Àlbum 5 cm (la cicatriu)


Mireia Vidal-Conte i Odile Arqué ens van oferir una íntima versió dels 5 cm (la cicatriu) que acompanya a la primera des de la seva publicació al novembre. Vidal-Conte va fer ús de tot el seu ventall expressiu i, més que mai, va demostrar el seu talent per la rapsòdia. No només va interpretar poemes propis, també de Chantal Maillard, Anne Sexton, Felícia Fuster… altres veus de dones que ja han esdevingut integrades dins el seu repertori habitual. També ens va oferir un tast del seu darrer poemari, inèdit encara, Suite Virgínia. Amb Odile Arquè fan un duo perfectament avingut on la passió per la paraula pren una força inusitada, sigui a través de la paraula recitada d’una i altra, sigui a través de la paraula cantada per Odile Arqué, que ens va oferir cançons tradicionals sardes, alguereses, eivissenques… Tot plegat fa confegir un dels recitals més imprescindibles d’aquesta temporada a La Poeteca.

Imatge

 

                                                       Mireia Vidal-Conte

Imatge

                                                        Odile Arqué

Imatge

 

Imatge

 

Imatge

 

Imatge

 

Tapa poètica de Mireia Vidal-Conte i Odile Arqué


Un tastet poètic dels 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) que Mireia Vidal-Conte ens presentarà demà a La Poeteca:

                II
gasa que tapa desig
llegenda en 5 cm
definició a partir d’ara
tibada
pena àncora de l’ham
horitzontal plores l’escot
sobre la placa
              X
de la ferida mateixa
ferralla violeta
renaixeràs en sortiràs
com pell segona
repartiràs
gerds i mà en ofrena
orgasme engolidor
de cicatriu
la llengua catalana
la dona
la cicatriu
tot ve a ser
ben bé el mateix
la visita
-ah, vosté és la de la cicatriu que em va quedar tan malament
no sap com ho sento        
no sap com poema

I d’Odile Arqué, un tastet musical:

Què teniu vós. Cançó tradicional de l’Alguer

I un poc de tastet crític de 5 cm (la cicatriu):

“Lluïsa Julià, la prologuista, qualifica la poesia de Vidal-Conte d’“inquietant i seductora”. Hi estic d’acord. És inquietant perquè es construeix a partir d’unes imatges que ens admiren per la seva cruesa. I és seductora per la personal formulació dels poemes, que, en algunes ocasions, poden semblar la nota embrionària d’un poema més llarg, i que sempre són més a tocar del nervi que no pas de l’amplificació. Si de cas, l’efecte amplificador recolza, poema rere poema, fragment rere fragment, esqueixament rere esqueixament, damunt el pretext ubic de la cicatriu. Perquè la veu lírica evoluciona, també, en funció de la intel·lecció de la ferida. És el procés que du el jo, aquest jo imposant i greu del llibre, a renéixer de la nafra i a assumir-la com a marca pròpia –intransferible, en diríem–”. […] “Llavors la cicatriu és el batent obert d’una finestra que garanteix (i afranqueix) una mirada nova. I és, encara, la mesura de totes les coses. I és, i ja no deixarà mai més de ser-ho (vet aquí el valor d’aquest llibre pertorbador), l’estigma fondo de la consciència: “i tot i que mínim / el fi monyó serà”.

Fragment de la ressenya “La lletra d’una cicatriu”, de Jordi Llavina, El Punt Avui, 21/06/2013.

“La cicatriu de Vidal-Conte no actua només com a metàfora d’un cos ferit a qui se li fa imprescindible i urgent parlar a doll per aquesta boca/ferida i que, com la marçaliana, emet un discurs ininterromput. És també una cicatriu real, la que li va deixar sobre la pell una biòpsia d’un quist al pit amb risc de ser cancerígen. Una cicatriu que fa talment els 5 cm que donen títol al poemari i que va quedar grotescament visible, “perquè el que hi ha sota la pell/ no amoïna/no cal/ no es veu” (82) i a la que el cirurgià inevitablement recorda: “–ah, vostè és la de la cicatriu que em va quedar tan malament no sap com ho sento”. Però a aquesta disculpa el jo poètic hi replica: “no sap com poema” (66), fent esdevenir la cicatriu motor i mitjà per l’expressió contínua i il·limitada d’un cos ferit, vulnerable però viu i, per tant, supervivent”.

Fragment de la ressenya “Pell, carn, cicatriu”, de Maria Antònia Massanet, publicada al número 63 de la revista Caràcters.

Presentació de 5 cm (la cicatriu), de Mireia Vidal-Conte


Els 5 cm (la cicatriu) (Curbet, 2012) de Mireia Vidal-Conte ens visitaran a La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca (Comte Borrell, 122), el proper dijous 27 de juny a les 20h30.
Comptarem amb la presència de l’autora i de la poeta i cantant Odile Arqué i Maria Antònia Massanet en farà una introducció, aprofitant l’avinentesa de la publicació de la seva ressenya del poemari al darrer número de Caràcters.


Mireia Vidal-Conte és llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Ha publicat Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu) i 5 cm, la cicatriu (Curbet ed. 2012). Ha estat inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenatge a Montserrat Abelló. Curbet ed.). Com a traductora ha publicat: La casa de la Compassió (Eugénia de Vasconcellos, amb Carles Duarte, Curbet ed.), Pols de vidre (Jordi Carrió) i Corrent d’esperits (Brigittte Oleschinski). Recitals a: Barcelona, Madrid, Girona, Tarragona, Praga, La Havana, Reus, Les Borges del Camp, Peratallada, Torroella de Montgrí, Sant Cugat, Blanes, Badalona, Sitges, Sant Feliu de Llobregat, Manresa, L’Alguer,… Actualment escriu per la revista de poesia Poetari i en forma part del consell de redacció amb Lluís Calvo, Susanna Rafart, Vinyet Panyella, Carles Duarte i Quim Curbet.

Odile Arqué és llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat Expiatòria (poesia sobre gravats originals de Jaume Ribas. Ferrer Ed. 1984), Epístola en Sol M (La Gent del Llamp, 1986. Premi Antoni Isern), La vida en punt (Pont del Petroli, 2012.) Ha publicat relats inclosos a Punt i Seguit (La Gent del Llamp, 1991)) , Badalona, Badalones  (Proa, 2004), La mirada del Po (Nit Literària, 2004). Ha traduït, entre d’altres obres, El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde (La Gent del Llamp, 1995) i ha traduït i adaptat per al cant les òperes The Little Sweep, de Benjamin Britten, Ahmal and the night visitors, de Gian Carlo Menotti, i Brundibar, de Hans Krása. Com a cantant i rapsoda, ha creat i participat en els espectacles  Dels safareigs als salons (Sobre música tradicional mediterrània. 1994), Allegreto Cantabile o com riem de tant plorar (Sobre cançons i poemes de diversos autors. 1996), Això, Lerma, no és una pel·lícula (Cançons i poemes propis i adaptacions d’altres. 2009), La vida en punt (Sobre el  poemari del mateix títol. 2012), i  … i al cor, Chavela (Homenatge a Chavela Vargas. 2012).