Tapa poètica d’el moll de l’os i notes biogràfiques dels col·laboradors


4

esberlat el mur

de contenció

clivellat l’escut

de resistència atàvica

queda a la vista l’ossut

desig que lentament s’encarna.

Ja no resta sinó una muda i aparent

barrera d’aïllament dels cossos

que traspasses

per adherir-te a la carn

foc viu i tremolós

que golut et rep

llar amansida

com després de la tempesta

les onades.

Bèstia domesticada,

dóna’m un amarrador

llança’m un cordó umbilical

amb què aferrar-me a tu,

deixa’m un pes

amb què ancorar-me al món

i trobar un indret

on fornir la meva casa

***

De una chica de provincias

que se fue a vivir en un Chagall.

Blanca Andreu

vaig néixer a una casa sense llibres

envoltada de sol, arrebossada de sal

perfumada de fritanga i de cremes solars.

De gran he viatjat

a boscos humits i ombrívols

m’he immers en tinta i lletra

he abraçat nocturnitat i traïdoria

i he anat d’entesa i saberuda.

Volent fer d’eruga papallona

i afegint-me a la llista

d’al·lotes de províncies

que se’n van a viure

dins quadres surrealistes.

Però de vegades no puc evitar

percebre la pròpia irrealitat

de qui es sap com un Husky

passejant a l’agost per Sevilla.

I em torn a trobar

amb els peus nus damunt les roques

xuclant el bessó de la pegellida

o llançada a la caça del cranc pelut

tot esquivant les onades de fons.

I em torn a trobar

llepant-me els dits, impia

després de xuclar

ossets d’aus menudes

repetint rituals atàvics

impresos en la memòria col·lectiva.

I em torn a trobar

en el meu llit d’infantesa

en una calorosa nit d’insomni

girant-me sobre mi mateixa

per sentir més propera

la respiració de mon pare

i de ma mare

Rosa Maria Arrazola (Barcelona, 1969). Combina la docència a Secundària amb l’escriptura poètica i la pintura acrílica, la barreja dels quals ha donat lloc al món de la Quadresia, que ha mostrat en diverses exposicions. Ha publicat l’antologia Els silencis escrits (Grafein, 2009) i ha guanyat diversos premis, com Federico García Lorca de Barcelona per La Barca, 2013.

Mireia Companys Tena (Barcelona, 1975). Filòloga, docent i traductora. Ha publicat el recull poètic Perfils de la inconsistència (Viena, 2003) i el llibre de relats Venècies. La incerta topografia dels somnis (Pagès, 2009). Darrerament ha participat en l’antologia Donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013), en l’exposició de fotografia i poesia “Interpretazioni” (Roma, 2013).

Toni Gassó (Bellpuig, 1981) és comunicador social i productor audiovisual, coordina el cicle “Tens la paraula”, amb seu al Palau Alòs i virtual, i ha publicat poemes a l’obra col·lectiva: Miscel lànea Poètica.

Eva Gutiérrez Pardina és doctora en filologia hispànica i especialista en la narrativa de l’escriptora Flavia Company Navau. Escriu articles de crítica literària, poemes i relats curts (va ser finalista del I Premi Núvol de Relat Curt 2012) en el seu blog La poma daurada (@lapomadaurada).

David Madueño Sentís (Sabadell, 1976). Llicenciat en Filologia catalana, col·labora en les revistes Quadern i Caràcters. Ha guanyat els premis Estrem i Fa de Falset (2008), Foment Martinenc (2008), La Mar de Lletres de Calafell (2011) i Vila de Martorell 2013 al millor blog en català (llunÀtic). S’ha autoeditat els llibres Desvetlla de mots és feina obscura (2008) i Poesia per a carnívors (2012).

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Col·labora sovint en revistes culturals i catalanes i al diari digital Núvol (http://www.nuvol.com ). “Radar” és el nou llibre de poesia que acaba de publicar. A la part final del llibre hi ha 79 aforismes sobre art i poesia.

Marta Pérez i Sierra (Barcelona, 1957)  és mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat nombrosos llibres de relats curts i poemaris, entre ells Dones d’heura (Pagès Editors, 2011, premi Jordi Pàmias 2010) i Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims 2013), acaba de guanyar els Jocs Florals de Perpinyà 2013 i té un projecte a Verkami per publicar Sexe mòbil singular.

Caterina Riba és doctora en Literatura per la Universitat de Vic i membre del grup de recerca “Estudis de gènere: traducció, literatura, història i comunicació” de la Universitat de Vic. La seva tesi sobre Maria-Mercè Marçal ha guanyat un premi de l’IEC. En poesia, darrerament ha guanyat el 1er premi del Premi Sant Jordi de Blanquerna amb “L’albada a plena boca” (2013).

Miquel Santaeulàlia. Autor autodidacta. Té estudis esporàdics i dispersos de medicina, pedagogia, filosofia, humanitats i d’egiptologia. Escriu al blog Alalleradelnil.blogspot.com i ha publicat el recull de relats Segona Oportunitat a l’ARC. Col·labora en les revistes Lo Càntich i a l’ARC.

Ivan Torrens (Barcelona, 1966). Treballa a la Universitat de Barcelona. Fundador i coordinador d’Auna, Revista digital d’Aula de Poesia de Barcelona, on és Vocal. Ha publicat poemes en castellà i català en revistes literàries i a Internet. L’any 2006 guanya el premi dels Jocs Florals del Districte de Les Corts.

Rosmarí Torrens és professora a la Universitat de Barcelona (Italià), doctora en Lingüística general.  Ha obtingut el Premi Lupa D’ Or de sociolingüística de l’IEC. Ha publicat Cuando el arco está tensado (Libros de la Frontera, colección El Bardo, 2012) i a antologies com Indignhadas (ed. Urania, 2012). Participarà al III Poètic Vijazz de Vilafranca i publica a: http://rosmaritorrens.wordpress.com/

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s