrez, La serpiente roja (La cicatriz de fuego ediciones ,2012), un recull de fotografies i poemes.

Tapa poètica de Teresa la mòmia


Vet aquí un tastet de Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño, per anar obrint boca de cara al recital-presentació  d’aquest poemari escrit a 4 mans i editat per Pont del Petroli que els mateixos autors ens oferiran dijous a les 20h30 a La Poeteca (bar La Createca, Comte Borrell, 122):

Imatge

902)

Invisible és el poema,
l’horda que ve de nit,
el poder ocult,
el curtcircuit.
Invisible és el nom,
la identitat, el lema.
Invisible el sotrac,
el virus, la irrupció.
Invisible tu.
Invisible jo.
I tot crema.
 
903)
 
Fugir del xuclador, del gran ull,
de l’excepció que confirma la regla.
És massa tard per repetir allò vell.
És absurd aquest manual de bones maneres.
Ja sé que alguna vegada 
he proposat de vorejar la legalitat,
però m’equivocava.
 
 
t)
L’home rega la gespa al migdia
i la caravana aparcada al davant
és grisa com un nummulit.
La tele sona, al fons,
i les nenes mengen calçots i carn magra.
La salsa els regalima, ventre avall.
Les amazones dansen.
I el cor d’algú s’atura,
de cop.
 
1095)
I així el desfici que retorna
per la ciutat condemnada.
Fluorescents, destrals,
ferreteries que amaguen
una clau anglesa que disserta
sobre castellers i platges.
Milers de gats lluents al mostrador.
El got de vi ranci a la bodega:
així ets tu, amor meu.
I el sol surt, però no escalfa.

Presentació de Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño


Després d’una setmana d’interrupció, ens tornem a donar cita a La Poeteca el proper dijous 26 de setembre per rebre Lluís Calvo i David Caño, que vindran a presentar-nos la seva darrera obra: Teresa la mòmia, un poemari escrit a quatre mans i publicat per Pont del Petroli aquest 2013. Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

LLUÍS CALVO (Saragossa, 1963), ha publicat disset llibres de poesia, els últims dels quals Cent mil déus en un cau fosc (2008), Col·lisions (2009), Estiula (2011) i Teresa la mòmia (2013), aquest últim conjuntament amb David Caño. Té en premsa el llibre Llegat rebel. Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006) i Baules i llenguatges (2011). Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col·lectius i revistes. Ha publicat també tres novel·les. La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.

Imatge

Lluís Calvo i David Caño. Foto de Carles Mercader.

DAVID CAÑO (Olot, 1980) és una veu urbana i dissident que ha dotat el català de tots els matisos i colors de la lluita. La seva veu combativa i emergent té, ben sovint, el lirisme dels revoltats i l’agror de la desfeta, bo i recollint el millor d’una herència que arrenca, com a mínim, de Papasseit i s’empelta en Maria Mercè Marçal i Brossa, sense oblidar l’empremta de la contracultura dels 60 i 70, amb referents com Pere Marcilla i els situacionistes (Guy Debord i Raoul Vaneigem). En els seus últims poemes s’hi observa també un gir estilístic que aconsegueix fer del poema un giny rodó, amb imatges tallants que reflecteixen un acrescut domini dels vectors formals. Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta;PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013); i actualment té un cinquè llibre a impremta. També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011).

Ha fet innombrables recitals en què destaca pel seu verb fluid i contundent i per la seva capacitat d’improvisació damunt dels escenaris. Ha col·laborat de manera habitual amb el cantant Cesk Freixas, en recitals en què es combina la poesia i la música, i amb el poeta Carles Rebassa. Cal destacar, també, la seva faceta de crític de cinema a la revista Benzina. Actualment viu a Barcelona.

Programació de setembre


La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122, metro Urgell) que té lloc cada dijous a les 20h30, estrena la seva nova temporada d’aquí una setmana. Els actes programats pel setembre són:

  • 12 de setembre: Començarem amb una nova sessió de “Poesia amb accent…”, en aquesta ocasió dedicada al sitgetà”, amb els poetes Joan Duran, Vinyet Panyella i Cèlia Sánchez-Mústich i el músic Florenci Salesas.
  • 19 de setembre: No hi haurà recital però el bar de La Createca tindrà, com sempre, les seves portes obertes i les seves tapes i “platillos” a punt!
  • 26 de setembre: Tindrem la presentació del poemari Teresa la mòmia (Pont del Petroli, 2013), escrita a 4 mans per en Lluís Calvo i en David Caño.

I per l’octubre: 13 gotes, de Darío Muhi, “Poesia amb accent… mallorquí”, Poèsiques, de Mercedes Delclós, mostra d’Slam Poetry… i molt més!