Jorge Brotons presenta Verb de continuïtat


El proper dijous 29 La Poeteca comptarà amb la presentació de Verb de continuïtat (Curbet, 2014), de Jorge Brotons, que recitarà acompanyat de Mireia Vidal-Conte i Joan Duran.

CobertaBrotons

Jorge Brotons

Jorge Brotons ha publicat els llibres de poesia El tiempo raro (El Cep i la Nansa edicions, Barcelona, 2003), La raó de les sèquies (Afers, València, 2006), Bloc al circ (5è Certamen literari Clara Alzina, Sabadell, 2007) i Hoy era martes (Papers de Versàlia, Sabadell, 2008), obra que va ser finalista del I Premi Màrius Santpere. Els seus poemes també han estat publicats a diversas plaquettes de Papers de Versàlia, i a les revistes Reduccions(88) i Kafka. És també l’autor dels llibres infantils Helena de Troia (Dèria editors, 2007) i A la cuina amb les tres bessones (Salsa Books/Cromosoma, Barcelona 2005). Expressa la seva inquietud plàstica com aquarel·lista, havent realitzat diverses exposicions.

Aquí podeu veure un vídeo de presentació de l’obra:

Crònica visual del recital d’en Joan Duran i na M. Antònia Massanet


El recital del passat dijous ens va deixar imatges com aquestes:

Imatge

ImatgeImatgeImatge

Enhorabona a en Joan Duran, que l’endemà va anar a recollir el premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia a Santanyí!

 

Doble presentació i recital de Joan Duran i M. Antònia Massanet


El proper dijous 8 de maig tindrem una doble presentació i recital a càrrec de Joan Duran, que vindrà a presentar-nos Extrema llum (Pagès, 2014), premi Benet Ribas-Recvll 2013, i de Maria Antònia Massanet, que ho farà al seu torn amb batec (Curbet Edicions, 2014). Hi haurà una breu presentació preliminar de cada obra a càrrec de Ricard Mirabete, que parlarà d’Extrema llum, i de Caterina Riba, que ho farà al seu torn de batec. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Imatge

Joan Duran (Sitges, 1978) és poeta i doctor en bioquímica. Ha publicat els poemaris Zoòtrop (Publicacions de la UAB, 1998), Kore (Cossetània Edicions, 2001) Nix, (Arola Editors, 2004), Domèstica veritat (Pagès Editors, 2007),  Natural delit (Edicions del Salobre, 2010) i Extrema llum (Pagès Editors, 2014). Paral·lelament ha publicat, també, dues plaquettes: Paisatge Convencional (Papers de Terramar, 2002) i Assaig d’Àngel (Els ulls de Tirèsies, 2005), i el llibret d’Òpera Bruna de Nit (Arola Editors, 2004), amb música de Xavier Pagès. També ha col·laborat, amb altres artistes i escriptors, en projectes col·lectius com el llibre de bibliòfil Naxos (Codi Art), l’antologia de poesia jove Pedra foguera (Documenta Balear, 2008) o el poemari col·lectiu Els llops (La Garúa, 2009), escrit amb Laia Noguera i Esteve Plantada.Compagina la creació literària amb el treball d’investigador i docent a la Universitat de Barcelona, amb la feina d’editor a Terrícola Edicions (amb Esteve Plantada i Laia Noguera), i amb la direcció de diversos muntatges teatrals, poètics i científics. En aquest sentit, és un dels ideòlegs i directors, juntament amb Cèlia Sànchez-Mústich, de la Festa de Poesia a Sitges. Ha rebut diversos premis de poesia, d’entre els quals el Miquel Martí i Pol, el Ramon Comas i Maduell Ciutat de Tarragona, el Màrius Torres, el Miquel Àngel Riera i, darrerament, el Benet Ribas, dels Premis Recvll.

Imatge

Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, té el màster oficial de l’iiEDG d’Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania i és doctoranda de la Universitat de les Illes Balears. Va guanyar l’edició del 2006 de l’Art Jove de poesia en català amb el poemari Disseccions emocionals (Publicacions del Govern de les Illes Balears, 2006), el 2012, amb l’artista Marijo Ribas, van autopublicar-se la plaquette il·lustrada el moll de l’os i el 2014 ha publicat el poemari batec (Curbet Edicions). Poemes seus han estat publicats en diverses revistes i ha estat antologada a Eròtiques i despentinades (Arola, 2008), Evidències cel·lulars (Publicacions de la UAB, 2009), El poder del cuerpo (Castalia, 2009), a Exit. Revue de poésie (2010), a Veus Paral·leles IX: dels Càrpats a la serra d’Alcoi (Institució de les Lletres Catalanes, 2011) a Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013), a Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (Viena, 2014) I a Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca (Editorial Arrela, 2014). Ha estat co-organitzadora del les activitats literàries i musicals de l’Iroom. Espai Polivalent i de l’“Aparador de poesia” de l’Espai Mallorca (2013) i és la coordinadora de “La Poeteca”, el cicle de poesia de La Createca. També dirigeix el festival PoésArt (Artà, Mallorca) i és professora de poesia a l’Aula de Escritores de Gràcia.

 

Imatge

Tastet de poesia pictòrica


Dos poemes de Rosa Maria Arrazola i Gemma Peres per anar obrint boca pel recital de demà de “Poesia amb accent pictòric”:

A pèl

 

Jo visc a pèl

rere la tramuntana

que et refreda

i rere els dits

que et cremen

les entranyes.

 

Rere les galtes

d’hivern vermelles

i rere els núvols

sense basardes.

 

Visc a l’escuma

que tapa engrunes,

a la cinglera

on llences les runes,

 rere les falques.

 

Jo visc a pèl,

en suspensió de pagament,

fent la traveta

a l’alè fraudulent,

rere la ràbia d’aquesta Europa

massa eloqüent

i mandataris poc fefaents.

 

Visc a la vora del penya-segat,

despacientada per l’endemà,

tota trencada, i xurriacada,

però disposada si cal saltar.

 

Visc sense res

i m’esforço a clavar

aquestes urpes a les arrels

i refuto l’infern

mentre prego als estels

que te m’acostis,

concupiscent,

que els meus mugrons

llueixen espendents

i no s’hi veu la crisi,

de moment.

                          Rosa Maria Arrazola, Llibre dels xiscles.

         ***

Calaixera

De tant en tant, quan els nens són fora,

m’enfilo i surto del moble, i dormo en el meu llit

amb les mans de la no soledat lligades a la cintura;

o en el teu, lluny del racó estret on m’arrauleixo

quan resto tancada i no em moc gens sobre el matalàs,

per no destorbar l’olor de la inquietud.

Sóc una dona en un calaix.

Any rere any, em muden de contrada,

quan tomba el desig, i les esperances, les meves,

es trenquen i no llueixen senceres i explosives

perseguint un trajecte llarg i coherent.

Sóc una dona en un calaix de vidre

que mai ningú no gosa fermar un cop obert.

                                  Gemma Peres, Des de les rajoles.

Presentació de 5 cm (la cicatriu), de Mireia Vidal-Conte


Els 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) de Mireia Vidal-Conte ens visitaran a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), el proper dijous 27 de juny a les 20h30.
Comptarem amb la presència de l’autora i de la poeta i cantant Odile Arqué i Maria Antònia Massanet en farà una introducció, aprofitant l’avinentesa de la publicació de la seva ressenya del poemari al darrer número de Caràcters.


Mireia Vidal-Conte és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu) i 5 cm, la cicatriu (Curbet ed. 2012). Ha estat inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenatge a Montserrat Abelló. Curbet ed.). Com a traductora ha publicat: La casa de la Compassió (Eugénia de Vasconcellos, amb Carles Duarte, Curbet ed.), Pols de vidre (Jordi Carrió) i Corrent d’esperits (Brigittte Oleschinski). Recitals a: Barcelona, Madrid, Girona, Tarragona, Praga, La Havana, Reus, Les Borges del Camp, Peratallada, Torroella de Montgrí, Sant Cugat, Blanes, Badalona, Sitges, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, L’Alguer,… Actualment escriu per la revista de poesia Poetari i en forma part del consell de redacció amb Lluís Calvo, Susanna Rafart, Vinyet Panyella, Carles Duarte i Quim Curbet.

Odile Arqué és llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat Expiatòria (poesia sobre gravats originals de Jaume Ribas. Ferrer Ed. 1984), Epístola en Sol M (La Gent del Llamp, 1986. Premi Antoni Isern), La vida en punt (Pont del Petroli, 2012.) Ha publicat relats inclosos a Punt i Seguit (La Gent del Llamp, 1991)) , Badalona, Badalones  (Proa, 2004), La mirada del Po (Nit Literària, 2004). Ha traduït, entre d’altres obres, El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde (La Gent del Llamp, 1995) i ha traduït i adaptat per al cant les òperes The Little Sweep, de Benjamin Britten, Ahmal and the night visitors, de Gian Carlo Menotti, i Brundibar, de Hans Krása. Com a cantant i rapsoda, ha creat i participat en els espectacles  Dels safareigs als salons (Sobre música tradicional mediterrània. 1994), Allegreto Cantabile o com riem de tant plorar (Sobre cançons i poemes de diversos autors. 1996), Això, Lerma, no és una pel·lícula (Cançons i poemes propis i adaptacions d’altres. 2009), La vida en punt (Sobre el  poemari del mateix títol. 2012), i  … i al cor, Chavela (Homenatge a Chavela Vargas. 2012).