La petjada de la guineu no es veu, recital de Carles Hac Mor i Ester Xargay


El proper dijous comptarem amb un recital a càrrec dels grans Carles Hac Mor i Ester Xargay. Serà a les 20h30 a La Createca (comte Borrell, 122). No us el perdeu!

Del recital La petjada de la guineu no es veu: la sinestèsia, o impressió rebuda a través de l’associació de diversos sentits –en aquest cas mitjançant mots, versos i estrofes paraparèmiques– comporta una sinèrgia, o cooperació d’elements diferents i d’hiposeptimins antagònics, que acaba desembocant en una anestèsia de la raó, que, vençuda, deixa obert un camí insòlit de coneixement sensorial d’allò que només pot ser conegut si no es vol conèixer. Talment, abandonada la voluntat  o intenció  d’entendre racionalment,  allò  que no admet comprensió serà capit per tothom, com aquell qui diu. Cada mot valdrà mil imatges, mil gests, mil sons; i aleshores, sons, gests i imatges literàries, en juxtaposar-se a la paraula, valdran  més de mil mots. I amb tants de milers de valors afegits, la sinestèsia, la sinèrgia i l’anestèsia s’ompliran les butxaques de bombes de rodolins satírics, i  les aniran  llençant, mentalment, contra la noció que oprimeix l’espectador, contra el concepte de públic com a massa passiva, i, de retruc, contra  la concepció d’espectacle. I ja alliberat del jou d’haver de fer de testimoni del que fa altri,  tothom viurà  la poesia feta viva veu i se la farà seva, la interpretarà com voldrà i podrà. I llavors cadascú  esdevindrà part integrant de l’efecte causat per la mixtura, no gens espectacular, d’aspectes de l’imaginari i del simbòlic individuals.

CARLES HAC MORCarles Hac Mor neix a Lleida el 1940. El 1950 es trasllada a Barcelona amb la seva família. Estudia al col·legi dels jesuïtes de Sarrià, d’on, per sort per a ell, és expulsat al cap de quatre anys. Estudia Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat de Barcelona i Dret comparat a la d’Estrasburg, sense acabar cap d’aquestes carreres. El 1970 s’integra activament i sobretot com a escriptor, fins el 1974, al “Grup de treball” d’art conceptual. De llavors ençà, ha anat escrivint i escriu nombrosos texts sobre art per a revistes, catàlegs i d’altres publicacions, ha tingut cura i en té de nombroses exposicions d’art, ha participat i participa en moltes exposicions col·lectives i n’ha fet i en fa d’individuals. Del 1970 ençà, ha intervingut i intervé, no pas exclusivament com a guionista, en diversos films i vídeos, i també n’ha realitzat i en realitza. El 1973 comença a publicar poesia en mitjans molt diversos, i el 1974 forma el col·lectiu “Ignasi Ubac”, que, del 1975 al 1976, al diari Tele/Exprés, publica articles amb tesis textualistes. Del 1985 al 1990, Carles Hac Mor té una secció pròpia setmanal, “De cua d’ull”, sobre qüestions literàries i artístiques, al suplement en català del diari El País; del 1991 al 1992, publica al Diari de Barcelona la sèrie d’articles setmanals “Mala maror”, que amb el títol “Pit i fora” continua al diari Segre de Lleida el 1992 i el 1993. Des del 1994 té seccions pròpies setmanals, “Ara com ara”, fins al 2005 i, des d’aquest any, “Càpsula”, també sobre literatura, art, música i d’altres pràctiques artístiques, al suplement “Cultura” del diari Avui. Ha publicat traduccions al català d’Arthur Cravan i, amb Ester Xargay, de Gilbert Lascault, Pic Adrian, Blaise Pascal, Raymond Queneau, Tzvetan Todorov i d’altres. Té una extensa obra (textos de mena ben diversa, sempre sobre art, lletres i música) esparsa en molts centenars de publicacions.

FOTOGRAFIA ESTERBarretEster Xargay és Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Escriu poesia i textos en relació a l’expansió de l’art: interdisciplinarietat, actituds, procediments i dissolució dels gèneres. Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Col·labora al diari Avui i a revistes com BenzinaPapers d’ArtTransversalBarcelona ReviewNúvolLa Nausea i d’altres. I, juntament amb Carles Hac Mor, ha traduït, entre altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau. Darrerament ha tingut cura de “Barcelona poesia, Set dies de poesia a la ciutat”. 2005/2010, juntament amb David Castillo (el 2010 amb Eduard Escoffet i Martí Sales), i de “Poesia als parcs”, cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (2007/2014), juntament amb Carles Hac Mor. En poesia, ha publicat els llibres de poemes  I n f i n i t i u s (Llibres del Segle, 2014 en procés d’edició), Aürt (Pagès Editors); Eixida al sostre (amb imatges de Vicenç Viaplana, Arola Editors 2010); Fissura (amb Nora Ancarola, Marga Ximènez i Carles Hac Mor, Edicions 1010, 2008); Salflorvatge(March Editor, 2006); Trenca-sons (Llibres del Segle, 2002), i Darrere les tanques (El Tall Editorial, 2000); així com les plaquettes “Éssera ponent”, Morphosi, 2006; “Ainalar”, Café Central, 2005; “Volts en el temps”, La Cèl·lula, 1997; “Les flaires del galliner”, Albert Ferrer editor, 1993, i “Els àngels soterrats”, Cafè Central, 1990. A més, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres Zooflèxia (March Editor, 2007); Amor lliure, ús i abús (Pagès editor, 2001); Tirant lo Blanc la (Teatre-entreacte, 2001); Epítom infranu o no (Pagès Editors, 1997), i Un pedrís de mil estones (El Mèdol, 1993).

I encara sou a temps d’inscriure-us en el curs que impartiran al cercle artístic Sant Lluís:

Curs Sant Lluís

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s