La Txell Bonet ens porta “Blaus i miracles”


El proper dijous 16 d’abril comptarem amb la periodista, agitadora cultural i poeta Txell Bonet, que ens oferirà un espectacle de performance poètica i musical on Sergi Felipe i la Txell Bonet la veu i els textos. L’acte comptarà a més amb convidats especials i diverses sorpreses.Després de “¡Detente, bala!” volen compartir amb vosaltres “Blaus i Miracles”. Després d’un any de tallar vestits, ara comencen una nova aventura amb nous poemes, nous sons. Serà, com sempre, a les 20h30 al fons del bar La Createca (Comte Borrell, 122).

Podeu saber més de la Txell Bonet i veure imatges del seu anterior espectacle entrant al seu blog: http://www.txellbonet.com/

Txell Bonet

 I aquí teniu una presentació que ens ha fet arribar la Txell Bonet:

Vaig créixer “rere el taulell” d’una botiga de Gràcia. I vaig créixer sent una mica de tothom. Mentre els meus pares es passaven la vida treballant, jo anava a casa la veïna -que tenia una companyia de teatre- i em perdia dins del seu bagul ple de vestuari. També estava moltes estones amb el meu avi, que sempre estava buscant paraules al diccionari, i aprenia el català. Jo li corregia les faltes de tots els seus escrits i versets. Ell feia els pregons del poble i parlaments per les bodes i bateigs. Vaig estudiar comunicació audiovisual i a part de treballar com a guionista a la tele i tapar forats a diferents produccions, he estat molts anys de locutora a la ràdio. En diferents mitjans, entrevisto a persones que fan històries que m’atrauen. Però sobretot, em passo la vida buscant vida. El que m’interessa de veritat és veure-ho amb els meus propis ulls. És tan apassionant, que després no es fa difícil explicar-ho. Constantment faig moltes coses per primera vegada, sempre en porto una de cap, i sempre penso que no faig prou. Cada dia tinc la impressió de començar de zero. Tanmateix, la incertesa sempre em porta alguna sorpresa agradable. Aprenc. Cadascú que pensi el que pugui, però la meva humil opinió és que com més grans ens fem, més aprenem.

M’agraden moltes coses. Escriure és una de les més barates. He pogut voltar molt i veure moltes maneres de viure. Vinc del poble i els meus poemes també. Sense adonar-me’n, han volgut sortir. Com li passava al meu avi i al meu pare, en un intent de fer solemne la quotidianitat. El meu primer projecte, “¡Detente, bala!”, es va anar gestant molt impulsivament. Fent-lo va anar agafant forma. Em vaig posar els poemes sota el cos i el públic tallava el vestit perquè jo els anés llegint. Després va venir la música i el confeccionar els vestits per a ser destruïts. A més d’altres col·laboracions, el guitarra Jonny Owens va composar música de bona part dels poemes. Quan ja em sentia amb ganes de treballar-ne de nous, casualment ell va tornar a Anglaterra.

Considero els textos de “¡Detente, bala!” molt teatrals i planers. Van ser pensats per dir en veu alta. La majoria són de la primavera de 2013. Les primeres notes de “Blaus i Miracles” comencen a la primavera de 2014. Coincidint amb el final de l’hivern 2015 m’he atrevit a agrupar uns quants poemes sota aquest nom. Els sento molt diferents, ja que l’origen no és la pèrdua i el desencís. Voler explicar el perquè del nou títol és tota una contradicció. Seria una manera de limitar el seu sentit, doncs buscava justament aquest caràcter il·limitat, com ho són els blaus i els miracles. Cada vegada us en podria donar un. Els dos són casa meva i la meva maleta. La llibertat i el compromís a gust. La llum amb la que miro amb plaer. Els cops i sangtraïts. La força amb melangia. Revelacions i misteris, impotències i evolucions.

Els miracles no tenen lloc en la concepció racional. La societat materialista relega l’esperit. Proposa com a camí correcte fer-lo fora de l’existència. El presenta com una pèrdua de temps. No el pot quantificar, ni tancar en cap gàbia. Li té por. I vol que pensem que és una nosa. Per mi aquest inexplicable és esperança. És el que busco aquí, amb algunes imatges que semblen improbables, però jo les he vist i viscut.

Com a home valent que és, el multi instrumentista Sergi Felipe (saxo, flauta travessera, piano, synth), és el responsable de la banda sonora. Autodidacte, més tard es va titular a l’ESMUC en especialitat de Jazz i Música Moderna com a saxofonista. Ha estat becat en conservatoris d’Holanda, és músic d’estudi i el trobareu a moltes mogudes de l’escena barcelonina, a La Banda Municipal del Polo Norte o en jams a Robadors, 23. Des del 2011 que va fundar l’estudi UnderPool i des del 2013 va muntar una discogràfica amb el mateix nom, centrada en el jazz i les músiques improvisades. També és cofundador del segell Discos Flotantes. Treballa tant dalt de l’escenari, mentre composa, fa arranjaments, i tant fa de productor musical i discogràfic pels seus propis segells, com per d’altres artistes i discogràfiques.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s