Galeria d’imatges de la presentació de De Penitents a Desemparats


La presentació de De Penitents a Desamparats (com dos carrers de Barna), publicat a Tanit Poesia, ens va deixar una sala plena de gom a gom, el regust agredolç d’un passeig pels clarobscurs de la ciutat, els versos punyents de David Caño i Ricard Mirabete i la crua bellesa en blanc i negre de les fotografies de Carles Mercader.

foto 3 (45)

foto 4 (22)

foto 5 (7)

foto 1 (47)foto 2 (21)

Anuncis

De Penitents a Desamparats, de David Caño i Ricard Mirabete, amb fotografies de Carles Mercader


El proper dijous 30 d’octubre els poetes David Caño i Ricard Mirabete ens presentaran el seu darrer poemari: De Penitents a Desamparats (Tanit Poesia, 2014), amb fotografies de Carles Mercader i Fulquet. Serà, com sempre, a les 20h30 al bar La Createca (Comte Borrell, 122).

“De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna)” és un poemari escrit a quatre mans per Ricard Mirabete i David Caño, que inclou dinou fotografies en blanc i negre de Carles Mercader. L’ha publicat Tanit, que és una petita editorial de Santa Coloma de Gramenet.

És un poemari que assaja la fragmentació i una multiplicitat de personatges. Hi ha un argument i hi ha monòlegs teatrals en vers. A mig camí del relat cinematogràfic i de la poesia escènica. A prop del cinema d’un David Lynch català, per exemple? O al costat de la poesia de Fonollosa? a prop de la novel·la negra i de Wagner, en qualsevol cas. Un crim, un recorregut urbà per Barcelona, pistes falses, sospitosos, marginació, assassins i versos que recorren tànatos i eros extrems.


David Caño
 (Olot, 1980). Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta; PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013). També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). També ha fet crítica a la revista Benzina.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicat quatre llibres de poemes: Última ronda (La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller; La gran baixada (Emboscall, 2004); Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009) Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (Témenos, 2012). També ha aparegut als llibres col·lectius Poesia a la frontera (March Editor, 2011 ) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). Ha escrit crírica literària a diaris i revistes culturals i catalanes com ara Benzina, El Punt Avui i  Poetari. Manté en actiu el blog de literatura última ronda (http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99) des del 2007.

Carles Mercader Fulquet

Carles Mercader Fulquet (Rubí, 1974). Llicenciat en Filologia Hispànica, es dedica a la fotografia. La seva obra es centra en el retrat, sempre en un tossut blanc i negre. Ha treballat pel món editorial i ha col·laborat amb diferents mitjans de premsa com el Magazine de La Vanguardia o la revista Benzina. Ha publicat, juntament amb l’escriptor cubà Pedro Juan Gutiérrez, La serpiente roja (La cicatriz de fuego ediciones ,2012), un recull de fotografies i poemes.

Presentació de Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño


Després d’una setmana d’interrupció, ens tornem a donar cita a La Poeteca el proper dijous 26 de setembre per rebre Lluís Calvo i David Caño, que vindran a presentar-nos la seva darrera obra: Teresa la mòmia, un poemari escrit a quatre mans i publicat per Pont del Petroli aquest 2013. Serà, com sempre, a les 20h30 a La Createca (Comte Borrell, 122).

LLUÍS CALVO (Saragossa, 1963), ha publicat disset llibres de poesia, els últims dels quals Cent mil déus en un cau fosc (2008), Col·lisions (2009), Estiula (2011) i Teresa la mòmia (2013), aquest últim conjuntament amb David Caño. Té en premsa el llibre Llegat rebel. Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006) i Baules i llenguatges (2011). Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col·lectius i revistes. Ha publicat també tres novel·les. La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.

Imatge

Lluís Calvo i David Caño. Foto de Carles Mercader.

DAVID CAÑO (Olot, 1980) és una veu urbana i dissident que ha dotat el català de tots els matisos i colors de la lluita. La seva veu combativa i emergent té, ben sovint, el lirisme dels revoltats i l’agror de la desfeta, bo i recollint el millor d’una herència que arrenca, com a mínim, de Papasseit i s’empelta en Maria Mercè Marçal i Brossa, sense oblidar l’empremta de la contracultura dels 60 i 70, amb referents com Pere Marcilla i els situacionistes (Guy Debord i Raoul Vaneigem). En els seus últims poemes s’hi observa també un gir estilístic que aconsegueix fer del poema un giny rodó, amb imatges tallants que reflecteixen un acrescut domini dels vectors formals. Ha publicat quatre llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta;PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012) i Teresa la mòmia juntament amb el poeta Lluís Calvo (Pont del petroli, 2013); i actualment té un cinquè llibre a impremta. També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representaPoetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011).

Ha fet innombrables recitals en què destaca pel seu verb fluid i contundent i per la seva capacitat d’improvisació damunt dels escenaris. Ha col·laborat de manera habitual amb el cantant Cesk Freixas, en recitals en què es combina la poesia i la música, i amb el poeta Carles Rebassa. Cal destacar, també, la seva faceta de crític de cinema a la revista Benzina. Actualment viu a Barcelona.

Doble presentació: Ulls, budell, cor, d’Elies Barberà, i La meva mare es preguntava per la mort, de Teresa Colom


El proper dijous 13 de juny a les 20h30 comptarem a la Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), amb una doble presentació: Elies Barberà vindrà a presentar-nos l’antologia Ulls, budell, cor (Lapislàtzuli, 2012), mentre que Teresa Colom ho farà al seu torn amb La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012). Els autors ens parlaran de l’obra i ens oferiran un recital a partir dels seus poemes.

Imatge

Imatge

Elies Barberà (Xàtiva, 1970) és un poeta i actor valencià. Llicenciat en Filosofia, després de treballar a Vall-de-roures i Alcoi com a professor, abandonà l’ensenyament i marxà a Barcelona on estudià i es llicencià en Art Dramàtic. Com a narrador publicà Quaranta contes breus i un llarguíssim poema d’amor (2000), i com a poeta ha publicat Mata-rates (i altres vicis) (2003), Equilibrista (2004), Zoo (2006), Aixàtiva, Aixàtiva (2008) i Allà on les grues nien (2009). Per les seues obres ha rebut diversos premis i guardons. Com a actor, entre d’altres obres ha participat, en Phöebon i El Gran Paulo de Tadeus Calinca; Contes estigis o el cabaret dels morts d’Albert Mestres i direcció d’Iban Beltran (2004); La torna de la torna (2005) direcció d’Albert Boadella; diverses produccions del col·lectiu ÀreaTangent; Un altre Wittgenstein, sisplau, text i direcció d’Albert Mestres (2009); Músiques de l’Holocaust, amb el Brossa Quartet de Corda; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana i direcció de Joan Castells (2009). Forma part de les companyies Teatre de l’Enjòlit i La Soga. La seva darrera obra és l’antologia Ulls, budell, cor (Lapislàtzuli, 2012).

ImatgeImatge

Teresa Colom. Poeta andorrana nascuda el desembre de 1973 a la Seu d’Urgell. Després de llicenciar-se en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. Durant més de vuit anys va treballar en una entitat financera. Després de guanyar l’any 2000 el Premi Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra i l’accèssit, el mateix any, al premi Grandalla convocat pel Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra, publicava el seu primer llibre Com mesos de Juny (Edicions del Diari d’Andorra, 2001). A finals del 2002 sortia el seu segon treball La temperatura d’uns llavis (Edicions del Diari d’Andorra). El 2004 deixava la feina de gestora de patrimonis en l’entitat bancària on havia estat treballant per dedicar-se a escriure. El 2005 publicava Elegies del final conegut (Abadia Editors) nou elegies que reflexionen sobre com la vida i la mort encaixen en els vius. On tot és vidre (Pagès, 2009) va ser reconegut amb el Talent FNAC 2009. El seu últim llibre és La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012). Ha estat articulista del Diari d’Andorra i ha participat en múltiples recitals i festivals de poesia tant a nivell nacional com internacional. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’anglès, alemany, castellà, finès, francès, italià i txec. El gener del 2010 estrenava, sota la direcció de Pere Planella, “32 Vidres” un muntatge poètico-teatral amb textos i interpretació de la pròpia autora. Foto de Carles Mercader.