LaBreu ens porta al Ramon Boixeda i a l’Anna Gual


El proper dijous 7 de maig ens visita de nou LaBreu Edicions presentant-nos dos dels seus nous títols de la col·lecció de poesia Alabatre: El sedàs, d’en Ramon Boixeda i Símbol 47 d’Anna Gual, que estaran acompanyats a la recitació per Mireia Calafell.

maig Cretateca

Ramon Boixeda

Ramon Boixeda (Vic, 1981) és fill de Sant Julià de Vilatorta i viu actualment a Sevilla. Amb el seu primer llibre, La pell fina (Viena. Barcelona, 2013) va guanyar el XXXVII Premi de Poesia Josep Maria López-Picó. Regeix un blog, Les beceroles successives, des d’on es pot assistir, entre altres coses, al seu univers literari.

Amb El sedàs, Boixeda reforça els arguments dels qui ja hi veien l’aparició d’una veu, nova i jove, sorprenentment valenta en els seus plantejaments creatius sense concessions al facilisme comercial ni al voler agradar al grumoll. Una aposta per l’ostracisme a què es condemna, a gust, aquell qui només està al servei de l’exigència i la qualitat i no defuig l’encriptament per allunyar-se de qui assisteix a la poesia amb l’esperança de trobar-s’ho tot fet i mastegat. Així, els poemes de Boixeda convoquen la unitat unívoca de la pulsió creativa. Forma i contingut, una mateixa cosa, una única cosa en constant moviment, en carn viva i travessada per forces imprevistes que n’enriqueixen les potencialitats significatives. Tot això en un llibre unitari que parteix del dolor i de la derrota, la derrota prèvia a l’acció, que regenera en goig de ser.

Val la pena viure? Serveix de res la poesia? El sedàs planteja preguntes que en si mateixes són respostes, i així apareix el món, l’alteritat, tot convertint-se en revolta interior que transcendeix tot allò que si es pogués explicar no existiria aquest llibre.

Anna Gual

Anna Gual (Vilafranca de Penedès, 1986) és llicenciada en Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra) i Màster en gestió de projectes culturals (Universitat de Barcelona). Està especialitzada en comunicació, màrqueting i gestió d’esdeveniments. Amb vint-i-dos anys va publicar el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008) després d’haver estat descoberta al blog No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català als Premis Vila de Martorell 2012). El 2012 publicaPassa’m-hi els dits (ÀtemBooks), acompanyat per les il•lustracions de l’austríaca Bianca Tschaikner. L’any 2013 guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013), llibre finalista del Premio Nacional de poesía joven Miguel Hernández 2014.

La seva obra poètica la situa entre un grup de veus joves trencadores i fresques que construeixen el seu llenguatge a partir de referents estètics allunyats de la tradició poètica tradicional però des del profund coneixement d’aquesta tradició. Els seus poemes també ens han arribat en multitud de recitals i espectacles com Infinita la carícia que ha de venir i Anamorfosi i han viatjat a Croàcia (Universitat de Zadar, Universitat de Zagreb i Centre Croat del PEN Club), Sardenya (Festival Cabudanne de sos poetas) o Anglaterra (Cambridge Union Society), entre d’altres. Ha estat traduïda al croat, francès, anglès, castellà i italià.

Símbol 47 és l’abraçada furiosa d’on brota el so de la seva ànima, l’animal en perpètua mudança que troba el seu cau de tinta, un poemari per pautar les distàncies i caçar els enigmes. Podeu trobar-la a: http://www.annagual.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s