Eduard Escoffet ens presenta La terra i el cel


El proper dijous 19 de desembre ens acomiadarem fins passat festes amb l’Eduard Escoffet, que vindrà a presentar-nos el seu darrer poemari: La terra i el cel (LaBreu, 2013).

Image

 

Eduard Escoffet (El Poblet, Barcelona, 1979) s’ha apropat al poema per diverses vessants, centrant-se, darrerament, en la poesia sonora i en el recital en directe, i ha presentat el seu treball arreu de la Península, el continent europeu, Amèrica del nord, del centre i del sud, i la Xina. És cofundador del col•lectiu Projectes poètics sense títol-propost.org i va dirigir el Festival de pràctiques poètiques actuals PROPOSTA (CCCB, 2000-2004). Ha estat director, amb Martí Sales, de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) i actualment col•labora en la programació d’altres festivals com el Festival Yuxtaposiciones de Madrid o el cicle ReVox (Barcelona i Madrid) sobre noves propostes en l’àmbit de la poesia sonora. També ha estat el responsable de la secció de poesia del programa setmanal de literatura Nostromo (La 2 de TVE).

És autor de les obres de teatre ¡Wamba va! (amb Gerard Altaió, Josep Pedrals i Martí Sales), puaj./ecs. (amb Gerard Altaió i Josep Pedrals, i La belbel underground (amb Carles H Mor i Gerard Altaió). I ha publicat Estramps (Coça de Bou, 2011), llibre d’artista a quatre mans amb Evru; Gaire (Pagès Editors, 2012) i el disc Pols amb la banda Bradien (Spa.RK, 2012).

Malgrat la seva dilatada dedicació a la creació, Escoffet s’ha prodigat molt escassament en l’obra impresa, i El terra i el cel és un d’aquells esdeveniments que normalment precedeixen a l’experimentació i que serveixen per demostrar, si és que això fos necessari, que la utilització de nous llenguatges parteix del coneixement i del domini de l’instrument del qual parteix la poesia en un sentit clàssic, el llenguatge, que aquí serveix a l’autor per arquitecturitzar un edifici d’interrogació que es vehicula a través de la paraula i de la seva expressió més alta, remenant els espais de reflexió que ocupen al poeta i preocupen al lector, temes que es reuneixen en un índex que reordena el poemari per proposar una relectura que, oferint els mateixos paisatges, condueixi per diferent itinerari. http://propost.org/escoffet

composició amb paisatge

si us plau, no deixeu
banderes, escuts ni himnes
a l’abast de la mainada.
un fil de vent tramunta
al meu encontre. obro els ulls.
l’estiu ja ha arrelat.

pàg.24 EL TERRA I EL CEL

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s